Tihama: diferència entre les revisions

▲La Tihama no té una història pròpia, ja que mai va formar una administració separada. S'esmenta una rebel·lió a la Tihama al primer quart del segle IX, sota el califa [[Al-Mamun (abbàssida)|al-Mamun]], que hi va enviar a Muhammad ibn Ziyad que va arribar el 819, va sufocar la revolta (de les tribus àrabs al-Ashair i Akk) pacificant la regió, i va fundar la ciutat de [[Zabid]] seguint ordes del califa. Muhammad ibn Ziyad va fundar la dinastia [[ziyàdida]] del Iemen que hauria durat uns dos segles, controlant gairebé tota la Tihama. La dinastia deixa de ser esmentada el 1018, seguint els [[nadjàhides]] (1021-1156), antics esclaus negres abissinis, que també van governar a la Tihama; foren substituïts pels [[màhdides]] que van dominar al sud de la Tihama incloent Zabid. Vers el 1069 els [[xerifs]] [[sulaymànides]] van assegurar el control de la part nord de la Tihama amb centre a [[Harad]], i el van conservar fins al 1173. Van lluitar sovint contra els nadjàhides i després de 1064 contra el màhdida Abd al-Nabi ibn Mahdi que va marxar al nord i va derrotar a un exèrcit sulaymànida manat per Wahhas ibn Ghanim que va morir a la lluita; el seu germà Kasim ibn Ghanim hauria demanat ajut dels [[aiubites]] que van arribar el 1173 i van fer aliança amb els sulaymànides contra els màhdides; la conquesta efectiva pels aiubites els va donar també el control de la Tihama de la qual els sulaymànides van desaparèixer del control efectiu. Després dels aiubites (1173-1228) van seguir els [[rassúlides]] (1228-1454) sota els quals la Tihama del sud i el Iemen van formar una unitat efectiva on Zabid va esdevenir un pol de cultura i de religió. Els [[tahírides del Iemen]] (1454-1517) van tenir capital d'hivern a Zabid. Després va oscil·lar entre els imams [[zaydites]] i els otomans, però tants uns com els altres no li van dedicar gaire atenció.