Districte d'Etawah: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'Li va succeir' per 'El va succeir' |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 13:
Poc se sap abans de la invasió musulmana. Segurament la regió fou creuada per [[Mahmud de Gazni]] vers el [[1017]] i més tard per [[Kutb al-Din]] però no hi ha cap prova. Els hindús no obstant van romandre independents mentre colònies musulmanes s'establien als districtes veïns. Es creu que al segle XII governaven els rajputs i al segle següent fou atacat i conquerit per generals musulmans i alguns caps hindús van esdevenir tributaris a partir del [[1193]] quan fou conquerida [[Kanauj]]. En aquests temps els rajputs sengars dominaven Bidhuna i Auraiya, compartint el territori amb les tribus salvatges dels meos; els gaurs ocupaven parts de Phaphund i Bidhuna però després foren eliminats pels [[chandeles]] de [[Mahoba]]; els parihars ocupaven la regió salvatge de Pachnada; i els bhadàuries i dhakras el territori muntanyós entre el Yamuna i el Chambal; el territori occidental fou dominat pels chauhans. El tribut a Delhi fou força nominal.
Els conflictes van començar sota Nasir al-Din [[Muhammad Shah III Tughluk]] (1389/1390-1393) que va aconseguir derrotar a [[Abu Bakr Shah Tughluk]] i antics esclaus de [[Firuz Shah Tughluk]] (1351-1388) el [[1390]]; després d'això va marxar cap al [[Doab]] on es va trobar amb Vir Singh, el sobirà tomara de [[Gwalior]], que se li va sotmetre. El [[1391]] Nar Singh, Sarvadharan i Bir Bahan es van revoltar; no se sap molt bé qui eren, però sembla clar que el segon era el Rai Sawar dels historiadors i el Sumer Sah de la tradició, fundador de la casa dels chauhan de Partapner, ancestres dels [[chauhans]] que després van viure al [[districte de Mainpuri]]. El sultà va enviar a Islam Khan contra Nar Singh, i ell mateix va marxar contra els altres rebels. Nar Singh fou derrotat, va haver de fugir i va acabar demanant la pau, i fou portat a Delhi presoner. Mentre Sarvadharan va atacar Balram però quan es va acostar el sultà va fugir a Etawah, seguit pels musulmans; l'endemà va abandonar Etawah el fot de la qual fou arrasat. L'any següent Sarvadharan i Bir Bahan van continuar rebels i es van aliar al [[rathor]] Jit Singh Rathore i a Abhai Chand, muqaddam de Chandu. El sultà va enviar a Mukarrabul Mulk, i quan els dos bàndols es van trobar, aquest va adoptar unes mesures conciliatòries i va acceptar una submissió; llavors va agafar a traïció als rebels i els va portar a Kanauj on foren executats, excepte raja Sarvadharan que va poder escapar i es va dirigir a Etawah. Poc després va morir Muhammad Shah III Tughluk i després d'un breu regnat de Ala al-Din Sikander Shah I Tughluk (març-abril de 1393)
Khwaja-i-jahan va rebre el govern de tot el país entre Kanauj i [[Bihar]], sota el títol de Malik-us Sharq. Va iniciar el seu govern combatents als rebels d'Etawah i Kanauj i va aconseguir establir una aparençà d'orde al cap de pocs temps però el [[1398]] l'aparició a la zona de [[Tamerlà]] va retornar l'agitació. Quan Tamerlà va sortir de la zona aquesta va quedar en mans de Ikbal Khan (Alt Doab i rodalia de Delhi) mentre Khwaja-i-jahan va conservar Kanauj i fins a Bihar; algunes zones de la província van quedar en mans de amirs o maliks nomenats pel mateix Khwaja-i-jahan.
Línia 19:
Finalment quan part de les forces de Delhi van sortir del país, les de Jaunpur sota Mukhtas Khan, germà de Ibrahim Shah Sharqi, hi van entrar. El sultà Sayyid Khidr Khan (1414-1421) va enviar un exèrcit d'ajut dirigit per Mahmud Hasan també amb títol de Malik-us-Sharq, i Mukhtas Khan es va retirar. després d'alguns intents de combats, Mahmud Hasan es va retirar cap al campament del sultà i llavors Ibrahim Sharqi va avançar pel Kali Nadi cap a Burhanabad, prop d'Etawah. La decisiva batalla es va lliurar fora de les terres del districte d'Etawah; els musulmans van guanyar però en els anys següents, ocupat com va estar el sultà, el governador Malik-us-Sharq va esdevenir independent almenys de fet. No fou fins al [[1432]] que el sultà [[Sayyid Mubarak Shah II]] (1421-1435) va enviar al general Kamal al-Mulk que va sotmetre als governants de Gwalior i Etawah. Però aviat l'anarquia es va apoderar del sultanat. El [[1437]] Ibrahim Sharqi de [[Jaunpur]] es va apoderar de diverses parganes i el raja de Gwalior i altres rages (segurament també el governant d'Etah) van deixar de pagar els impostos. El sultà no va voler o poder prendre mesures i el sultanat de fet es va dividir en províncies governades per diversos senyors entre els quals predominaven els Lodis. Un d'aquestos, Kutb Khan, fill de Hasan Khan Afgan, fou governador de Rapri, Chandawar i Etawah. Kutb khan, junt amb Isa Khan, jagirdar de Kol i Jalali, i amb Rai Partab, que dominava Bhongaon, Patiali i Kampil, van fer alguns esforços per ajudar al darrer sultà sayyid Ala al-Din Alam Shah (1445-1451/1452) i posar-se a [[Bhalul Shah Lodi]], però aquest va acabar entrant a Delhi l'abril del [[1451]].
Alguns dels nobles fidels als sayyids van cridar en ajut a Mahmud de Jaunpur que va avançar amb un fort exèrcit cap a Delhi i la va assetjar, però no va aconseguir res definitiu. Al retirar-se Mahmud, Bahlul va enviar delegats per confirmar la seva autoritat al baix Doab. Isa Khan fou confirmat com a feudatari a Kol, i Raja Partab a Bhongaon; Kutb Khan amir de Rapri, va decidir resistir a Bahlul al fort de Rapri, que fou assetjat i Kutb Khan fet presoner per acabar sent confirmat en les seves possessions com a ''jagirdar''; Bahlul va passar de Rapri a Etawah on el governador local li va fer homenatge; mentre era a Etawah fou atacat per les forces de Jaunpur i finalment es va demarcar la zona d'influència de cadascun, sota proposta del general Kutb Khan Lodi (que era cosí de Bahlul) i de Raja Pratab, i es va acordar que tots el territoris que havien pertanyut al sultà [[Sayyid Mubarak Shah II]] (1421-1435) quedarien en mans de Bahlul Shah Lodi i els que havien pertanyut a Sultan Ibrahim Sharqi romandrien en poder de Mahmud; la divisió de les zones d'influència no se sap exactament com fou però Etawah sembla que va quedar en mans de Jaunpur. Poc després en circumstàncies incertes, Kutb Khan Lodi, cosí de Bahlul, va caure presoner de Mahmud de Jaunpur que el empresonar; Mahmud va morir poc després i
Raja Partab es va aliar a Jaunpur però l'aliança no li fou gaire favorable i Jalal Khan, germà del sultà Muhammad Shah de Jaunpur, fou fet presoner per Bahlul que el va conservar per bescanviar per Kutb Khan Lodi. Mentre la Bibi Raaji, la mare del sultà de Jaunpur, intrigava contra el seu propi fill al que va aconseguir assassinar el [[1453]] i substituir en el tron pel germà més jove Hussain Khan. Aquest va optar per la pau amb Delhi i aviat es va renovar el pacte de repartiment i treva per quatre anys, i a més a més es va establir un intercanvi general de presoners i Kutb Khan Lodi fou enviat a Delhi i Jalal Khan a Jaunpur. Raj Pratab i Kutb Khan de Rapri es van declarar vassalls de Bahlul. aquesta treva no fou duradora.
| |||