Rhythm and blues: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 22:
|-
|}
El '''Rhythm and blues''' ('''R&B''' o RnB) és un terme musical producte del màrqueting, introduït als [[Estats Units]] el [[1949]] per Jerry Wexler des de la revista ''[[Billboard]]''. Va ser definit com una
El juny de [[1949]], Wexler va substituir la denominació ''"race records"'' (enregistraments de raça), amb connotacions racistes, per la de ''rhythm and blues'', dins la categoria Billboard "Harlem Hit Parade". El terme s'utilitzava inicialment per identificar l'estil de música que combinava el format de [[blues]] de 12 compassos i un tipus de [[boogie-woogie]], que més tard es convertiria en un element fonamental del [[rock and roll]]. El [[1948]], RCA Victor estava comercialitzant música negra amb la denominació ''Blues and Rhythm''. Però aquesta definició actualment no té res a veure amb el R&B d'avui en dia.
== Rhythm and Blues original ==
En la seva primera manifestació, el rhythm and blues va ser l'antecessor del [[rockabilly]] i del [[rock and roll]]. Va estar molt influenciat pel jazz
Els primers enregistraments de "rock and roll" eren cançons rhythm and blues com ''Rocket 88'' i ''Shake, Rattle and Roll'', fent aparició en les llistes de música popular i en les de R&B. ''Whole Lotta Shakin Goin' On'', el primer èxit de [[Jerry Lee Lewis]], va ser una versió d'un tema de rhythm and blues que va assolir el lloc més alt en les llistes de [[música pop]], rhythm and blues i [[country]].
Els músics no feien massa diferències entre el jazz i el rhythm and blues, i sovint gravaven per ambdós gèneres. Nombrosos artistes de [[swing]], per exemple [[Jay McShann]], [[Tiny Bradshaw]] i [[Johnny Otis]], també van gravar rhythm and blues. [[Count Basie]] tenia una emissió setmanal en directe des de [[Harlem]]. Fins i tot, una icona del bebop com era [[Tadd Dameron]] va estar dos anys com a pianista de [[Bull Moose Jackson]] després de fer bebop. La major part dels músics de R&B ho eren també de [[jazz]]. A més, molts dels músics per a qui [[Charles Mingus|Charlie Mingus]] tocava jazz eren veterans del rhythm and blues. Altres llegendes van ser [[Lionel Hampton]] i [[Eddie Vinson]].
La dècada dels 50 va ser la primera del rhythm and blues. De la mateixa manera com va passar en altres gèneres com el jazz i [[rock and roll]], el rhythm and blues també va desenvolupar altres variacions regionals. Alguns artistes destacats van ser [[Katie Webster]] i [[Fats Domino]], amb èxits com ''Blueberry Hill'' i ''Ain't That a Shame'', [[Professor Longhair]], [[Clarence "Frogman" Henry]], [[Frankie Ford]], [[Dr. John]], [[Irma Thomas]] i [[The Neville Brothers]].
Línia 63:
No va ser fins a la dècada dels 80 quan el terme "R&B" va recuperar el seu estil original. Durant uns anys, la música [[soul]] de [[James Brown]] i [[Sly & the Family Stone]] havia adaptat elements de la [[música psicodèlica]] i altres estils a través de treballs d'artistes com [[George Clinton]]. El [[funk]] es va convertir també en un element important en la [[música disco]]. A començaments dels 80, tanmateix, el funk i el soul s'havien convertit en estils sensuals i carregats de sexualitat, a causa, en gran part, de [[Prince]]. En aquells moments l'estil modern del R&B va arribar a ser un dels gèneres musicals més populars de la música americana.
El R&B avui en dia és un estil de [[música afroamericana]], originat després de la mort de la música disc en els 80, que combina elements de soul, funk, pop i, a partir de [[1986]], de [[hip hop]]. En aquest context és quan es consolida la denominació amb l'abreviatura "R&B", no l'expressió sencera. De vegades se'l coneix com a "urban contemporary", que és el nom del format de ràdio que posava música hip hop i R&B, o [[urban pop]].
== Artistes dels 80 ==
Amb la transició del soul al R&B de principis a mitjans dels 80, el solista [[Luther Vandross]] i noves estrelles com [[Prince]] (''[[Purple Rain]]'')
Cantants femenines de R&B com [[Whitney Houston]] i [[Janet Jackson]] van adquirir molta popularitat durant l'última meitat de la dècada; i [[Tina Turner]], que llavors s'acostava als 50 anys, va tornar a l'escena musical amb una sèrie d'èxits. També va ser popular [[New Edition]], un grup d'adolescents
El [[1986]], [[Teddy Riley]] va començar a produir enregistraments de R&B que incloïen influències del
== Artistes dels 90 ==
Línia 79:
En aquells moments el [[rock alternatiu]], la música adulta contemporània i el [[gangsta rap]] dominaven en les llistes, i els artistes de R&B van començar a afegir més d'un so de hip hop en els seus treballs. Va sorgir un nou gènere anomenat [[hip hop soul]] produït per [[Mary J. Blige]]. Ella i altres artistes com [[R. Kelly]], [[Montell Jordan]], [[Conyac i Aaliyah]], més alguns predecessors del [[new jack swing]], van portar l'argot, l'estil i les actituds del hip hop al R&B. Aquest subgènere també inclou una forta influència del [[gospel]] amb inflexions vocals i uns sons molt característics. L'estil es va fer menys popular cap a finals dels anys 90, però més tard va ressorgir. El so del hip hop soul va continuar sonant amb músics com [[Jaheim]], [[Ashanti]], [[Amerie]] i [[Keyshia Cole]].
A mitjans dels 90, cantants com [[Mariah Carey]], el grup femení [[TLC]] i els ja esmentats Boyz II Men, van aconseguir que el R&B contemporani traspassés la barrera del [[mainstream]]. Boyz II Men i Mariah Carey van gravar diversos #1 de [[Billboard Hot 100]], incloent-hi ''[[One Sweet Day]]'', una col·laboració entre ambdós que va fer història a l'ésser el single que més setmanes va estar en el més alt dels [[Billboard Hot 100]]. A més, tant Boyz II Men (''II'') com TLC (''CrazySexyCool'') van llançar àlbums el [[1994]], amb unes ventes d'uns deu milions de còpies, aconseguint el [[disc de diamant]] de la [[RIAA]]. Altres artistes supervendes de l'època van ser la cantant [[Toni Braxton]], el cantant, productor i compositor [[R. Kelly]] i el grup femení [[En Vogue]].
== El canvi de segle ==
A finals dels 90 i principis dels 00's, les influències del pop en el R&B van poder ser escoltades en els treballs de diversos artistes de [[Música Pop|pop]]; els més notables han sigut [[Jennifer Lopez]], [[*NSYNC]] i [[98 Degrees]]. El líder de [[*NSYNC]], [[Justin Timberlake]], va continuar fent enregistraments en solitari en les que es mostrava una clara influència en la seva música tant de R&B com de [[hip hop]]. Altres estrelles de pop que fan una música molt influïda pel R&B, de vegades anomenada "[[dirty pop]]", "[[urban pop]]" o "hip pop"
Al [[Regne Unit]], el R&B va trobar el seu camí en el [[2step]], subgènere de l'[[UK garage]], tipificat per l'estil de cant del R&B i acompanyat per ritmes de [[breakbeat]] i [[jungle]]. L'artista més notable de 2step és [[Craig David]],
== Panorama actual ==
A mitjans dels 90's, [[Mariah Carey]]
A començaments de [[segle XXI]], la unió entre el R&B i el hip hop va arribar a un punt en què, en molts casos, l'única diferència entre un enregistrament de R&B i de hip hop és la de si el text és rapejat o cantat. Amb els anys el R&B va començar a centrar-se més en artistes en solitari que en grups. Al dia d'avui, els artistes més populars del R&B són [[Usher]], [[Beyoncé]] (membre de [[Destiny's Child]]), [[Mariah Carey]], [[Ashanti]], [[Nelly Furtado]] i [[Kanye West]].
Línia 100:
Aquests són els subgèneres principals del R&B actual, aproximadament en l'ordre cronològic de popularitat
* [[Quiet storm]]
* [[New jack swing]]
Línia 107:
== Links ==
* {{es}} [http://musicasoul.blogspot.com/ Musicasoul]Soul, R&B.
{{commonscat}}
| |||