Metanogènesi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Arkea.jpg|thumbnail|dreta|''[[Methanopyrus]]'', un arqueu [[metanogen]].]]
La '''metanogènesi''' o '''biometanació''' és la generació de [[metà]] a partir de reaccions bioquímiques realitzades per organismes [[metanogen|metanògens]], els quals pertanyen al domini ''[[Archaea]]''. La producció de metà està associada directament al metabolisme d'aquests microorganismes en condicions anaeròbiques, és a dir, en absència d'oxigen. En la majoria de casos, esdevé la última etapa en la degradació de [[matèria orgànica]].<ref name=Kepler>KEPLER, F. et al. (2006). «Methane emissions from terrestrial plants under aerobic conditions.». Nature 439: pp. 187–191.</ref>
{{Toc left}}
Linha 67 ⟶ 70:
Paral·lelament, també es poden utilitzar els llots de les depuradores d'aigua i els fems d'animals per extraure el metà i utilitzar-lo com a combustible. A més, s'està estudiant l'obtenció de metà a partir de residus vegetals i animals domèstics.<ref name=Sonakya/> <ref name=Escudero/>
[[Fitxer:Meta-mitjana-global-2006catala.png|250px|thumbnail|dreta|Concentracions mitjanes de metà globals (NOAA).]]
== Efectes sobre el canvi climàtic ==
El metà és un gas d’[[efecte hivernacle]] molt important a l'atmosfera de la Terra, sent responsable d'un 20% de l'escalfament global) i amb un potencial d'escalfament de 21 sobre un període de 100 anys. Això implica que l'emissió d'una tona de metà produirà un impacte 21 vegades major que l'emissió d'una tona de diòxid de carboni durant els següents cent anys. El metà té un gran efecte per un breu període (aproximadament 10 anys), mentre que el diòxid de carboni té un petit efecte per un període perllongat (sobre els 100 anys).
L'augment incontrolat de metà a l'atmosfera de la Terra és controlat naturalment (encara que la influència humana pot interferir en aquesta regulació) per la reacció del metà amb el radical hidroxil, una molècula formada per la reacció de l'oxigen atòmic amb l'aigua.<ref name=Escudero/>
La major aportació natural de metà al medi ambient prové dels aiguamolls (83% del total d’emissions naturals), tot i que també s’han de tenir en compte, encara que amb menys importància, els tèrmits i els oceans. En total, el 45% d’emissions naturals de metà, són provocades naturalment. Per altra banda, les emissions antropogèniques suposen el 55% de les emissions totals de metà. En aquest cas, la major aportació de metà al medi ambient és provocada pels ruminants (boví), és a dir, a causa de l’activitat ramadera, amb un 35% del total d’emissions antropogèniques.<ref name=Kepler/> <ref>«Technical summary». Climate Change 2001. United Nations Environment Programme.</ref> <ref>«Trace Gases: Current Observations, Trends, and Budgets». Climate Change 2001. United Nations Environment Programme.</ref>
== Referències ==
| |||