Oppidum: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l\'agafi de Wikidata al ser igual. |
enllaç |
||
Línia 36:
Els poblats de cima es caracteritzen en primer lloc, com el seu nom indica, per estar situats en un lloc elevat. Aquesta posició s’interpreta fonamentalment com a defensiu, o com de vigilància i control sobre el territori circumdant. Normalment tenen una superfície reduïda com a conseqüència de la seva situació i de l'adequació a la topografia del lloc. Acostumen a estar fortificats, encara que les seves defenses mai són de la magnitud dels poblats de barrera o de vessant, ja que la seva situació geogràfica els ofereix un elevat grau de protecció natural. El mur perimetral serà el que marcarà el límit de l’assentament, i a aquest mur se l'adossaran les construccions o habitacions utilitzant-lo com a pared de fons i obrint-se cap a un espai central. Aquest espai central normalment manca d’una funcionalitat, tampoc trobem una xarxa viària perfeccionada amb només la presència d’algunes vies estretes en la que no es documenten la presència de roderes de carro. Alguns exemples de poblats de cima en el nord-est peninsular són: ''Montarbat'' ([[Lloret de Mar]], [[Girona]]),'' Castellrruf'' ([[Santa Maria de Martorelles]], [[Barcelona]]), o el ''Puig Castellar'' ([[Santa Coloma de Gramanet]], Barcelona). Però un cas excepcional dins dels poblats considerats de cima és el de la ''Moleta del Remei'' ([[Alcanar]], [[Tarragona]]). Com s’ha dit anteriorment, en aquest jaciment es confonen els conceptes clàssics de ''castellum'' i ''oppida'' i el podem considerar un exemple evolucionat de poblat de cima. Encara que es tracta d’un poblat de cima, presenta unes característiques pròpies d’una altra tipologia d’assentaments, com poden ser els de barrera, o de vessant. La Moleta del Remei és un assentament gran (5000 m2) comparat amb els poblats de cima típics (entre 1000 i 4000 m2), trobem una fortificació amb una grossor de mur més important (3 metres) i amb la presència d’una torre de vigilància, també la utilització de l’espai central sembla que tenia una funcionalitat i per últim existeix, encara que de forma molt incipient, una petita xarxa viària que comunica les cases i els graners.
Els poblats de barrera són els que aprofiten certs accidents naturals com penínsules, o istmes per establir un assentament que serà fortificat només per la part que no ofereix una protecció natural. Es tracta d’assentaments molt més grans que els anteriors i podem trobar extensions de fins a 40.000 m2 com en el cas de l’assentament de Castellet de Banyoles (Tivissa, Tarragona). La fortificació és més important que la que hem vist en els poblats de cima, ja que la seva protecció natural és molt més reduïda. Així trobem murs molt més gruixuts, presència de fosses o l'existència d’unes torres defensives. L’urbanisme en aquests assentaments està molt més evolucionada i podem trobar una xarxa viària més regular, distingint-se unes parts d’ús públic i unes residències de diferent mida que ens indiquen una diferència social dels seus ocupants. Encara ens trobem amb uns carrers bastant estrets i no podem documentar la presència de roderes de carros, no obstant l’amplada de certes entrades ens fa presumir que si existia la presència de tràfic rodat en aquests assentaments. Exemples de poblats de barrera són ''Sant Miquel'' ([[Vinebre]], Tarragona), 'Turó Rodó'' (Lloret de Mar, Girona) o ''[[Conjunt monumental d'Olèrdola|Sant Miquel de Olèrdola]]'' al [[Penedès]]. Però segurament l’exemple més interessant es tracta del ''jaciment de les Toixoneres-Alorda Park'' a [[Calafell]].
Per últim, s’ha de mencionar els anomenats poblats de vessant. Aquests assentaments aprofitarien d’alguna manera la presència d’un desnivell geogràfic, per establir un assentament que anirien estenent-se a diferents nivells. Aquests assentaments són molt més grans que els anteriors, pudent aconseguir l’extensió d’11 Ha com el de [[Turó de Sant Andreu (Ullastret)|Puig de Sant Andreu]] a Ullastret. Les fortificacions són molt més complexes i importants, ja que són més vulnerables per la seva situació geogràfica. Així trobem uns murs defensius de gran longitud, molt més gruixuts, i amb un elevat nombre de torres defensives, i inclús en alguns casos amb la presència d’uns sofisticats colzes o bastions defensius. En aquests poblats podem trobar la presència de diferents nivells d’assentament, o de terrasses, com a conseqüència del seu emplaçament. Depenent de la inclinació de l'assentament, aquests nivells normalment es comunicaven entre si mitjançant escales, o mitjançant vies més o menys amples, que permetien la circulació de tràfic rodat. Alguns exempls de poblats de vessant a la zona que estem delimitant serien el ''poblat de Burriac'' a [[Cabrera de Mar]], el ''Turó d’en Boscà'' de [[Badalona]], o l'anteriorment citat d’[[Ullastret]].
| |||