Qàït-bay: diferència entre les revisions

El [[1485]] els otomans van envair [[Cilícia]] i van ocupar [[Tars (Turquia)|Tars]] i [[Adana]] ([[1486]]) mentre un altre exèrcit otomà es presentava davant de [[Malatya]]; els egipcis van aconseguir una inesperada victòria prop d'Adana ([[1486]]) i es va signar una treva. Qàït-bay va aconseguir el suport del príncep de Dhu l-Kadr, Bozkurt, vers [[1487]]<ref>l'antic protegit egipci [[Shah Budak]] es va passar llavors als otomans que el van nomenar sandjakbeg de Vize</ref> i quan els otomans van tornar a atacar el [[1487]] i van reocupar Adana, els egipcis van aconseguir aturar als otomans i els van derrotar per segona vegada; la guerra es va estancar ([[1488]]) i els otomans van intentar desembarcar tropes al golf d'Iskenderun però l'operació va ser un fracàs; el [[1489]]/[[1490]] el general Ezbek va derrotar als otomans de manera decisiva a Kaysariyya i va fer presoners a diversos generals otomans; Qàït-bay no obstant sabia que a la llarga els otomans tenien més força i va oferir la pau; la guerra entre otomans i mamelucs que va durar fins al 1491 quan finalment es va signar la pau. Bozkurt va conservar Dhu l-Kadr i va millorar relacions amb els otomans. La pau es va mantenir la resta del seu regnat.

 

 

En política interna Qàït-bay va tractar de manera exquisida als antics sultans i als seus parents, i els va cobrir d'honors; va afavorir l'establiment dels comerciants italians als que va concedir privilegis, però va protegir també el comerç local i va negociar amb les potències europees per defensar els seus interessos. Va suprimir alguns impostos però en va afegir d'altres) i va fer treballs de construcció a la ciutadella del Caire, va edificar el seu mausoleu i un convent de sufís a Khankah prop del Caire; va restaurar la mesquita de [[Medina]] (afectada per un foc el [[1481]]) i l'aqüeducte que portava l'aigua a la mesquita de [[Jerusalem]], si bé les seves principals despeses foren en afers militars, amb pagament dels soldats i material, però també amb reparacions com la de la fortalesa d'[[Alexandria]], [[Alep]] i altres llocs; totes aquestes despeses el van obligar a un forta pressió fiscal amb contribucions especials conegudes com a ''musadara'', que s'imposaven a les comunitats, als notables, comerciants i als rics només quan hi havia manca de diners. Qàït-bay tenia un considerable fortuna personal que en part destinava a actes de caritat (així no gravava al tresor). Visitava els barris del Caire, la ciutadella i les mesquites, amb una reduïda guàrdia, i es deixava abordar pel poble; també rebia als subordinats sense vigilància especial, i els antics sultans podien anar al Caire fins i tot quan Qàït-bay n'estava absent. També va visitar Alexandria, [[Damasc]], Alep i altres ciutats i inspeccionava projectes de construcció de manera personal; el [[1472]] va fer la peregrinació a [[la Meca]] i allí va veure la pobresa dels habitants de Medina als que va donar una part de la seva fortuna personal. la seva reputació fou de pietós, caritatiu i confiat. 230 monuments construïts sota el seu regnat existeixen o n'hi ha constància escrita; les construccions es van fer al Caire, [[Alexandria]], [[Rosetta (Egipte)|Rosetta]], [[Alep]], [[Damasc]], [[Jerusalem]], [[Gaza]], [[Medina]] i [[la Meca]].