Conan II: diferència entre les revisions

Va intentar llavors aprofitar la debilitació temporal dels comtes d'Anjou per reforçar la seva frontera del costat del [[comtat del Maine|Maine]]. Cap a la fi de l'any [[1066]], el príncep bretó, després d'haver conquerit [[Pouancé]] i [[Segré]], va anar fins a [[Château-Gontier]] del qual va forçar l'entrada, però va morir en el seu triomf, l'[[11 de desembre]] de [[1066]]<ref> ''Annals de Vendôme'' citats per Jean-Christophe Cassard a ''Houel de Cornouaille'' pàg.102</ref> enverinat, es diu, per un traïdor sota l'ordre de [[Guillem I d'Anglaterra|Guillem el Bastard]], sospitós d'haver comanditat aquest assassinat. La causa de la guerra era probablement el desig de restablir els límits de [[Bretanya]], portats per [[Erispoe]] fins al riu [[Mayenne]], i que el príncep bretó havia fortificat de manera important, incloent dues rases i dues tanques de terra, amb suport de lluny en lluny per passejos, i anant del Mayenne fins a [[Bazouges]], al riu Seiche davant els [[Availles]].<ref>Queden encara rastres seriosos d'aquests treballs, sobre una línia jalonada per llocs anomenats «'' els Mioles ''» i es distingeix clarament que la defensa era dirigida contra un enemic venint del nord. Se sap també que al segle X els bretons mantenien encara la seva influència en aquesta regió que englobava el [[Craonnais]]. És probablement per oposar-se a aquestes pretensions que [[Folc III Nerra]] havia construït Château-Gontier a la punta extrema de la conquesta bretona, igual que la campanya en la que Conan va trobar la mort sembla haver tingut per objectiu reprendre [[Pouancé]], [[Segré]] i Château-Gontier i restablir l'autoritat dels bretons en aquestos territoris dels que les invasions [[normand|normandes]] els havien expulsat.</ref>

 

 

=== Posteritat ===