Duero: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció lingüística |
Retocs finals |
||
Línia 50:
=== Tram central ===
El tram següent recorre part de la província de Sòria, Burgos, Valladolid, Zamora i Salamanca, és d'uns 500 km de longitud amb un pendent molt suau (1 m/km). Discorre sobre materials sedimentaris cenozoics en què el riu ha creat una abundant sèrie de terrasses fluvials (han arribat a comptabilitzar fins a catorze nivells quaternaris).
Des de Sòria el Duero prossegueix en direcció sud fins a Almazán, tram en què rep per l'esquerra els vessaments que baixen de les serres del Madero i del Moncayo. Poc després de Sòria, la llera del Duero, abandonant els materials mesozoics del sistema Ibèric, s'obre pas en els sediments terciaris que omplen l'antic llac; sobre ells discorrerà fins a Zamora, a l'altre extrem de la conca. A Almazán adopta el recorregut est-oest, que és el que mantindrà fins a Porto. Un cop en terreny pla, es van construir ponts en els principals guals, com passa a Almazán, Pont Ullán, Gormaz, Navapalos o San Esteban de Gormaz.
Linha 58 ⟶ 56:
En tot el tram sorià del Canal d'Almazán el Duero discorre bastant pròxim a les serres que formen l'entroncament del sistema Central amb el sistema Ibèric. Per això els afluents que rep són curts i de cabals reduïts. Tan sols el riu Ucero, que és el riu de Ciudad de Osma, té una certa importància i sobretot, una capçalera d'especial bellesa: la falç del riu Lobos. Allà el riu Ucero rep per l'esquerra les escorrenties que condueix el Abión.
Passat Langa de Duero, el Duero deixa de ser sorià i passa a ser un tros burgalès. Aranda de Duero és un gual important del Duero. A Roa el Duero forma una corba oberta cap al sud i el nucli habitat a la dreta. Per l'esquerra, conflueix poc abans amb el riu Riaza, que pren aquest nom a les terres altes de Segòvia, properes al naixement fluvial, al peu del port de la Quesera a les muntanyes Carpetana. Pocs quilòmetres després el Duero entra a Valladolid, prop des de Peñafiel, on el seu castell domina el riu Duratón, un altre afluent que ve del sistema Central. Des de Peñafiel el primer gual important és el de Tudela de Duero. Passat el meridià de Valladolid el Duero rep per l'esquerra les aigües del Cega i poc després les del Pisuerga per la dreta. Entre ambdues confluències hi ha Puente Duero, un altre dels passos tradicionals del riu.
A l'altura d'Aniago desguassa al Duero l'Adaja que és un riu d'Àvila al qual s'ha unit poc abans l'Eresma, riu de Segòvia. Pocs quilòmetres més avall hi ha Tordesillas, un altre gual important i aprofitat des de molt antic, sobre el qual avui creua l'Autovia del Nord-oest, A -6 de Madrid a [[la Corunya]]. Fins Castronuño manté el riu la mateixa direcció, abans li han entrat per l'esquerra les aigües del riu Zapardiel i el Trabancos, que arriben de la Serra d'Àvila, on neixen molt propers l'un a l'altre. En Castronuño abandona el Duero la direcció del Pisuerga i puja bruscament cap a Toro. Entre tots dos punts desemboquen per la dreta el riu Hornija i el riu Bajoz, que són afluents menors amb origen a les muntanyes Torozos, i queden entre les dues vies al límit de les províncies de Valladolid i [[Zamora]].
Linha 114 ⟶ 112:
===Afluents===
;Espanya
[[Pisuerga]], l'[[Esla]], el [[riu Tera|Tera]], el [[Valderaduey]] i el [[Tormes]]
;Portugal
el [[Côa]], el [[riu Tua|Tua]], el [[riu Sabor|Sabor]], el [[Corgo]], el [[Tavora]], el [[Tâmega]], el [[Balsemão]] i el [[Sousa]].
| |||