Acte de fe: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Robot posa títol a {{GEC|0074640|acte de fe}} |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Francisco de Goya - Escena de Inquisición - Google Art Project.jpg|thumb|250 px|[[Auto de fe de la Inquisició|Acte de fe de la Inquisició]] pintat per [[Francisco de Goya]] a principis del [[segle XIX]].]]
Un '''acte de fe''' era una gran cerimònia costosa i multitudinària que realitzava la [[Inquisició]] als [[regnes hispànics]] en el seu moment de màxima activitat durant l'[[edat moderna]],<ref>{{GEC|0074640|acte de fe}}</ref> per a provar la seva fe no només amb paraules, però també amb actes. S'inspira de la idea central de l'[[Epístola de Sant Jaume|Epístola de Jaume]] que «la fe sense obres és morta». El actes de fe es celebraven sobretot amb motiu de la proclamació de les seves macabres sentències, per decretar algun nou edicte i com pròleg de les execucions, que no en feien part. Consistien en un [[sermó]], una professió de [[fe]] col·lectiva i una [[processó religiosa]] pels carrers. Al llarg del temps l'acceptació i el poder que tenia cada tribunal condicionaven en certa mesura la quantitat i l'espectacularitat dels seus actes de fe.<ref name=Diccionari">«Acte de fe», ''Diccionari d'Història de Catalunya,'' Barcelona, Edicions 62, Barcelona, 1998, pàgina 9, ISBN 84-297-3521-6</ref> Aquests actes multitudinaris pretenien sobretot servir d'exemple i avís a la societat perquè es mantingués dins de les pautes de comportament que el catolicisme en general, i el tribunal en particular, considerava vàlides. El tractament degradant dels inculpats suposava de fet la seva mort civil.<ref name =tv3/>
Teològicament, les execucions no feien part de l'acte de fe, però seguien immediatament després. A la fi de l'acte, el Tribunal de la inquisició lliurava els condemnats a les autoritats civils, que procedien aleshores a l'execució al mateix lloc de la cerimònia. El que donà com a resultat que per al poble acte de fe va esdevenir sinònim d'execució, com que semblava l'apoteosi de l'acte. L'església utilitzava aquesta subtilitat juridicoteològica per tal d'evitar que el clergat hagués d'infringir el [[deu manaments|sisè manament]] «no mataràs».
| |||