Conrad Gessner: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 22:
}}
 
'''Conrad Gessner''' (Konrad Gessner, Conrad Geßner, Conrad von Gesner, Conradus Gesnerus, Conrad Gesner; 26 de març de 1516 – 13 de desembre de 1565) va ser un zoòleg, botànic i botànicbibliògraf suís. El seu llibre en 6 volums ''[[Historiae animalium (Gessner)|Historiae animalium]]'' (1551–1558) es considera l'inici de la moderna [[zoologia]], i el gènere de plantes ''[[Gesneria]]'' (dins la família [[Gesneriaceae]]) reben aquest nom en honor seu. També és un dels pioners de la bibliografia moderna, autor de la primera bibliografia universal d'impresos.
 
La sva abreujatura com a botànic és: ''Gesner''.<ref>{{ref-llibre|cognom = Brummitt|nom = R. K.|coautors = C. E. Powell|títol = Authors of Plant Names |editorial = [[Royal Botanic Gardens, Kew]] |any = 1992 |isbn = 1-84246-085-4}}</ref>
Línia 37:
En el seu temps hi havia conflictes religiosos i el papa de Roma Pau VI digué que les conviccions religioses protestants) de Gessner contaminaven tota la seva obra<ref>Schmitt, p. 46,</ref>i per això van ser incloses en l'índex de lllibres prohibits per als catòlics romans [[Index Librorum Prohibitorum]].<ref name ="gesner2">{{ref-web|url= http://www.strangescience.net/gesner.htm|títol=Conrad Gesner biography|consulta=2008-09-17}}</ref>
 
Recopilà una bibliografia que volia citar tots els llibres impresos fins al moment a tot Europa en llatí, grec i hebreu: la ''Bibliotheca universalis'' (1545-1549). Cita uns deu mil llibres de mil vuit cents autors, ordenats pel nom de l'autor. Un dels volums, ''Pandectarum sive Partitionum universalium Conradi Gesneri'' dóna una classificació temàtica multidisciplinar que va tenir gran influència en altre classificacions posteriors, com la de [[Francis Bacon]].
Gessner també va ser un lingüista i el 1555 publicà el llibre sobre aquest tema ''Mithridates de differentis linguis'', sobre 130 idiomes. Va ser ennoblit i un any després morí de la [[pesta bubònica]].