Rafael Maroto Yserns: diferència entre les revisions

Des del gener de [[1839]] entrà amb tractes amb [[Baldomero Espartero]], al mateix temps que els seus enemics dintre del camp carlista conspiraven per enderrocar-lo. En veure que no obtenia la intervenció de Carles V pel càstig dels seus opositors, decidí afusellar els generals Francisco García, [[Pablo Sanz y Baeza]] i [[Juan Antonio Guergué]], el brigadier Carmona, l'intendent Úriz i l'oficial Ibáñez, a l'era d'una casa d'Estella, de genolls i per l'esquena, sense honors. D'altres suposats conspiradors aconseguiren escapar. Després d'aquest fet féu una proclama tractant de justificar-lo, però inicialment desaprovat per Carles V , Maroto fou separat del comandament de l'exèrcit i declarat traïdor. El Pretendents, però, va acabar per cedir davant l'actitud del general i de les tropes que el seguien i fou rehabilitat.

 

[[Fitxer:Convenio de Vergara.jpg|thumb|250px|esquerra|Fotocopia del conveni de Bergara]]

Continuant els tractes amb Espartero, es deixà derrotar per aquest i envià un ajudant a [[París]] perquè [[França]] intervingués com a mediadora, proposant el casament del primigeni de Carles V amb [[Isabel II d'Espanya]], així com s'entrevistà amb [[John Hay]], representant anglès del qual només va poder treure la promesa dels restabliment dels [[furs]] del [[País Basc]] i [[Navarra]]. Espartero es negà a acceptar, igual que els anglesos, aquell casament, i continuant tanmateix les negociacions, que Maroto, sense deixar per això de dirigir els seus soldats paraules de guerra, continuava sense cap vergonya, fins al punt d'entrevistar-se personalment amb Espartero a l'ermita [[San Antolín de Abadiano]], i encara que no arribaren en aquell moment a cap acord, comunicà al [[Secretari d'Estat (Monarquia Absolutista borbònica)|secretari d'Estat]] i de [[Guerra]] de Carles V les condicions que posava el general isabelí; Dom Carles el deposà i nomenà en el seu lloc el comte de [[Negri]]; però Maroto l'empresonà i, acceptant tot el que Espartero proposà, signà les bases del famós [[conveni de Bergara]], que posà fi a la guerra.