Ducat Bàltic Unit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 18:
Com a moviment polític paral·lel sota l'administració militar germànica, els [[alemanys del Bàltic]] van començar a formar consells provincials entre setembre de 1917 i març de 1918. El 12 d'abril de 1918, una Assemblea Provincial composta de 35 [[alemanys del Bàltic]], 13 [[estonians]], i 11 [[letons]] va aprovar una resolució trucant l'emperador alemany al reconeixement de les províncies bàltiques com una monarquia i a convertir-les en un protectorat alemany.<ref>[http://books.google.com/books?id=WR8rAAAAIAAJ&dq Griff nach der Weltmacht, Fritz Fischer]</ref>
El 8 de març i el 12 d'abril de 1918, el ''[[Kurländische Landesrat]]'' i el ''[[Vereinigter Landesrat]]'' de [[Livland]], [[Estland]], [[Riga]], i [[Ösel]], parlaments locals dominats pels alemanys del Bàltic, es van declarar a ells mateixos estats independents, coneguts com Ducat de Curlàndia i Ducat de l'Estat Bàltic (Baltischer Staat),<ref>{{ref llibre |url=http://books.google.com/books?id=AodiUXZo5R0C&pg=PA3&dq=%22Baltic+State+duchy%22&sig=l01CPVzfLQOU6WNrHw--1hIY93E |títol=The German Army in World War I |nom=Nigel |cognom=Thomas |isbn=1-841-76567-8}}</ref> respectivament. Tots dos estats van proclamar a ells mateixos estar en [[unió personal]] amb el [[regne de Prússia]], encara que el govern germànic mai no va respondre a aquesta reclamació de reconeixement.
Els territoris bàltics van ser nominalment reconeguts com un estat sobirà per l'emperador Guillem II de Prússia el 22 de setembre de 1918, mig any desprès que la Rússia soviètica n'hi hagués formalment abandonat tota autoritat sobre les seves anteriors províncies bàltiques imperials a favor d'Alemanya en el [[Tractat de Brest-Litovsk]]. El 5 de novembre de 1918, va ser format un Consell de Regència temporal (''Regentschaftsrat'') per al nou estat encapçalat pel baró [[Adolf Pilar von Pilchau]] en base conjunta dels dos consells territorials locals formats.
El primer [[cap d'Estat]] del Ducat Bàltic Unit havia de ser el duc [[Adolf Frederic de Mecklenburg]], no com un monarca sobirà, sinó com un subordinat del [[Kàiser]] alemany, similar a altres ducs i grans ducs de l'[[Imperi alemany]]. Adolfo Frederic mai no va assumir el càrrec. El Consell de Regència escollit consistent en quatre alemanys del Bàltic, tres estonians i tres letons va funcionar fins el 28 de novembre de 1918, sense cap reconeixement internacional, excepte d'[[Alemanya]].
A l'octubre de 1918, el Canceller alemany, el príncep [[Maximilià de Baden]] va proposar reemplaçar l'autoritat militar al Bàltic per una autoritat civil. La nova política va ser fixada en un telegrama del Ministeri d'Estranger alemany a l'administració militar del Bàltic: ''El govern del Reich és unànime respecte al canvi fonamental en la nostra política cap als [[països bàltics]], és a dir, abans de res la política ha de fer-se amb els pobles bàltics''.<ref name="WO"/>
== Referències ==
| |||