Vescomtat de Châtellerault: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir'
Línia 1:
El '''vescomtat de Châtellerault''' fou una jurisdicció feudal de [[França]]. El feu era dependent del [[comtat de Poitou]] i el formava la regió dels Ingrandes entre la moderna [[Châtellerault]] i [[Turena]]. El patrimoni alodial dels vescomtes estava a l'entorn de [[Poitiers]] i tenien també béns a l'[[Aunis]] i [[Santonya]], i tenien feus del comte de Poitou a Vivonne, Chatelaillon, Couture d'Argenson i entorn de Châtellerault. Tenien en feu de l'abadia de Saint Maixent un domini a Sainte Soline i altres dominis en feu del bisbe de Poitiers; el vescomte controlava els castells de Châtellerault i Montoiron (el castellà era un dels vassalls principals); uns quinze senyors eren vassalls del vescomte destacant els senyors de Montoiron, Curçay, Furniols, Clairvaux, Baudiment i Chitré.
 
Un senyor de nom Airaud (Airald), esmentat per primer cop el [[936]] sense precisar el lloc, va fundar el castell que va portar el seu nom (''Castrum Airaldi''). El juny de [[954]] o [[955]] Guillem de Poitou fa una donació a Sant Hilari de Poitiers que subscriu un Acfrec ja esmentat el [[829]] o [[830]], probablement vescomte local. El primer que es documenta amb el títol de vescomte fou Adrald (+ 976) esmentat com ''Adraldi vicecomiti'' en una donació de l'octubre del [[959]] a l'abadia de Saint-Florent prop de Saumur. S'esmenten també els vescomtes Arbertus i Kadeloni junt amb Adraldus, el [[969]]. Adrald es va casar amb Garsenda i va tenir tres fills dels quals Acfred II el va succeir com a vescomte, apareixent en donacions del 987, 989, 991, 992, casat amb Beatriu. Van tenir fills però o van morir joves o foren noies. LiEl va succeir el seu germà Bosó I (+ abans del [[1012]]) esmentat en donacions sense tenir el càrrec (990 i 991) i en una donació on ja consta com vescomte el 1010. es va casar amb Amelia i va tenir tres fills dels quals el successor fou Acfred III (+ després del [[1046]]) esmentat a donacions el 1024 o 1025 i 1031 o 1033.
 
En aquest moment es produeix certa confusió. Sembla que Acfred III no estava casat i el va succeir el seu germà Hug I (+1070 o després) esmentat com a germà del vescomte Acfred el [[1055]] i com a vescomte el [[1055]] i [[1060]]. No obstant algunes genealogies el presenten no com a germà d'Acfred sinó com un nebot, fill de la germana Garsenda casada amb [[Rochefoucald|Fucald de la Roche]]. Hug es va casar amb Gerberga (probablement d'Angulema, filla del comte Anduí II d'Angulema que al seu torn era fill de Guillem IV d'Angulema) i va tenir almenys dos fills, dels quals el successor fou el gran, Bosó II (+ [[1095]] o després).