Qazvín: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir' |
||
Línia 21:
El [[928]] la va ocupar [[Mardawidj ibn Ziyar]]. Vers el [[933]] o [[934]] el califa al-Qàhir va escriure a Mardawidj i li va proposar el seu reconeixement com a governador de Rayy i Djibal (Qazvín i Qom) a canvi d'evacuar Isfahan, cosa que fou acceptada. Mentre Ali ibn Buya (conegut després a la història com [[Imad al-Dawla]]), governador de [[Karadj]], que havia reunit una tropa important i moltes riqueses arrabassades als [[khurramites]], es va apoderar de [[Fars]] ([[934]]); assassinat Mardawidj per les tropes turques, Imad al-Dawla va enviar al seu germà Hassan (conegut després com a [[Rukn al-Dawla]]) a Isfahan ([[936]]). Inicialment els ziyàrides dirigits per [[Wushmgir ibn Ziyar]] (germà de Mardawidj), ocupats lluitant contra els samànides, van oposar mínima resistència a Isfahan, que fou ocupada per Rukn al-Dawla, però diversos conflictes en les forces buwàyhides i un contraatac de Wushmgir, van obligar a Rukn al-Dawla a evacuar ([[939]]) la ciutat, que va quedar en mans del ziyàrida. Tot i que Ali (Imad al-Dawla) no va enviar gaire suport al seu germà, aquest va passar a l'ofensiva i va reconquerir Isfahan ([[940]]) i després de derrotar a Wushmgir en una batalla, va entrar a Rayy (que els ziyàrides havien arrabassat als samànides) i Qazvín. El govern local va restar en mans dels ancestres de l'historiador al-Mustawfi sota sobirania dels emirs [[buwàyhides]].
Hassan ([[Rukn al-Dawla]]) va governar fins a la seva mort el [[976]]; el 968/969 es van produir greus disturbis a Qazvín i el visir Abu l-Fath Ali ibn Muhammad fou enviat a la ciutat i va imposar als habitants una forta multa (1.200.000 dirhams); l'any següent ([[970]]/[[971]]) Qazvín va patir un fort terratrèmol. Mort Rukn al-Dawla el seu domini va passar al seu fill [[Muayid al-Dawla]] (976-984) sota l'autoritat del cap de família, el seu germà gran [[Adud al-Dawla]]. Va tenir com a ''wazir'' a Ismail ibn Abbad que va tenir un govern encertat. El seu germà Fakhr al-Dawla va governar després (976-980 i 984-997); va fer front a una revolta local a Qazvín el [[987]]; a la seva mort el [[997]]
El [[1029]]/[[1030]] Rayy i Qazvín foren ocupades pels gaznèvides liquidant la sobirania buwàyhida i el govern dels ancestres d'al-Mustawfi que en endavant ja no apareixen més com a governadors sinó exercint el càrrec de ''mustawfi'' que els va donar nom. El [[1033]]/[[1034]] el govern fou confiat a Abu Ali Muhammad Djafari que la va conservar uns anys i després el van succeir els seus fills fins a un total d'uns 60 anys; el [[1038]]/[[1039]] els [[oghuz]] es van presentar a la ciutat i també el daylamita Fana Khusraw que el [[1037]] havia ocupat [[Rayy]] i massacrat part dels seus habitants, i Abu Ali Muhammad Djafari va comprar la retirada d'ambdós per set mil dinars. Després de la batalla de [[Dandanakan]] del [[23 de maig]] de [[1040]] que va donar el [[Khurasan]] als [[seljúcides]] que es van apoderar tanmateix dels dominis [[gaznèvides]] a [[Pèrsia]], com Rayy i Qazvín, el governador local d'aquesta darrera va reconèixer a [[Toghril Beg I]]. El [[1046]] la va visitar el geògraf [[Nasir-i Khusraw]] que diu que tenia jardins, mercats i un mur, però mancava l'aigua. Va romandre sota domini de diversos ''maliks'' i ''amirs''.
| |||