Ségou (ciutat): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 9:
No se sap que vol dir el seu nom; podria derivar de "Sikoro" el peu d'un arbre, o de "Cheikou" un marabut suposat fundador de la ciutat; altres teories diuen que fou fundada pel poble dels bozos, procedents del nord i establerts a la vora del Níger on es van dedicar a la pesca, però altres diuen que els primers poblats permanents els van fer els bambares al segle XVI.
Després dels [[bozos]] la van habitar els [[soninkés]] (segle XI), els [[malinkés]] i els [[bambares]] a la segona meitat del segle XVI. Kaladjan Koulibay procedent de [[Djenné]] va fundar el regne bambara de Segu o Ségou-Koro el segle XVI. Li va succeir el seu fill Danfassari Koulibaly principal constructor de la ciutat iniciada pel seu pare. A la seva mort el 1712
Biton va morir el 1755 i fou el darrer sobirà la dinastia Koulibaly; un esclau de la dinastia, el ''ton jon'' Ngolo Diarra, amb el suport dels comandants militars esclaus, prengué el control del regne bambara i va fundar la nova dinastia Diarra (o Jarra) que es va basar en l'aliança entre els camperols bambares, els ''tonjon'' militars i els comerciants coneguts per "''marka''" (aquestos eren musulmans però la dinastia era animista i protegia els temples i sacerdots tradicionals), que va subsistir la resta del segle (encara es va expandir més) i fins a la segona meitat del segle XIX. La capital va passar de Ségou-Koro a Ségou-Sikoro (gairebé a la moderna ciutat). Ngolo va morir el 1797. [[Mungo Park]] fou el primer europeu que va visitar la ciutat, el 1796.
|