Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria: diferència entre les revisions

 

El 1936 en fou nomenat president [[Pere Aznar i Seseres]], diputat a les corts republicanes pel [[Partit Català Proletari]]. Durant la [[Guerra civil espanyola]] la secció de treball s'adherí a la [[Unió General de Treballadors]] en una assemblea plena d'irregularitats. Quan les tropes de Franco ocuparen Barcelona el 1939, confiscaren el local del CADCI confiscant tot el seu fons documental i la biblioteca, hi instal·laren un hospital. Tot i que el 1939 no va ser inclòs en la ''Ley de Responsabilidades Políticas'', per un decret del 31 de gener de 1944 s'ordenà la transferència de la seu social del CADCI, aleshores en poder de la Falange Tradicionalista y de las JONS (hi havia la seu del [[Frente de Juventudes]]), al Ministeri de l'Exèrcit.

 

Després del franquisme hi hagué alguns intents frustrats de reconstruir el CADCI, i finalment el gener de 1979 es va inscriure el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Indústria, Entitat Obrera. El CADCI té una important feina en la seva reclamació dels seus drets patrimonials i morals, per aquesta raó durant el primer govern de Jordi Pujol i en presència del conseller de treball Farreres, el CADCI i la UGT de Catalunya signen un acord de col·laboració per tornar a la seva seu de Rambla Santa Monica i suport logístic per tornar el CADCI al joc que li pertoca. El 2007 va fundar amb la [[UGT de Catalunya]] la [[Fundació Catalunya Comerç]], per tal de promoure i defensar els interessos dels treballadors del comerç, i assolí uns 3.000 socis. L'any 2009 signen un acord de col·laboració amb PIMEC i amb el CCN reforcen la seva presència amb el teixit del comerç català. Com a fet important es remarca la cessió del fons documental del CADCI de la mà del seu president Josep M. Andreu I Torres i el Conseller de Cultura Joan M. Tresserras confiscat pel franquisme, a l'Arxiu Nacional de Catalunya.