Palau (arquitectura): diferència entre les revisions

 

== Palaus d'arreu del món ==

"Palau" en el sentit de "govern" ja es pot trobar en un comentari de [[Pau el Diaca]], que escrivia cap a l'any [[790]] sobre uns fets ocorreguts cap al [[660]]: "Quan Grimuald va partir cap a [[Benevent]], va confiar el seu palau a Lupus" (''[[Historia gentis Langobardorum]]'', V.xvii). Al mateix temps, [[Carlemany]] retornava conscientment a l'expressió romana en el seu "[[Palau de Carlemany (Aquisgrà)|palau]]" d'[[Aquisgrà]], del qual només en queda la capella. Al [[segle IX]] el "palau" ja també indicava la seu del govern, i Carlemany, que no parava de viatjar, en va construir ni més ni menys que catorze. A l'alta edat mitjana, el ''Palas'' era la seu del govern en algunes ciutats [[alemanya|alemanyes]]. Al [[Sacre Imperi Romanogermànic]], els poderosos [[príncep elector|prínceps electors]] també residien en palaus (''Paläste''). Això demostra que el poder estava molt repartir a l'Imperi, mentre que a les monarquies més centralitzades només al rei li era atorgat de poder anomenar ''palau'' la seva residència.

 

Encara més, en algunes ciutats italianes no és pas inusual de trobar un bon nombre de ''palazzi'', nom que inclou algunes mansions comparativament humils, fets construir per les principals famílies nobles. Cada palau era com un rusc on residien tots els membres de l'eixam familiar, encara que no sempre tingués una gran aparença arquitectònica de cara al carrer. Al [[segle XX]], en [[italià]] es va començar a anomenar ''palazzo'' qualsevol edifici de pisos gran.

 

A [[Anglaterra]], segons un acord tàcit, no hi havia hagut altres ''palaces'' que els usats com a residència oficial per la monarquia i alguns [[bisbe]]s. Així, el [[Palau de Beaulieu]] es va començar a anomenar així precisament quan Thomas Boleyn el va vendre a [[Enric VIII d'Anglaterra|Enric VIII]] el [[1517]]; abans s'havia conegut sempre com a ''Walkfares''. Però com ha passat en altres països, aquest mot ja no fa referència només a residències de la família reial. Tot i que el [[Palau de Blenheim]] ''(il·lustració de l'esquerra)'' mai ha estat una residència reial, el nom forma part de l'honor extraordinari atorgat per una nació agraïda a un gran general, [[John Churchill]], primer duc de Marlborough. (Juntament amb altres palaus reials i episcopals situats al camp, Blenheim demostra que ''palace'' no té cap connotació específicament urbana en [[anglès]].)

 

Igual que passava al continent, aquests palaus reials i episcopals no eren tan sols llocs de residència; per als funcionaris que s'encarregaven de l'administració del regne o de la diòcesi era també el seu lloc de treball. (Avui dia molts palaus episcopals encara tenen les dues funcions, la de residència del bisbe i la de seu de les oficines de la diòcesi.) De tota manera, a diferència de la fórmula "Palau de Justícia", molt estesa en diverses parts del món, els edificis administratius de la moderna administració [[regne Unit|britànica]] no són anomenats mai ''palaces''; i encara que el nom habitual per al Parlament és el de [[Palau de Westminster]], això fa referència al fet que Westminster era l'antiga residència reial i el centre administratiu.