Absolutisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
he canviat dos paraules degut a unes faltes ortogràfiques |
enllaços |
||
Línia 27:
Des de l'[[Edat Mitjana]], a Anglaterra el poder reial estava limitat per l'acció de les dues cambres del [[Parlament]]: la dels [[Noblesa|nobles]] i la dels [[Clergat|clergues]] ([[Cambra dels Lords|Lords]]) i la dels [[burgesos]], representants de les ciutats ([[Comuns]]). Els [[monarques]] en necessitaven l'autorització per declarar la guerra.
Però el segle XVII, una nova [[dinastia]], els [[Stuart]], va pretendre governar sense el control del Parlament i va procedir a detenir o ajusticiar els qui se'ls van oposar. Aquests fets van donar lloc a una [[guerra civil]] entre els defensors del Parlament i els de la [[monarquia absoluta]]. El [[1649]], el rei [[Carles I d'Anglaterra i d'Escòcia|Carles I]] va ser ajusticiat i es va proclamar la [[República]].
[[Oliver Cromwell]], el principal impulsor del canvi polític, va transformar la república en una [[dictadura militar]]. El [[1660]], després de la mort de Cromwell, el Parlament va restablir la [[monarquia]].
[[Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia|Carles II]], el nou rei d'Anglaterra, va haver d'acceptar el control del Parlament, que el [[1679]] va votar a favor de l'''[[habeas corpus]].'' Aquest text garantia les llibertats individuals i impedia al rei qualsevol detenció arbitrària.
El [[1689]], una segona revolució va posar fi definitivament a la monarquia absoluta de Stuart, i el Parlament va oferir la corona a [[Guillem III d'Anglaterra i II d'Escòcia|Guillem d'Orange]]. El rei va jurar la [[Declaració de Drets]] (''Bills of the Rights''), que limitava els poders del [[monarca]] i sotmetia algunes de les seves decisions al Parlament.
Anglaterra va ser, doncs, el primer país que va tenir una monarquia de poder limitat: el sobirà estava condicionat pel Parlament, que elegia el primer ministre d'entre els seus membres. Els poders [[Poder executiu|executiu]] i [[Poder legislatiu|legislatiu]] estaven separats, i un tercer poder, la [[Poder judicial|justícia]], era [[independent]].
Línia 40:
===Despotisme il·iustrat===
Malgrat l'exemple anglès, la majoria dels monarques europeus continuaven exercint un [[poder absolut]]. N'hi havia alguns, però, com [[Frederic II de Prússia]], [[Maria Teresa I d'Àustria|Maria Teresa d'Àustria]], [[Caterina II de Rússia|Caterina de Rússia]], i el monarca espanyol [[Carles III d'Espanya|Carles III]], van intentar fer compatible el principi d'autoritat de l'[[absolutisme]] amb les idees de progrés, [[Racionalització (psicologia)|racionalització]] i [[modernització]] de la Il·lustració.
Els [[dèspota il·lustrat|dèspotes il·lustrats]] i els seus [[ministre]]s van promoure un cert [[reformisme]] amb la voluntat d'actuar a favor del bé del poble, però es reservaven la capacitat de decisió.
| |||