Euskal Sozialista Biltzarrea: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot modifica: es:Convergencia Socialista Vasca |
m Robot: Reemplazo automático de texto (-l•l +l·l) |
||
Línia 15:
Com a pas previ '''ESB''' decidí iniciar un procés de fusió amb l’històric partit [[nacionalista]] d'esquerres [[Acció Nacionalista Vasca]], amb el que ja havia format coalició a [[Navarra]] i que també s'havia integrat en HB. '''ANV''' havia estat la gran derrotada a les eleccions de 1977 en no assolir ni 9.000 vots. El nou partit fusionat hauria d’anomenar-se '''Euskal Sozialista Ekintza''' (''Acció Socialista Basca''), però no arribà a prosperar.
En el III Congrés Nacional d’'''ESB''', el partit va abandonar el seu caràcter socialista i sobiranista i es va declarar marxista i independendista. Aquest fet, sumat a una crisi generalitzada dintre del partit i a una relaxació de l'exigència d’euskaldunizació interna va produir una escissió d'un important nombre de militants encapçalats per [[Txillardegi]], que no obstant això van seguir formant part d’HB; va abandonar la unificació amb ANV i va afeblir la posició d’'''ESB''' en el si d’HB. Dintre d’HB es va produir des del seu naixement una pugna entre tres dels partits que la van integrar ([[ANV]], [[ESB]] i [[LAIA]]) d'una banda i els grups i independents partidaris de [[KAS]], per un altre. Aquest enfrontament es debia bàsicament a discrepàncies en l'organització interna de la coalició i a la participació o no en les institucions polítiques espanyoles. No havia en principi cap tipus de discrepància sobre el suport a la
En les eleccions forals i municipals de 1979 HB va obtenir un important suport electoral i això va deslligar un enfrontament obert en el si de la coalició. HB era a efectes legals una coalició electoral d’ANV i '''ESB''', els dos únics partits polítics legals. LAIA i '''ESB''' van tractar d'obtenir l'adhesió d’ANV a les seves posicions per a quedar-se amb les sigles d’HB i marginar als partidaris de [[KAS]], però dintre d’ANV es va imposar un corrent favorable a KAS, de tal forma que el pla d’'''ESB''' no va poder dur-se a terme.
El IV Congrés d’'''ESB''' (gener de 1980) va apostar per mantenir al partit polític dintre de la coalició HB, però exigint-la que es mantingués al marge de controls externs ([[KAS]] i [[ETA]]) i exigint a la Mesa Nacional d’HB (controlada per afins a [[KAS]]) que es posicionés clarament sobre si la coalició participaria o no en el futur Parlament autònom basc, sorgit de les imminents eleccions autonòmiques.
| |||