Balduí I de Flandes: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot fa desambiguació assistida de Saint-Omer
m aclariment
Línia 4:
== Biografia ==
 
La seva acció no és ben coneguda. Va prendre part en la batalla de [[Fontenoy-en-Puisaye]] el 841, en ​​el camp de l'emperador Lotari que fou derrotat pel seu germà [[Lluís el Germànic]] i pel germanastre [[Carles el Calb]]. Comte del ''Flandrensis Pagus'', va lluitar activament contra els normands, que van devastar la regió de la que estava encarregat des de 810. Es diuediu que etraera de bona alçada, de pell morena, cos i extremitats forts i nerviosos, àgil a cavall. La tradició fa d'ell, de jove, el guanyador d'una baralla contra un ós de la que va sortir victoriós; aquesta gesta el va fer destacar davant el rei Carles el Calb.<ref> Michel Pastoureau, ''L'ours - Histoire d'un roi déchu'', Seuil Librairie du XXIe siècle, ISBN 978-2-02-021542-8, pàg. 61 </ref>
 
[[Fitxer:Institution of Baldwin I Bras de Fer, the first count of Flanders by Charles the Bald.jpg|left|250px|thumb|L'investitura de ''Balduí Braç de Ferro'', primer comte de Flandes, per Carles el Calb]]
Línia 16:
de la província de Bèlgica Segona (Belgica Secunda).<ref>Le Glay, ''Histoire des comtes de Flandre'' volum 1 pàg. 41, segons ''Chronicon Sancti Bavonis'' (any 867) i ''Chronicon Sithii Sancti Bertini'' ''apud'' Bouquet. La Belgica Secunda es tanmateix definida: ''Præceptores Ludovici Pii, de divisione regni sui inter filios; apud Chesnium, script. franc.'' a ''Histoire...'' volum 1, pàg. 34: «...les noms de cantons dont se composait la seconde Belgique. Il y en avait treize: la Hesbaie, le Brabant, la Flandre, le pays des Ménapiens, le Mélantois, le Hainaut, l'Ostrevant, l'Artois, le pays de Térouane, le Boulonnais, Quentovic, le Cambrésis, le Vermandois.»</ref> El 877 (a la mort de Carles el Calb), va donar suport [[Lluís II de França]]; el càrrec va esdevenir hereditari en la casa de Balduí i el comtat de Flandes va entrar a l'època feudal, sent un dels principals senyors de la [[Francia Occidentalis]].
 
Balduí I va morir el 879 a Sithiu (després de [[Saint-Omer (Pas de Calais) |Saint-Omer]]), després que havia agafat l'hàbit monàstic a l'abadia de Saint-Bertin. Està enterrat a l'abadia, mentre que el cor i els intestins foren portats a l'església de Sant Pere a Gant.<ref>Le Glay, ''op. cit.'', pàg. 44.</ref>
 
== Descendència ==