Sebastián Herrera Barnuevo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
|||
Línia 1:
[[Fitxer: Retrato ecuestre de Carlos II niño.jpg|thumb|'' Retrat eqüestre de Carles II nen '', h. 1670.]] ''' Sebastià Herrera Barnuevo ''' ([[Madrid]], [[1619]] - ibídem, [[1671]]) fou un arquitecte, escultor i pintor barroc espanyol.
Nascut a [[Madrid]], va rebre els primers ensenyaments del seu pare l'escultor [[Antonio de Herrera Barnuevo|Antonio de Herrera]], en el taller del qual va rebre les seves primeres. Va entrar al taller de [[Alonso Cano]] als 19 anys, sent l'artista granadí la seva referència artística.▼
▲Nascut a [[Madrid]], va rebre els primers ensenyaments del seu pare l'escultor [[
Sota la tutela del seu mestre va realitzar els seus primers treballs, com els esbossos i decoracions per a l'entrada a la capital de [[Marianna d'Àustria]] a [[1649]], on ja apareixen els seus grans dots de dibuixant i pintor. A partir d'aquest moment, treballarà pel seu compte i s'anirà introduint en el món de l'arquitectura amb treballs com el retaule de la capella del Crist de l'[[Església de Sant Genís d'Arle (Madrid)|església parroquial de Sant Genís]] ([[1657]]), al mateix temps que col·labora en la construcció de la capella de Sant Isidre a l'[[Església de San Andrés (Madrid)|església de San Andrés]] de Madrid.▼
▲Sota la tutela del seu mestre va realitzar els seus primers treballs, com els esbossos i decoracions per a l'entrada a la capital de [[Maria Anna d'Àustria (muller de Felip IV)|Marianna d'Àustria]]
El seu mestratge anirà creixent i amb ella el nombre d'encàrrecs, com el nou disseny barroc dels jardins i fonts del [[Palau Reial d'Aranjuez|Real Sitio de Aranjuez]] ([[1660]]), el que li valdrà el seu nomenament d'Ajuda de Furrer de la Casa Reial, i més important encara, de [[Majordom Major de les Obres Reials]] a la mort de [[Josep de Vila-real]] a [[1662]]. Acabat d'estrenar el seu càrrec va realitzar el vuitavat de la capella del [[Basílica de Nostra Senyora d'Atocha|convent de la Mare de Déu d'Atocha]] i el seu retaule major. La seva creixent ocupació en la construcció no va ser impediment per seguir realitzant monuments, pintures i decoracions, com el [[túmul]] funerari per honorar la mort de [[Felip IV de Castella|Felip IV]] a [[1665]].▼
▲El seu mestratge anirà creixent i amb ella el nombre d'encàrrecs, com el nou disseny barroc dels jardins i fonts del [[Palau
A [[1667]] va obtenir el nomenament de pintor de Cambra del rei [[Carles II d'Espanya|Carles II]], després de la mort de [[Joan Baptista Martínez del Mazo]], gràcies als seus excel·lents retrats i va rebre l'encàrrec de traçar la que seria la seva obra arquitectònica més important, l'[[Església de Nuestra Señora de Montserrat|Església i Convent de Santa Maria la Real de Montserrat]], al Carrer de Sant Bernardo, a Madrid.▼
▲A [[1667]] va obtenir el nomenament de pintor de Cambra del rei [[Carles II d'Espanya|Carles II]], després de la mort de [[
Abans de la seva mort el [[1671]] és nomenat conserge de [[El Escorial]], el que indica la importància de la seva carrera cortesana, igual que havia fet [[Diego Velázquez|Velázquez]].
Línia 14:
Finalment, en el mateix 1671, pocs mesos abans de morir, se'l va designar supervisor dels projectes per a la construcció del nou [[Pont de Toledo]].
Són poques les obres que ens han arribat de mà d'aquest artista multidisciplinari, ja que la majoria es van perdre en saquejos, incendis, guerres i desamortitzacions. Es conserven diversos retaules dissenyats per ell en l'[[església del Carme Calçat]] de Madrid
== Bibliografia ==
| |||