Modes grecs: diferència entre les revisions

Els '''modes grecs''' són una organització de sons descendents (que van des d'un [[so]] agut fins a un de més greu) establint distàncies d'un [[to (acústica)|to]] o de mig to entre els set sons que els conformen.<ref name="Monro1894">{{ref llibre|autor=David Binning Monro|títol=The Modes of Ancient Greek Music|url=http://books.google.cat/books?id=X2SfaS3cLXoC&pg=PA18|any=1894 |editorial=Elibron.com |isbn=9781421213378 |pàgines=18–}}</ref>

Els seus noms deriven dels subgrups grecs ([[dòricdoris]]s), una petita regió en el centre de [[Grècia]] ([[locris]]), i alguns pobles veïns (no grecs) d'[[Àsia Menor]] ([[lidis]], [[frigis]]). L'associació d'aquests noms ètnics amb l'espècie d'[[Octava (música)|octava]] sembla precedir [[Aristoxen]], que va criticar la seva aplicació als ''tonoi '' per part de teòrics anteriors a qui ell va anomenar ''Harmonicistes'' (Mathiesen 2001a, 6(iii)(d)).

Fins a l'entrada a l'[[edat mitjana]], les notes estaven organitzades en ordre descendent, el [[tetracord]] bàsic que consisteix en dos tons sencers i un [[semitò]]: mi-re-do-si. Dos d'aquests tetracords, separats entre si per un to sencer, formant l'anomenat [[mode dòric]]: mi-re-do-si la-sol-fa-mi. El [[mode dòric]] es va prendre com a base per a la construcció del sistema global. El seu interval d'octava, (format per dos [[tetracord]]s) es va ampliar afegint-hi un tercer [[tetracord]], la-sol-fa-mi, per la part de dalt i un quart tetracord, mi-re-do-si, per la part de baix. En contrast amb els dos tetracords interiors, que estaven separats per un to sencer, cada [[tetracord]] exterior estava vinculat amb l'immediat interior per una nota compartida:<ref name="Melcior1859">{{cita libro|autor=Carles Josep Melcior|título=Diccionario enciclopédico de la música|url=http://books.google.cat/books?id=hLYoO7IHWvkC&pg=PA206|fechaacceso=23 February 2011|año=1859|editorial=Imp. Barcelonesa de Alejandro García|páginas=206–}}</ref>

Els vuit [[mode gregorià|modes gregorians]] o modes eclesiàstics són una còpia dels vuit tons bizantins i van prendre les seves denominacions dels modes grecs. Els modes medievals eren vuit: quatre anomenats '''modes autèntics'''-dòric, frigi, lidi i mixolídi- i quatre anomenats '''modes plagals''', que s'obtenien desplaçant una quarta més avall dels anteriors i per això es designen amb el mateix nom que els modes autèntics però amb el prefix hipo ( «sota», «baix»)-hipodòric, hipofrigi, hipolidi i hipomixolidi.<ref name="Gutiérrez1985">{{cita libro|autor=Mariano Pérez Gutiérrez|título=Diccionario de la música y los músicos|url=http://books.google.cat/books?id=wFoUvcxDVIIC&pg=PA343|fechaacceso=23 February 2011|año=1985|editorial=Ediciones AKAL |isbn=9788470901416 |páginas=343–}}</ref>

* Anderson, Warren, and Thomas J. Mathiesen (2001). "Ethos". ''The New Grove Dictionary of Music and Musicians'', second edition, edited by [[Stanley Sadie]] and [[John Tyrrell (professor of music)|John Tyrrell]]. London: Macmillan Publishers.

* Barbera, André (1984). "[http://www.jstor.org/stable/763813 Octave Species]". ''[[The Journal of Musicology]]'' 3, no. 3 (July): 229–41.{{doi|10.1525/jm.1984.3.3.03a00020}}

* Bower, Calvin M. (1984). "[http://www.jstor.org/stable/763815 The Modes of Boethius]". ''[[The Journal of Musicology]]'' 3, no. 3 (July): 252–63.{{doi|10.1525/jm.1984.3.3.03a00040}}

* Palisca, Claude V. (1984). "[http://www.jstor.org/stable/763812 Introductory Notes on the Historiography of the Greek Modes]". ''[[The Journal of Musicology]]'' 3, no. 3 (Summer): 221–28. {{doi|10.1525/jm.1984.3.3.03a00010}}

* Solomon, Jon (1984). "[http://www.jstor.org/stable/763814 Towards a History of ''Tonoi]''". ''[[The Journal of Musicology]]'' 3, no. 3 (July): 242–51.{{doi|10.1525/jm.1984.3.3.03a00030}}

* Vieru, Anatol (1985). "Modalism-A 'Third World'". ''[[Perspectives of New Music]]'' 24, no. 1 (Fall–Winter): 62–71.