Lahej: diferència entre les revisions

El [[1728]] va ser proclamat xeic dels [[Abdali|asabih]] Fadl I ben Alí ben Fadl ben Salah ben Sallam ben Alí al Sallami al-Abdali, cap del clan o família dels [[abdali]] que va donar nom al poble format per diverses tribus, totes les quals li van donar suport quan va conquerir Lahej el [[1732]] i es va declarar independent de l'imam [[zaidita|zaidites]] de Sanaa al Iemen. Va establir la capital al barri d'Al Hawta a la ciutat de Lahej i no va reconèixer a l'imam Mansur Husayn ibn Kasim (+1740); es va aliar al xeic de la tribu dels Yafi i es va apoderar d'Aden. Des del [[1732]] va agafar el títol de sultà. El sultanat abraçava el país de l'[[Abyan]] i el Lahej propi.

 

 

A la seva mort el va succeir el seu nebot Muhsin ben Fadl al-Abdali (1827-1839), avariciós i poc hospitalari. El capità Haines va visitar altre cop Aden el [[1835]], i alguns dels seus oficials ven rendir visita al sultà a Lahej. El [[1836]] Aden fou saquejada pels [[Fadhli]] (o Fadli). El [[1837]] un vaixell indi amb peregrins cap a [[la Meca]] fou saquejat a les costes del sultanat i molts peregrins van perdre els seus béns; davant les seves queixes el govern britànic va decidir comprar la península d'Aden per fer-la servir d'escala segura, i es va enviar altre cop a Haines que va concertar un acord (març de [[1838]]) amb el sultà (lloguer per 8700 dòlars l'any) que finalment Mushin no va ratificar (octubre de [[1838]]). Llavors els britànics van bloquejar el port i el gener de [[1839]] hi van desembarcar. El sultà va fugir a Lahej i el febrer, junt amb altres xeics, va signar un tractat de pau que establia la cessió en arrendament del territori d'Aden, on es va establir una estació pels vaixells anglesos dependent del govern de l'[[Índia Britànica]] de [[Bombai]]. El juny de [[1839]] el sultà va intentar la reconquesta i llavors els britànics van suprimir l'arrendament.