Mitologia eslava: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 4:
== Fonts ==
Al contrari del que passa amb la [[mitologia grega]] o la [[mitologia egípcia]], no s'han conservat fonts de primera mà que permetin l'estudi de la mitologia eslava. Malgrat alguns testimonis controvertits (com el ''[[Llibre de Veles]]''), no està provat que els eslaus tinguessin cap sistema d'escriptura abans que adoptessin el [[Cristianisme]]. Les creences religioses i les tradicions eslaves es foren transmetent de manera oral durant generacions, i foren oblidades després de l'arribada del Cristianisme. Tanmateix, es conserven dades sobre elles en diversos escrits dels primers missioners cristians que arribaren al territori eslau, tot i que l'interès que aquests missioners mostraren envers aquestes creences no fou gaire gran ni gaire objectiu. Es conserven algunes restes arqueològiques (ídols, tombes, etc.), però no amplien gaire les informacions ja existents. A les cançons folklòriques i a les llegendes populars dels pobles eslaus sobreviuen velles creences que remunten a l'antiga mitologia de vegades. Aquesta fragmentació de les fonts fa que la tasca d'establir les creences mitològiques dels antics eslaus sigui difícil i complexa, donant com a resultat nombroses interpretacions dolentes, confusions o simplement falsedats.
=== Documents escrits ===
No es tenen fonts escrites sobre la mitologia eslava abans que el poble protoeslàvic es fragmentés en eslaus occidentals, orientals i meridionals. Potser l'única excepció sigui les ''Històries'' d'[[Heròdot]], on es mencionava la tribu dels [[neuri]] al nord llunyà, els homes de la qual, segons l'escriptor grec, es podien transformar en [[home llop|licantrops]]; d'altres estudiosos sostenen que Heròdot realment es referia a les antigues festivitats eslaves del [[carnaval]], on grups de joves pul·lulaven pels pobles portant màscares i als que se'ls deia de vegades vucari ('homes llop'). Tot plegat, el fet que els neuri siguin identificats amb els protoeslaus està encara per demostrar.
La primera referència als [[eslaus]] a la història escrita la fa al [[segle VII]] l'historiador [[Imperi Bizantí|bizantí]] [[Procopi (historiador)|Procopi]], a la seva ''Bellum Gothicum'' hi descrivia les creences d'una tribu eslava meridional que havia travessat el riu [[Danubi]] direcció sud en només dos dies. Segons Procopi, aquests eslaus adoraven un únic Déu, Senyor de tot, que portava el llamp i el tro i tot i que l'historiador no menciona explícitament el nom del déu, queda clar que aquesta descripció correspon amb el [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] romà. Avui dia, però, s'interpreta amb [[Perun]]. Tot plegat, menciona la creença en diversos dimonis i [[nimfa|nimfes]] (com per exemple les viles), però sense donar-ne cap nom.
La [[Crònica de Nèstor]] és una obra important que conté valuoses referències a les creences paganes dels eslaus orientals. La crònica tracta sobre la història del primer estat eslau oriental i, tot i que fou redactada a principis del [[segle XII]], conté referències i còpies de documents més antics, a més de descriure fets anteriors al Baptisme de Kíev. Dos déus, [[Perun]] i [[Veles]], són els mencionats al text del tractat que signaren els governants pagans dels eslaus orientals i els emperadors bizantins a començaments del [[segle X]]. Més tard, el cronista Nèstor descriu el panteó estatal introduït pel príncep Vladímir el 980, on estaven representants Perun, Dajbo, Stribog, Simargl i Mókoix. Al Codi Ipàtiev (de la Crònica de Nèstor) s'hi menciona Svarog, a qui es compara amb el déu grec [[Hefest]]. Així mateix, són molt interessants els passatges del relat èpic dels eslaus orientals, ''El cant de les hosts d'Ígor'', on es fa referència a Veles, Dazhbog i Jors. Aquesta narració fou escrita presumiblement a finals del [[segle XII]], encara que hi ha controvèrsia sobre la seva autenticitat.
Els documents escrits més nombrosos i rics pertanyen al paganisme dels eslaus occidentals, en especial a les tribus polabianes i veletianes, que foren cristianitzades a la força a finals del [[segle XII]]. Els missioners i sacerdots germans que lluitaren contra les creences paganes deixaren fe dels antics sistemes mitològics. Tanmateix, no eren del tot objectius, atès que s'hi presenten els eslaus com pagans bàrbars idòlatres i sanguinaris. Com cap d'aquests missioners aprengué la llengua eslava, llurs cròniques són una mescla d'informació de valor, però també d'errors, confusions i d'exageracions.
Entre les obres més importants s'hi inclou una crònica escrita per Thietmar de Merseburg a principis del [[segle XI]], qui féu una descripció d'un temple a la ciutat de Riedegost dedicat al gran déu Zuarasic (Svarojitx). Segons aquest autor, aquest lloc es considerava com el [[sancta sanctorum]] de les terres dels eslaus pagans, essent Svarojitx llur deïtat més important.
Un altre document de gran valor és la ''Chronica Slavorum'' escrita a finals del [[segle XII]] per Helmold, un sacerdot germà, que menciona Zerneboh, el déu Porenut, la deessa Siwa, alguns déus sense nom les estàtues dels quals tenien molts caps i finalment el gran déu Svantevit, qui era adorat a l'illa de [[Rügen]] i que era, segons Helmold, el més important dels déus dels eslaus occidentals.
El tercer document i sens dubte el més important prové del cronista danès [[Saxo Grammaticus]], qui a la seva ''[[Gesta Danorum]]'' descrigué la guerra duta a terme l'any [[1168]] pel rei danès Valdemar I contra els [[wends|vends]] de Rügen, la conquesta de la seva ciutadella al cap d'Arkona i la destrucció del gran temple d'Svantevit que hi havia. Saxo descrigué meticulosament el culte a Svantevit, els seus ritus i l'enorme estàtua de quatre caps erigida en nom seu, així com la resta de déus policèfals de les altres tribus eslaves: Ruguiveit, Porevit i Porentius.
[[Fitxer:Vastnetsov 1914.jpg|thumb|300px|[[Víktor Vasnetsov]]: [[bogatir]].]]
La quarta font en ordre d'importància la composen les tres biografies del bisbe guerrer germà [[Otó de Bamberg|Sant Otó]], qui a començaments del [[segle XII]] realitzà nombroses expedicions militars i pastorals a les regions bàltiques on habitaven tribus eslaves pomerànies. Segons el manuscrit, el déu eslau més important era Trigláv, els temples del qual a la ciutat de [[Szczecin]] eren tinguts per oracles de renom. Al es ciutats de Wolgast i Havelberg s'hi adorava el déu Gerovit, en realitat una corrupció de Iarovit, una deïtat eslava possiblement idèntica a Iaril del folklore eslau oriental.
=== Restes arqueològiques ===
S'han descobert recentment nombroses estàtues de déus eslaus. El [[1848]], a la vora del riu Zburch, s'hi trobà una estàtua alta de pedra amb quatre caps sota un sol barret de pedra. A causa de la gran semblança amb la descripció que en féu [[Saxo Grammaticus]] del gran ídol del temple de Rügen, l'estàtua fou immediatament identificada com la representació d'Svantevit, tot i que era clar que no podia ser l'Svantevit original de Rügen. Moltes altres estàtues policefàliques es descobriren a diversos llocs. Una estàtua petita de quatre caps datada del [[segle X]], en os, fou desenterrada a les ruïnes de Preslav, la capital medieval dels tsars búlgars. A l'[[edat mitjana]] es descobrí en una illa del llac Tollensesee, prop de [[Neubrandenburg]], una estàtua de fusta amb dos caps de mida natural. En aquests paratges visqué la tribu eslava dels Dolenain, el nom dels quals encara s'empra en el nom del llac. A més a més, es trobà una estàtua tricèfala a [[Dalmàcia]], [[Croàcia]], en un turó anomenat Suvid, prop del cim de la muntanya Dinara, anomenat Troglav.
== Calendari i festivals ==
| |||