Al-Mústarxid (abbàssida): diferència entre les revisions

Va succeir al seu pare quan aquest va morir el [[6 d'agost]] de [[1118]]. Els seljúcides aviat van estar en plena lluita civil després de la mort l'abril de 1118 del sultà [[Muhàmmad ibn Màlik-Xah]]. El successor fou el seu fill gran [[Mahmud II ibn Muhàmmad ibn Màlik-Xah|Mahmud II]], de 13 anys. El seu oncle [[Sandjar]] dominava de manera indiscutida la Pèrsia oriental i per la seva edat i experiència era considerat el cap de família, però el jove Mahmud governava a la part de l'imperi reservada al sultà suprem. Mahmud tenia quatre germans: Masud, Toghrul, Sulayman Shah i Saldjuk Shah, tots els quals segons el costum van rebre feus dins el territori de Mahmud II .<ref> Masud va rebre [[Azerbaidjan]] i [[Djazira]] amb capital a [[Gandja]]; Toghrul el nord del [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] amb seu a [[Kazwin]]; Sulayman les terres del [[Kurdistan]] i el [[Jibal (Mèdia)|Djibal]] occidental amb capital a Bahar al norest d'[[Hamadan]]; i Saldjuk Shah un petit territori al [[Jibal (Mèdia)|Djibal]]</ref> A aquests joves prínceps se'ls nomenava un tutor o [[atabeg]]; l'ambició d'alguns d'aquests atabegs es va valdre dels seus pupils per reclamar parcel·les de poder més grans.