Bisbat d'Isernia-Venafro: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Cronologia episcopal: amplio contingut |
→Història: amplio contingut |
||
Línia 69:
==Història==
===Isernia===
Segons la tradició, la diòcesi de Isernia va ser erigida al [[segle V]]. Però el seu origen és incert, així com l'antiga sèrie dels seus bisbes. La mateixa tradició reconeix com a primer bisbe un Sant Benet, d'època incerta (finals del [[segle VI]]?). Altres bisbes s'esmenten en els catàlegs medievals, presos per [[Ferdinando Ughelli]] en la seva sagrada Itàlia : ''Italia sacra'': Lorenzo ([[402]]), Eutodio ([[465]]), Mario ([[499]]), Innocenzo ([[501]]), Sebastiano ([[595]]). No obstant això, aquests bisbes pertanyen a altres llocs, com ho documenten Lanzoni i Cappelletti.
Independentment a l'antiguitat de la seu només a partir del [[segle VIII]] es tenen notícies i informació històrica fiable sobre els seus bisbes i sobretot sobre l'abadia de San Vincenzo a Volturno. La diòcesi va ser [[sufragànea]] de l'[[arxidiòcesi de Càpua]].
Amb la [[butlla]] de de 20 de març de [[1128]] del [[Papa Luci III]], es confirmà al bisbe Rinaldo les seves possessions, determinant tantmanteix els límits i i les esglésies de la seva diòcesi i es va unir a la diòcesi de Venafro.
En tres ocasions, el [[847]], el [[1349]] i el [[1456]], la ciutat d'Isernia, la seva catedral i altres edificis religiosos van ser destruïdes per [[terratrèmol]]s .
Entre els bisbes d'Isernia es destaca a: [[Cristoforo Maroni]], qui es va convertir en [[cardenal]] amb el títol de [[San Ciriaco alle Terme Diocleziane (títol cardinalici)|San Ciriaco alle Terme]]; Massimo Bruni Corvino, qui va ser [[llegat pontifici]] a la [[República de Venècia]] i al [[Regne de Nàpols]]; Paolo della Corte, que després d'abandonar la diòcesi es va convertir en governador de [[Benevent]], de [[Spoleto]] i, finalment, vicari del Papa per a Roma; Giovanni Saverio De Leoni, qui va establir el [[seminari]] diocesà.
===Isernia-Venafro===
| |||