Antoni Abat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Es desfà la revisió 14687493 de 62.43.34.144 (Discussió) |
|||
Línia 1:
{{Sant
|nom=sant Antoni abat, o<br>Antoni el Gran, o<br>Antoni d'Egipte
|nom secular=Ἀβᾶς Ἀντώνιος ('' 'Abas 'Antónios'')
|imatge=Volkertshaus Kapelle Hl Antonius.jpg
|imagesize=250px
|peufoto=Talla del s. XV (Volkertshaus, Bad Waldsee, Landkreis Ravensburg)
|fets destacables="Pare de tots els monjos"
|títols=abat; Pare Venerable, Portador de Déu
|data de naixement=ca. [[251]]
|data de mort=ca. [[356]]
|lloc de naixement= [[Coma (Egipte)]], prop d'[[Heraclea (Egipte)|Heraclea]]e
|lloc de mort=Mont Colzim ([[Egipte]])
|enterrat a=Monestir de Sant Antoni ([[Desert oriental d'Egipte]]); en 561, cos traslladat a Alexandria; el 663, a Constantinoble; s. XI, a Saint-Antoine-l'Abbaye ([[Isère]], França)
|festivitat= [[17 de gener]] (catòlics i ortodoxos); [[30 de gener]] (coptes)
|venerat en=Tota la cristiandat
|iconografia=Vell i amb barba, amb una gaiata en forma de "tau" i amb una campana penjada; amb un porc (a Occident); amb un llibre; amb una creu en forma de "tau" (creu de Sant Antoni); com a monjo; com a ermità essent temptat per dimonis i figures femenines
|lloc de pelegrinatge=Monestir de Sant Antoni; Saint-Antoine l'Abbaye
|orde=
|data de beatificació=
|lloc de beatificació=
|beatificat per=
|data de canonització=Antiga
|lloc de canonització=
|canonitzat per=
|patronatge=Animals (a Catalunya, especialment els animals de peu rodó); [[traginer]]s i corredors d'animals; [[el Perelló]]; [[Illes Balears]], [[Menorca]], [[Sant Antoni de Portmany]] (Eivissa); Orde dels [[Canonges Regulars de Sant Antoni de Viena]]}}
'''Sant Antoni Abat''' o '''Antoni Abbàs''' ([[Alt Egipte]], [[251]] ? - [[356]]) fou un [[monjo]] [[cristianisme|cristià]] pioner de l'[[eremitisme]]. És considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels [[traginers]]. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena '''sant Antoni del porquet''' i, també, '''sant Antoni dels ases'''. Cal no confondre'l amb sant [[Antoni de Pàdua]].
==Vida==
Nascut el 251 a [[Coma (Egipte)|Coma]], prop d'[[Heraclea (Egipte)]]. Va repartir els seus béns als 19 anys i va anar a viure sol a la rodalia del seu lloc de naixement. La dieta dura i les feines que feia van minar la seva salut, però va viure molts anys (suposadament fins als 105 anys).
El [[285]] es va retirar a les muntanyes d'Egipte oriental en un castell abandonat on va viure 20 anys. El 305 va tornar a la vida comunitària i es rodejà d'un nombre de deixebles, es diu que feia miracles; amb els seus seguidors va fundar dos establiments a les muntanyes orientals i un altre prop d'[[Arsinoe (Egipte)|Arsinoe]], i ell mateix passava el temps en algun d'aquests establiments.
El [[311]] sota l'emperador [[Maximià]] va intentar morir màrtir, però no ho va aconseguir. Va fundar un nou establiment conegut com a "muntanya de Sant Antoni" i es va relacionar freqüentment amb [[Sant Atanasi]], bisbe d'[[Alexandria]]. Quan aquest fou exiliat va intentar el seu restabliment intercedint amb l'emperador [[Constantí el gran]], que no li va concedir però el va invitar a [[Constantinoble]], proposta rebutjada per Antoni.
Es va oposar als [[arrianisme|arrians]]. Encara va veure la restauració d'Atanasi als 104 anys, i va anar a Alexandria, però va tornar a les muntanyes on va morir el [[17 de gener]] del [[356]]. Fou enterrat en secret. Es conserven una vintena de cartes suposadament seves però només set són amb seguretat genuïnes. [[Sant Atanasi]] va escriure la seva vida.
<gallery>
Fitxer:Heiliger Antonius Abbas.jpg|Pintura del Mestre de Meßkirch, 1535 (Donaueschingen, Fürstenbergsammlungen)
Fitxer:4531 - Milano - S. Maria d. Carmine - Osvaldo Bignami, S. Antonio Abate - Foto Giovanni Dall'Orto, 3-Jan-2008.jpg|Pintura d'Osvaldo Bignami, 1909 (Milà, Santa Maria del Carmine)
Fitxer:Au grand Saint-Antoine.jpg|Escultura a París, antic senyal de la xarcuteria "Grand Saint-Antoine"
Fitxer:Antoniuserem.jpg|Gravat, s. XIX
</gallery>
== Llegenda ==
Sant Antoni, segons la biografia contada per [[sant Atanasi d'Alexandria]], tenia 20 anys quan va sentir la crida de Déu: «Si vols ser perfecte, vés, ven el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel; després vine, segueix-me» (Mt 19:21). Així ho va fer i es va retirar a una cova de [[Tebes (Egipte)|Tebes]]. El diable el va temptar amb diverses visions mortificants i pecaminoses, però sant Antoni s'hi va resistir. Finalment, una plèiade de dimonis el van assaltar de nit i el van apallissar. La nit següent, els dimonis van retornar a la cova, convertits en [[mosteles]], per reobrir-li les ferides. [[Déu]] va llançar un braç de llum a la cova que va atemorir els diables, que no van retornar mai més. La proesa es va anar estenent arreu i es van multiplicar els seus deixebles.
== Atributs ==
Se'l representa amb una creu en forma de [[Tau (lletra grega)|tau]] o de [[T]], acompanyat d'un porquet, o bé amb un llibre en una cova, o bé amb un gaiato d'on penja una campaneta.
== Festa ==
La seva festa s'escau el [[17 de gener]], essent una celebració important en els països d'influència cristiana.
Com a tradicional protector dels animals útils per a les feines del camp, se celebren en honor seu gran nombre de festes populars relacionades amb ells, per tal d'obtenir la fertilitat dels animals i dels aliments, i la seva purificació. En el passat va ser una festa clau en moltes poblacions, essent la festa major d'hivern o festa major petita. Actualment, el seu arrelament és un fet, tot i que la desaparició dels animals de treball podia fer pensar en l'extinció de la festa. Als països de parla catalana, la devoció popular al sant es remunta al segle XII, per la influència dels pelegrinatges a l'abadia de Sant Antoni propera a [[Viena del Delfinat]].
És en honor seu que se celebren els tradicionals [[Tres Tombs]] arreu del país, com a patró dels gremis de [[traginer]]s: el sant beneeix les cavalleries i presideix les cavalcades, també anomenades '''Passades''' o '''Beneïdes'''. A les [[Balears]] i al [[País Valencià]], així com al [[Matarranya]], la festa també compta amb la presència de grans focs, fogueres o barraques, d'un tipus especial de dimonis, les botargues i d'un bon nombre de balls, cançons i tradicions gastronòmiques pròpies.<ref name="gencat1308">{{citar ref |títol =Festes d'arbres |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=d3ed5c43da896210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=5ad2352101fd7210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Agost 2013 }}</ref> També hi ha poblacions en què es representa la vida del sant i com els [[dimoni]]s intentaren cremar-lo sense aconseguir-ho.
A [[Falset]] ([[Priorat]]) la festa de Sant Antoni rep el nom de l'[[Encamisada]], que commemora la victòria dels falsetans sobre els [[França|francesos]].
A molts municipis de les comarques d'Els Ports i l'Alt Maestrat la festa rep el nom de '''Publicata de Sant Antoni''', i se celebra habitualment amb una foguera a la plaça major del poble.
A Canals, a la comarca de La Costera al País Valencià, cremen la major foguera del món la vespra de la festivitat del Sant, patró del poble.
<gallery perrow=6>
Fitxer:Anthony_Abbot_by_Zurbaran.jpeg|'''Sant Antoni Abat''' segons Francisco de Zurbarán
Fitxer:Diego Velázquez 010.jpg|Sant Antoni visitant Pau l'Ermità, per D. Velázquez, 1636-1638 (Madrid, Prado)
Fitxer:'Saint Anthony Abbot Tempted by a Heap of Gold, ,Tempera on panel painting by the Master of the Osservanza Triptych, ca. 1435, Metropolitan Museum of Art.jpg|Temptació, pel Mestre del Tríptic de l'Observança, ca. 1435 (Nova York, Metropolitan Museum of Art)
Fitxer:Saint-antony-beaten-by-the-devils-- Sassetta--Siena Pinacoteca.jpg|Pintura de Sassetta, 1435 (Siena, Pinacoteca nazionale)
Fitxer:Temptation of Saint Anthony central panel by Bosch.jpeg|Temptacions de Sant Antoni, per H. Bosch, ca. 1515 (Lisboa, Museu d'Arte Antiga)
</gallery>
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* Joan Rallo García. Aproximació a Sant Antoni. Vida, trufes, ergotisme i dimonis. Majorals de Sant Antoni 1997. Morella, 1996. Depósit legal: CS 342-1996.
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}{{viquidites|Sant Antoni}}
* [http://www.santantoni.org/index2.php Festes de Sant Antoni] a [[Manacor]]
* [http://www.festes.org/directori.php?id=46 Festes de Sant Antoni arreu dels Països Catalans], de festes.org
* [http://etnocat.readysoft.es/stantoni/ Sant Antoni i el dimoni], exposició patrocinada pel [[Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana]] del [[Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya]]
* [http://www.carrutxa.org/jornades-StAntoni/ Jornades sobre la festa de Sant Antoni als Països Catalans]
* [http://bloc.xarxanet.org/2009/07/sota-la-capa-de-sant-antoni-abat.html ''Sota la capa de Sant Antoni Abat''], article de Xavier Orriols
* [http://www.xarxantoni.net/Festa%20major Festa Major del barri de Sant Antoni] al [[Sant Antoni (Eixample)|barri de Sant Antoni]]
* [http://www.arta-web.com/ Festes de Sant Antoni] a (Artà, la festa més gran de Mallorca)
* [http://web.archive.org/web/20140603012337/http://santantonisimat.blogspot.com// Web de la festa a ''Simat de la Valldigna'']
* [http://www.etnocat.org/festa/hivern/encamisada/ Web sobre l'Encamisada de Falset a l'Etnocat]
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Antoni Abat}}
| |||