Assarhaddon: diferència entre les revisions

A [[Fenícia]] el regne engrandit de [[Sidó]] entregat a Ethobal per servir de contrapès a [[Tir]], es va mantenir unit i lleial fins a la mort d'aquest rei. Al morir liel va succeir el seu fill Abdmilkot (Abdi-Milkutti), que va començar a enviar vaixells en expedicions per la [[Mediterrània]], que van aconseguir botí del que cap part fou entregat a Assíria. Això implicava que Sidó esdevenia independent junt amb Tir, que de fet mai havia deixat de ser-ho, però que mantenia una aliança amb Assíria que segurament li havia permès recuperar algunes de les seves possessions continentals. Abdi-Milkutti va trobar un aliat en Sanduarri, rei de [[Kundu]]<ref> Kuinda al golf d'Alexandreta</ref> i [[Sizu]].<ref> Sis, a Cilícia </ref> Sisu, situada a les muntanyes al nord de [[Cilícia]] era gairebé inabastable per un exèrcit a causa de la protecció que oferien les muntanyes, que en menor mesure també protegien Kundu. Sidó pel seu costat tenia la protecció de la mar. Els assiris havien combatut abans a les muntanyes i vençut als seus enemics en aquest terreny, però a la mar no hi estaven habituats.

El 674 aC va fer una campanya contra Egipte que va fracassar; els assiris van arribar a la frontera però no la van creuar i es van limitar a una campanya contra els habitants del país de [[Melukhkha]], del qual les inscripcions esmenten un rei; la campanya en una zona desèrtica va estar a punt de costar cara als assiris, que per sort van tenir el suport del regne d'[[Aribi]]; els assiris van arribar potser fins a Mont Shamar ([[Djebal Shammar]]) que no devia formar part de Melukhkha. El rei d'aquest darrer país, aliat d'Egipte, fou fet presoner. La campanya era més d'advertència que de conquesta i volia avisar de la conveniència de no donar suport als egipcis. En relació a Aribi, suposadament situat entre l'[[Eufrates]] i Palestina, els reis d'Assíria ja havien tingut relacions amb dues de les seves reines, i el país havia estat assolat per [[Teglatfalassar III]], [[Sargon II]] o [[Sennàquerib]], de manera que el regne estava sota una certa influència cultural i política assíria. Durant el regnat de Sennàquerib el rei d'Aribi, Hazael (Khaza-Ilu), fou atacat i els assiris es van emportar als déus locals; ara van demanar a Assarhaddon el retorn de les estàtues, que el rei va concedir. Aquí es produeix una circumstància sense explicació coneguda: una reina de nom Tabua,<ref> anteriorment hi havia una reina de nom Te'elhunu que potser no va governar sola sinó junt amb Hazael </ref> que havia estat criada a la cort assíria, fou establerta al tron però sense alterar la situació de manera que Hazael va seguir regnant. Hazael va morir durant el regnat d'Assarhaddon i liel va succeir el seu fill anomenat Ya'lu o Yata o Yailu.<ref> Yailu, anomenat "el Murri", fou enderrocat vers el 676 aC per un tal Uabu, però el asiris el van restaurar </ref> Maspero pensa que en realitat Tabua fou simplement casada amb Hazael però als cilindres A i C el domini del regne se li atribueix expressament. Després va fer la guerra a la terra de [[Bazu]] situada enfront de [[Dilmun]] (probablement [[Bahrain]] i [[al-Ahsa]]) a través de la terra de Khazu (que podria ser el-Ahsa); la terra de Bazu alguns la identifiquen amb [[Qatar]] ja que diu que hi havia escorpits i serps que poblaven el sòl com formigues i hi havia deserts d'arena i sal, però més probablement era Aràbia del nord, ja que fou que vuit reis foren derrotats (un nombre massa gran per Qatar) i un d'ells era el rei Napiati<ref> que va tenir per sucessor a Natnu</ref> dels nabateus, un altre era Khabisa de Kataba'a, i un tercer Nikharu de Gau'an o Gavuan.