Aurora Picornell Femenias: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 7:
== Vida i obra ==
Aurora Picornell va néixer al [[El Molinar|Molinar de Llevant de Palma]], el 1er d’octubre de 1912, filla del fuster comunista [http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20picornell%20%20bestad%20-%20ignasi.htm Gabriel Picornell Serra] i sisena de set germans, dins una família que quedaria mutilada pel cop d’estat franquista: son pare i els seus germans Ignasi i Gabriel també foren assassinats, mentre que els germans Joan i Llibertat, embarcats el 18 de juliol de 1936 cap a les [[Olimpíada Popular|Olimpíades Populars de Barcelona,]] pogueren salvar la vida, però per conèixer l’exili. Aurora deixà una filla, Octubrina Quiñones Picornell.
El primer escrit conegut d’Aurora Picornell és la introducció, signada als 16 anys, juntament amb Glòria Vilalta, de Barcelona, i Evangelina Cáceres, de Granada, del llibre editat a Mallorca per la feminista i espiritualista granadina [http://www.academiadebuenasletrasdegranada.org/leclercmargarita.pdf Margarita Leclerc Herreros], ''La mujer, ¿es superior ''al hombre?. ''Estudio dividido en tres meditaciones ''(1928)''. ''Aurora coneix Margarita Leclerc, resident a S’Arenal de Palma, probablement per mediació d’[http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20marti%20-%20ateu.htm Ateu Martí], comunista i maçó, que també la introdueix dins la [http://www.fideus.com/associacions%20-%20culturals%20-%20liga%20laica.htm Lliga Laica], de la que és única dona i vocal de la junta des de 1930.
Reconeguda per les seves intervencions públiques a la Lliga Laica, Aurora comença al gener de 1931, amb 18 anys, la seva col·laboració regular al setmanari ''Ciutadania'', del Partit Republicà Federal. L’abril del mateix any també inicia els seus articles al setmanari comunista ''Nuestra palabra'', primer sota el pseudònim “Amanecer”, on reflecteix les condicions e vida de les treballadores, estimulant la formació de societats de defensa i la sindicació, cosa que ella fa, al mateix temps, directament, organitzant el sindicat de cosidores.
Durant els anys 1932-1933 es trasllada a València amb el seu company [http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20quinones%20-%20heriberto.htm Heriberto Quiñones], càrrec responsable del Partit Comunista. Allà actua sota el nom de “Amparo Pinós”, escollit segons la tradició de fer servir un nom de guerra amb les mateixes inicials que el nom legal. ▼
▲els anys 1932-1933 es trasllada a València amb el seu company [http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20quinones%20-%20heriberto.htm Heriberto Quiñones], càrrec responsable del Partit Comunista. Allà actua sota el nom de
A la tornada a Mallorca, l’any 1934, amb Quiñones empresonat per la repressió de l’Octubre asturià, Aurora intensifica la seva activitat política. Es desplaça a Menorca, i en queden com a testimoni diversos articles a ''Nuestra palabra'', i organitza a Mallorca el sector femení del Partit Comunista. ▼
▲Menorca, i en queden com a testimoni diversos articles a ''Nuestra palabra'', i organitza a Mallorca el sector femení del Partit
La repressió que segueix a l’Octubre asturià del 1934 la veu intensificar la seva activitat. L’octubre de 1935 és detinguda i empresonada per vendre premsa comunista –i en segueixen articles explicant les condicions de vida dins la presó. La lluita per l’amnistia als represaliats d’Astúries, la direcció de l’organització local del [[Socors Roig Internacional|Socors Roig internacional]], la preparació de la unitat popular per les eleccions de febrer del 1936, la responsabilitat de l’edició de ''Nuestra palabra'' i la incorporació de la dona a la lluita sindical i política centren la seva acció, amb nombrosos articles i mítings arreu de Mallorca, i troba el punt àlgid en el míting del 8 de març, dia de la Dona treballadora, del 1936 a la Casa del Poble de Palma, on, per primera vegada, un acte multitudinari que reuneix milers de persones està presidit exclusivament per dones, representant les sensibilitats d’un Front Popular que acaba de guanyar les eleccions.
Simultàniament a la seva activitat pública, Aurora, amb [http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20mercant%20-%20joan.htm Joan Mercant Rabassa], també comunista i també assassinat a Porreres la mateixa nit que ella, ensenyen als vespres a llegir i escriure als infants sense escola del barri dels Socors de Palma.▼
▲a la seva activitat pública, Aurora, amb [http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20mercant%20-%20joan.htm Joan Mercant Rabassa], també comunista
El 18 de juliol de 1936, davant el cop d’Estat franquista i amb bona part dels militants d’esquerres desplaçats a Barcelona per assistir a les Olimpíades Populars, Aurora acudeix a Antonio Espina García, Governador Civil de les Balears des de feia dues setmanes, escriptor i membre del Partit Republicà Radical Socialista, perquè distribueixi armes entre els sindicats obrers i els partits del [[Front Popular (Espanya)|Front Popular]]. Davant la negativa d’aquest, que confia en la paraula de fidelitat a la República donada dies abans pel [http://www.fideus.com/pepvilchez160708.htm general Goded], Aurora es refugia a la [http://www.fideus.com/associacions%20-%20culturals%20-%20casa%20del%20poble.htm Casa del Poble de Palma], on és detinguda al dia següent.
Tancada a diverses presons, i finalment a la provincial de dones, [http://www.fideus.com/cansales%20-%20memoria.htm Can Sales], és treta de la presó la nit de Reis de 1937, per ser assassinada a l’oratori de La Creu de Porreres, junt amb les seves companyes del Partit Comunista [http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20flaquer%20-%20catalina.htm Catalina Flaquer ], [http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20pascual%20-%20antonia.htm Antònia] i [http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20pascual%20-%20maria.htm Maria Pascual Flaquer] i [[Belarmina González Rodríguez]], i 12 persones més.▼
▲de Porreres, junt amb les seves companyes del Partit Comunista [http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20flaquer%20-%20catalina.htm Catalina Flaquer ], [http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20pascual%20-%20antonia.htm Antònia] i [http://www.fideus.com/biografiesF%20-%20pascual%20-%20maria.htm Maria Pascual Flaquer] i Belarmina González Rodríguez, i 12 persones
== Bibliografia ==
· Picornell, Aurora: ''Escrits 1930-1936, i altres veus a Mallorca ''en defensa de les treballadores''. Pins del Vallès: Associació d’idees 2012.▼
▲en defensa de les treballadores''. Pins del Vallès: Associació d’idees 2012.
· Nadal, Antoni. “Aurora
Picornell”, dins: ''Memoria Civil'', núm. 30, Baleares, 27 juliol 1986.
· Bosch Bauzà, Francisca:'' Aurora Picornell, la lluita mai no mor''. Palma: ciclostilat, s.d.▼
▲Bosch Bauzà, Francisca:'' Aurora Picornell, la lluita mai no mor''.
· Capellà, Llorenç:'' Diccionari vermell. ''Palma: Moll 1989.▼
▲Capellà, Llorenç:'' Diccionari vermell. ''Palma: Moll 1989.
== Reconeixements ==
* Un institut de secundària de Palma, [[Institut d'Educació Secundària|IES Aurora Picornell]], duu el seu nom.<ref>{{format ref}} http://www.iesaurorapicornell.com</ref>
| |||