Ànwar el-Sadat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
He afegit la informació relativa a l'assassinat de Sadat, basant-me principalment en la versió francesa de la Wikipedia. |
|||
Línia 63:
Des de [[1976]] es va desvincular de la tradicional aliança amb la [[Unió Soviètica]] i es va acostar als [[Estats Units]], del que va obtenir fortes ajudes econòmiques. El [[1977]] va viatjar per sorpresa a [[Jerusalem]], adquirint el compromís de reconèixer a l'estat d'Israel sota determinades condicions. En [[1978]] va tenir una nova trobada amb el Primer Ministre isaraelita per a preparar, el [[1979]], per mediació del president [[Jimmy Carter]], la pau amb [[Israel]] en els [[Pau de Camp David|Acords de pau de Camp David]], signats al costat de [[Menahem Beguín]]. Ànwar el-Sadat va ser recompensat amb el [[Premi Nobel de la Pau]] juntament amb Beguín l'any [[1978]] ''per les negociacions de pau establertes entre els dos països''.
Egipte va ser així el primer país àrab a segellar una pau duradora amb Israel, el que va ser interpretat en mitjans radicals com una «traïció». Això va provocar l'enformitemt de l'oposició al règim de Sadat, que aprofitava el descontentament social creat per les mesures liberals de l'economia d'Egipte impulsada pel règim.
== Assassinat ==
Va morir assassinat per militars del [[Gihad Islàmic]] durant una desfilada a la ciutat del [[El Caire|Caire]] el [[6 d'octubre]] de [[1981]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Abū ʻAmr |nom=Ziyād |títol=Islamic fundamentalism in the West Bank and Gaza: Muslim Brotherhood and Islamic Jihad |url=http://books.google.cat/books?id=jrTG5sdLHD8C&pg=PA148&dq=Islamic+Jihad+Anwar+el-Sadat&hl=ca&ei=kayYTpvGMYGu8gP0lYC6BQ&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=3&ved=0CDsQ6AEwAg#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès |editorial=Indiana University Press |data=1994 |pàgines=p.148 |isbn=0253208661 }}</ref>▼
El setembre de 1981, Sadat va recórrer a una força repressió contra intel·lectuals i activistes de tot l'espectre ideològic. Va fer empresonar comunistes, nasseristes, feministes, professors d'universitat, membres de grups d'estudiants i musulmans integristes. Paral·lelament, el suport intern al règim s'anava debilitant, no només a causa de la repressió sinó també a causa de la crisi econòmica.
▲
Per garantir la seguretat de la desfilada, s'havia dontat l’ordre de retirar la munició dels soldats, però els oficials encarregats de garantir l’aplicació de les ordres estaven fent un pelegrinatge a La Meca.
Quan estaven passant els avions de combat Mirage, un camió de transport de tropes van simular una avaria i es van aturar davant la tribuna presidencial. El lloctinent Khalid Islambouli sortí del camió i es dirigí cap al president. Quan Sadat es va aixecar per rebre la salutació, Islambouli llençà un pot de fum com a senyal de l’inici de l’assalt.
Les tres altres conjurats sortiren llavors del camió, llançant granades i disparant fusells d’assalt. Khalid Islambouli disparà diverses vegades contra el president, secundat pels altres assaltants, al crit de: “Mort al Faraó!”.
Entre les persones que es trobaven a la tribuna durant l’atac, vuit persones van morir (entre les quals hi havia l’ambaixador de Cuba) i vint-i-vuit van resultar ferides. A Sadat se l'endugueren en avió a l’hospital militar on va morir deu hores després de ser intervingut al quiròfan durant deu hores.
A les obsequies de Sadat hi assistiren nombrosos dignataris del món occidental, però cap dirigent dels països àrabs. Al contrari del que s’havia produït el 1970 durant pel funeral de Nasser, la cerimònia per Sadat va ser molt sòbria i sense presència de les multituds, ja que es va impedir a la gent accedir a la zona pròxima a la tomba del soldat desconegut, on va ser enterrat.
== Referències ==
| |||