|
[[Fitxer:AdditiveColorMixiing.svg|thumb|Mescla additiva de colors]]
*
La descripció '''RGB''' (de l'anglès ''Red, Green, Blue'', [[vermell]], [[verd]] i [[blau]]) d'un [[color]] fa referència a la composició del color en termes de les intensitats dels [[color primari|colors primaris]] amb què es forma: del vermell (red), del verd (green) i del blau (blue). És un model de color basat en la síntesi additiva, amb el que és possible representar un color mitjançant la [[barreja]] per addició dels tres colors llum primaris. Cal indicar que el model de color RGB, no defineix per si mateix que significa exactament "vermell", "verd" o "blau", pel que els mateixos valors RGB poden mostrar colors notablement diferents en diversos [[Dispositiu de caràcters|dispositius]] que emprin aquest model de color. Encara que utilitzin un mateix model de color, els seus espais de color poden variar considerablement.
Per a indicar amb quina proporció barregem cada color, s'assigna un [[Valor absolut|valor]] a cadascun dels colors primaris de manera que el valor 0 significa que no intervé en la barreja. Com més gran sigui aquest valor s'entén que aporta més intensitat a la barreja. Encara que l'interval de valors podria ser qualsevol (valors reals entre 0 i 1, valors sencers entre 0 i 37, etc.), és bastant freqüent que cada color primari es codifiqui amb un [[byte]] (8 [[bit|bits]]). Així, d'una manera estàndard, la [[Intensitat lluminosa|intensitat]] amb què lluu cada component es mesura segons una escala que va del 0 al 255.
[[Fitxer:avl3119color4a.jpg|thumb|Cub RGB]]
Per tant el [[vermell]] és (255, 0, 0), el [[verd]] és (0, 255, 0) i el [[blau]] (0, 0, 255). L'absència de [[color]] - el que impròpiament anomenem color [[negre]] - és (0, 0, 0). La combinació de dos colors a nivell 255 amb el tercer a nivell 0 dóna lloc a tres colors intermedis: el [[groc]] (255, 255, 0), l'[[aiguamarina]] (0, 255, 255) i el [[magenta]] (255, 0, 255). I el [[blanc]], format pels tres colors primaris a nivell màxim, (255, 255, 255).
El conjunt de tots els colors es pot representar en forma de cub; cada color és un punt de la superfície o de l'interior d'aquest. L'escala de grisos és la diagonal que uneix el blanc i el negre.
== El color en les pantalles d'ordinador ==
En les pantalles d'[[ordinador]] la sensació de color es produeix per mescla additiva de vermell, verd i blau. Hi ha una sèrie de punts minúsculs anomenats [[píxel|píxels]]; cada píxel és en realitat un conjunt de tres punts, un de vermell, un de verd i un de blau, que brillen cada un amb una determinada intensitat.
Inicialment, la limitació en la profunditat de color de la majoria dels [[Monitor d'ordinador|monitors]] va conduir a una gamma de colors limitada a 216 colors, definits pel cub de color. No obstant això, amb el predomini dels monitors de 24-bit, va poder ser possible l'ús de 16.7 milions de colors de l'[[espai de color]] HTML RGB. La gamma de colors de la [[web]] consisteix en 216 combinacions del vermell, del verd i del blau on cada color pot prendre un entre sis valors (en [[hexadecimal]]): # 00 #, 33 #, 66 #, 99 #, cc, o # FF. Veiem que, 6^3 = 216. Aquests valors en decimal són: 0, 51, 102, 153, 204, 255 que corresponen als següents valors d'intensitat: 0%, el 20%, el 40%, el 60%, el 80%, 100%. Això és idoni per a dividir els 216 colors en un cub de dimensió 6.
Es procura que els píxels siguin d'un color com més [[Saturació òptica|saturat]] millor, però mai no es tracta d'un color absolutament pur. Per tant la producció dels colors amb aquest sistema té una doble limitació:
:* La derivada del funcionament de les mescles additives: només podem obtenir els colors interiors al triangle format per les tres fonts lluminoses.
:* La derivada del fet que els colors primaris usats no són absolutament monocromàtics.
:* A més, les diverses pantalles no són exactament iguals, i a sobre els usuaris en poden variar determinats paràmetres.
Això comporta que les codificacions dels colors destinades a les pantalles s'han d'interpretar com descripcions relatives, i cal donar-hi per sobreentesa la precisió d'acord amb les característiques de la pantalla.
== Codificació hexadecimal del color ==
[[Fitxer:CIExy1931_CIERGB.png|thumb|Colors de la [[CIE]]]]
La codificació [[hexadecimal]] del color permet expressar fàcilment un color concret de l'escala RGB, utilitzant la notació [[hexadecimal]]. És molt utilitzada en el llenguatge [[HTML]] i [[JavaScript]].
Aquest sistema utilitza la combinació de tres codis de dos dígits per a expressar les diferents intensitats dels colors primaris RGB (''Red, Green, Blue'', vermell, verd i blau).
{| border="0" cellpadding="5" class="wikitable"
|+ '''El blanc i el negre'''
|-----
| valign="top" | Negre
| valign="top" style="background: #000000; color:#FFFFFF" | #000000
| Els tres canals estan al mínim 00, 00 i 00
|-----
| valign="top" | Blanc
| valign="top" style="border:1px solid black;" | #ffffff
| Els tres canals estan al màxim ff, ff i ff
|}
En el sistema de numeració [[hexadecimal]] a més dels nombres del 0 al 9 s'usen sis lletres amb un valor numèric equivalent; a=10, b=11, c=12, d=13, e=14 i f=15. La correspondència entre la numeració hexadecimal i la decimal o ordinària és donada per la fórmula següent:
:decimal = primera xifra hexadecimal x 16 + segona xifra hexadecimal
La intensitat màxima és ff, que correspon a 15x16+15=255 en decimal, i la nul·la és 00, que equival a 0 en decimal. D'aquesta manera, qualsevol color queda definit per tres parells de dígits.
{| border="0" cellpadding="5" class="wikitable"
|+ '''Els tres colors bàsics'''
|-----
| valign="top" | Vermell
| valign="top" style="background: #ff0000; color:#FFFFFF" | #ff0000
| El canal del vermell està al màxim i els altres dos al mínim
|-----
| valign="top" | Verd
| valign="top" style="background: #00ff00;" | #00ff00
| El canal del verd està al màxim i els altres dos al mínim
|-----
| valign="top" | Blau
| valign="top" style="background: #0000ff; color:#FFFFFF" | #0000ff
| El canal del blau està al màxim i els altres dos al mínim
|}
{| border="0" cellpadding="5" class="wikitable"
|+ '''Les combinacions bàsiques'''
|-----
| valign="top" | Groc
| valign="top" style="background: #ffff00;" | #ffff00
| Els canals del vermell i del verd estan al màxim
|-----
| valign="top" | Turquesa
| valign="top" style="background: #00ffff;" | #00ffff
| Els canals del blau i del verd estan al màxim
|-----
| valign="top" | Lila
| valign="top" style="background: #ff00ff;" | #ff00ff
| Els canals del vermell i del blau estan al màxim
|-----
| valign="top" | Gris clar
| valign="top" style="background: #D0D0D0;"| #D0D0D0
| Els tres canals tenen la mateixa intensitat
|-----
| valign="top" | Gris fosc
| valign="top" style="background: #5e5e5e; color:#FFFFFF" | #5e5e5e
| Els tres canals tenen la mateixa intensitat
|}
A partir d'aquí es pot fer qualsevol combinació dels tres colors.
{| class="wikitable"
|+'''Colors definits per l'especificació HTML 4.01'''
!Color
!Hexadecimal
!Color
!Hexadecimal
!Color
!Hexadecimal
!Color
!Hexadecimal
|-
|aqua
|style="background:#00ffff; color:#000000; font-family:monospace;"|#00ffff
|black
|style="background:#000000; color:#ffffff; font-family:monospace;"|#000000
|blue
|style="background:#0000ff; color:#ffffff; font-family:monospace;"|#0000ff
|fuchsia
|style="background:#ff00ff; color:#000000; font-family:monospace;"|#ff00ff
|-
|gray
|style="background:#808080; color:#ffffff; font-family:monospace;"|#808080
|green
|style="background:#008000; color:#ffffff; font-family:monospace;"|#008000
|lime
|style="background:#00ff00; color:#000000; font-family:monospace;"|#00ff00
|maroon
|style="background:#800000; color:#ffffff; font-family:monospace;"|#800000
|-
|navy
|style="background:#000080; color:#ffffff; font-family:monospace;"|#000080
|olive
|style="background:#808000; color:#ffffff; font-family:monospace;"|#808000
|purple
|style="background:#800080; color:#ffffff; font-family:monospace;"|#800080
|red
|style="background:#ff0000; color:#ffffff; font-family:monospace;"|#ff0000
|-
|silver
|style="background:#c0c0c0; color:#000000; font-family:monospace;"|#c0c0c0
|teal
|style="background:#008080; color:#ffffff; font-family:monospace;"|#008080
|white
|style="background:#ffffff; color:#000000; font-family:monospace;"|#ffffff
|yellow
|style="background:#ffff00; color:#000000; font-family:monospace;"|#ffff00
|}
=== Els colors més saturats i els més lluminosos ===
[[Fitxer:avl3119color4b.jpg|right|thumb|esquema CIE]]
Suposem tres fonts lluminoses, r, g i b, de les característiques indicades en el gràfic adjunt:
Qualsevol color que es pugui obtenir amb aquests tres colors primaris tindrà la forma
:(ir, ig, ib)
on ir, ig i ib són els [[coeficient|coeficients]] de les intensitats corresponents a cada color primari.
Si situem els colors obtinguts en el [[gràfic]], tindrem que
:* Si dos dels coeficients són nuls, el color se situa en el vértex corresponent al color de coeficient no nul.
:* Si un coeficient és nul, el color se situa en un dels costats del triangle: el conjunt de tots aquests són els colors més saturats.
:* Si cap dels coeficients són nuls, el color se situa en un punt de l'interior, tant més proper al blanc com més semblants siguin els tres coeficients.
En representar combinacions de tres valors independents en un diagrama que només en té dues, resulta que a cada punt del diagrama li correspon tota una família de colors. Per exemple, els colors següents, tenen les mateixes proporcions de vermell, de verd i de blau i per tant els correspon el mateix punt del gràfic. Es diferencien només per la intensitat.
{| border="0" cellpadding="5" class="wikitable"
|+ '''Variació de la intensitat'''
|-----
| valign="top" | 100, 50, 0
| valign="top" style="background: #643200;color:#FFFFFF" | #643200
| Marró fosc
|-----
| valign="top" | 200, 100, 0
| valign="top" style="background: #c86400; color:#FFFFFF" | #c86400
| Marró
|-----
| valign="top" | 150, 75, 0
| valign="top" style="background: #964b00; color:#FFFFFF" | #964b00
| Marró clar
|}
Si les intensitats ir, ig i ib tenen un límit superior (255), la condició necessària i suficient perquè un color sigui el més intens de la família (és a dir, dels representants pel mateix punt) és que almenys un dels coeficients sigui 255.
Els colors que alhora presenten la màxima [[Saturació cromàtica|saturació]] i la màxima [[lluminositat]] són els que reuneixen els dos requisits: almenys un dels coeficients és 255 i almenys un dels coeficients és 0. D'aquí es dedueix que els colors més saturats i més lluminosos segueixen la seqüència següent:
{|
|-----
| rowspan="3" |
* (0, 0, 0) és [[negre]]
* (255, 255, 255) és [[blanc]]
* (255, 0, 0) és [[vermell]]
* (0, 255, 0) és [[verd]]
* (0, 0, 255) és [[blau]]
* (255, 255, 0) és [[groc]]
* (0, 255, 255) és [[cian]]
* (255, 0, 255) és [[magenta]]
| groc<br />(255,255,0)
| align="center" | verd<br />(0,255,0)
| cian<br />(0,255,255)
|-----
| vermell<br />(255,0,0) || [[Fitxer:RGBR.png|256px| ]]
| blau<br />(0,0,255)
|-----
|
| align="center" | vermell<br />(255,0,0)
| magenta<br />(255,0,255)
|}
==Percepció i sensació de color==
Els nostres ulls tenen dos tipus de [[cèl·lules]] sensibles a la [[llum]]: els [[con (cèl·lula)|cons]] i els [[bastó (cèl·lula)|bastons]]. Els cons són els encarregats d'aportar la informació del color.
Per conèixer com percebem un color, hem de tenir en compte que existeixen tres cons amb respostes freqüencials diferents, i que tenen màxima sensibilitat amb els colors que formen la terna RGB, vermell, verd i blau. Mentre que els cons que reben informació del verd i el vermell tenen una corba de sensibilitat similar, la resposta al color blau és unes 20 vegades inferior. Aquest fet l'aprofiten alguns sistemes de codificació d'imatges i vídeo, com el [[JPEG]] o el [[MPEG]], "perdent" de manera conscient més informació de la component blava, ja que els nostres ulls no percebran aquesta pèrdua.
La sensació de color es pot definir com la resposta de cadascuna de les corbes de [[Sensibilitat (físisca)|sensibilitat]] a l'[[espectre]] radiat per l'objecte observat. D'aquesta manera, obtenim tres respostes diferents, una per cada color.
El fet que la sensació de color s'obtingui d'aquesta manera, fa que dos objectes observats, amb diferent espectre radiat, puguin produir la mateixa sensació. I en aquesta limitació de la visió humana es basa el model de síntesi del color, mitjançant el qual podem obtenir a partir dels estímuls visuals estudiats i amb una barreja dels tres colors primaris, el color d'un objecte amb un espectre determinat.
==Senyal de luminància==
La sensació de lluminositat ve donada per la [[luminància]] d'un objecte, podent produir dos objectes amb diferents [[tonalitat|tonalitats]] de color la mateixa sensació lumínica. El senyal de luminància és la quantificació d'aquesta sensació de lluentor. Per mantenir la compatibilitat entre les imatges en blanc i negre i les imatges en color, els sistemes de [[televisió]] actuals ([[PAL]], [[NTSC]], [[SECAM]]) transmeten tres informacions: la luminància i dos senyals diferència de color. D'aquesta manera, els antics models en blanc i negre poden obviar la informació relativa al color, i reproduir només la luminància, és a dir, la lluentor de cada píxel aplicat a una imatge en blanc i negre. I les televisions en color obtenen la informació de les tres components RGB a partir d'una matriu que relaciona cada component amb un dels senyals diferència de color. Per cada un dels sistemes de televisió, es transmeten de diferent manera, motiu pel qual podem tenir problemes en reproduir un senyal codificat en [[NTSC]] en un sistema de reproducció [[PAL]].
== Vegeu també ==
{{commonscat}}
*[[Llista de colors]]
*[[Llista de colors HTML]]
*[[Model de color]]
*[[Colorimetria]]
*[[Representació dels colors]]
*[[Model de color CMYK]]
*[[Model de color HSB]]
*[[Model de color HSL]]
*[[Model de color HSV]]
*[[Model de color RYB]]
*[[Senyal RGB]]
{{Modelscolor}}
| 