|
Una '''aporia''' és una argumentaciósituació queargumental buscaen demostrarquè unas'arriba [[teoria]]a volentun demostraratzucac, quecom lel d'anteriorafirmar ési falsa.negar (Aporiaalhora significael "sensemateix camí";enunciat. ''poros'' ésEtimològicament, ''camíaporia'' enprové del [[Grec antic|grec]]'' aporo''s'', ''que ''s''ignifica literalment "sense sortida" ''(poros'' és "sortida" ). HomEl explicamot que l''aporia'' éstambé unasignificava problema, indecisió, manca de lesrecursos. "einesDe argumentals"vegades des'empra lacom a sinònim de [[dialècticaparadoxa]].
Hom explica que l'aporia és una de les "eines argumentals" de la [[dialèctica]]. L'aporia segueix els passos següents:
# S'agafa un argument que vol mostrar-se com a vertader.
# D'alguna forma, es vol fer veure que aquest argument arriba a ser fals si es porta a les seves preteses conclusions lògiques.
# Aleshores, com que l'argument no porta enlloc, és "falsejat", la conclusió contrària és certa.
ElSegons creadorla detradició, lesqui aporiesinventà és,les segonsprimeres laapories tradició,fou [[Zenó d'Elea]] ([[escola d'Elea|filòsof de l'escola d'Elea]]), qui, en defensa de les teories de Parmènides, faconstrueix arguments en contra de l'existència del moviment (un d'ells és el d'[[Aquil·les]] i la tortuga, segons el qual Aquil·les mai atrapa la tortuga lenta, perquè quan sembla que l'encalça, la tortuga ja ha avançat una mica més, i així progressivament).
Els sofistes, [[Sòcrates]] i l'escola de Megara prosseguiren de grat amb la utilització d'apories. També tingueren una certa validesa davantl'empraren, per exemple, [[Plató]], ([[escola socràtica major|creador de l'escola socràtica majorAristòtil]]), els [[Estoïcisme|estoics]] i alguns pensadors de l'època medieval.
Avui en dia, amb l'arribada de la [[ciència]] i la lògica modernes, les apories semblen estar en un fort desús i oblidades, tant la seva història interna com el seu ús propi.
== Vegeu també ==
* [[Antinòmia]]
* [[Dialèctica]]
* [[Dialelo]]
* [[Dilema]]
* [[Koan]]
|
