Papa Anicet: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 43:
| peu =
}}
Sant '''Anicet''', nascut a la [[província romana]] de [[Síria (província romana)|Síria]], fou escollit [[Papa]] el [[155]], i va morir el [[166]].
 
EnSegons elsT. inicisJ. delCampbell, seuAnicet pontificatva succeir el [[157]] a [[Pius I]], i va rebreregnat fins l'any [[168]]. No obstant això, com apunta [[Louis Duchesne]], les dates en aquesta època són molt confuses i és impossible ser més exactes.{{sfn|Campbell|1913}} Fos quin fos la data d'inici del pontificat d'Anicet, és te constància de la presència a Roma ade [[Policarp d'Esmirna|sant Policarp]], bisbe d'Esmirna, que havia estat deixeble de [[Sant Joan Evangelista|l'Apòstol Sant Joan]] i mestre d'[[Sant Ireneu|Ireneu de Lió]], que es va entrevistar amb Anicet a fi d'establir la data de celebració de la Pasqua. Policarp, i l'Església oriental en el seu conjunt, entenia que la celebració havia de realitzar-se el dia 14 del mes de Nisán independentment del dia de la setmana que caiguera. Aquesta postura que seguia la tradició joànica i que suposava celebrar la Pasqua de Resurrecció el mateix dia que els jueus, és coneguda com a pràctica "quartdecimal" i no era considerada pel papa Anicet com a correcta, ja que entenia, al costat de l'Església occidental, que la Pasqua havia de celebrar-se el diumenge següent al dia 14 de Nisán.
 
Segons el relat que [[Sant Ireneu|Ireneu de Lió]] fa d'aquesta visita, sembla que Anicet no va poder convèncer a Policarp, ja que aquest va basar la seua postura que "Joan i els altres apòstols amb qui ell havia viscut" celebraven la Pasqua d'aquesta manera. A pesar de les diferències entre ambdós no hi va haver ruptura entre ells i el papa va permetre al sant seguir celebrant la Pasqua segons la tradició oriental.
Línia 53:
Sembla que va condemnar la doctrina [[montanista]], i que es va enfrontar als agnòstics i als [[marcionistes]], encara que no existeixen documents històrics que acrediten aquestes actuacions, encara que segons el [[Liber Pontificalis]] va prohibir als clergues que dugueren el cabell llarg, el que suposaria una forma de separar-se dels agnòstics que, pel que sembla, tenien aquest costum.
 
[[Hegèsip de Jerusalem|Hegèsip]], el primer historiador cristià, va anar a Roma també en època d'Anicet. la seva visita es recordada per molts autors eclesiàstics com notable, perquè, de fet, crida l'atenció el fet que molts homes il·lustres visitaren Roma en el període, emfatitzant la molt matinera dignitat i autoritat suprema dels pontífexs romans. Gnòstics com [[Marció]] i [[Valentí]] també eren a Roma, destorbant a l'Església romana amb les seves ensenyances herètiques.{{sfn|Campbell|1913}}
Segons la tradició, fou el primer papa sepultat a la [[catacumba de Sant Cal·lixt]]. El 1604 el seu cos fou traslladat a la capella del Palazzo Altemps de Roma, on [[Climent VIII]] va donar autorització al duc Giovanni Angelo Altemps de tenir les restes del papa al palau famiiar.
 
<nowiki> </nowiki>Anicet hauria patit partir el 161, però els dies varien entre el 16, 17 o 20 d'abril.{{sfn|Campbell|1913}} Segons la tradició, fou el primer papa sepultat a la [[catacumba de Sant Cal·lixt]]. El 1604 el seu cos fou traslladat a la capella del Palazzo Altemps de Roma, on [[Climent VIII]] va donar autorització al duc Giovanni Angelo Altemps de tenir les restes del papa al palau famiiarfamiliar.
 
==Galeria==
Linha 61 ⟶ 63:
</gallery>
 
== Referències ==
<references />
 
== Bibliografia ==
* {{ref-llibre|cognom=Campbell|nom=Thomas Joseph|títol=Catholic Encyclopedia|lloc=Nova York|editorial=Robert Appleton Company|any=1913|url=https://en.wikisource.org/wiki/Catholic_Encyclopedia_%281913%29/Pope_St._Anicetus|capítol=Pope St. Anicetus|llengua=anglès}}
{{Papa |Pius I|[[155]] - [[166]]|Soter I}}
{{Papes|1}}