Talarn: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Polisèmia |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{polisèmia|Antoni Talarn}}
{{Infotaula del municipi català|de |Talarn|del |Pallars Jussà|
| topònim = Talarn
| escut = Escut de Talarn.svg
|fotografia = Lleida - Vista del pueblo de Talarn.jpg
|fotografia_descripció = Vista de la vila de Talarn
|gentilicis = ''Calces roies'' (''roges''), ''gavatxos'' (malnoms)
Línia 23:
Talarn és un dels pocs municipis del Pallars Jussà que es mantenen quasi inalterats al llarg del temps. Aquest ''quasi'' és perquè se'n va retallar 1,98 km², cedits a Tremp el [[1959]], perquè hi havien anat creixent uns barris que, de fet, formaven un contínuum urbà amb Tremp: les Adoberies, la Pedrera i el Cementiri. Així, dels 29,86 km² inicials, passà als actuals 27,88.
Tanmateix, en la proposta derivada per l'informe popularment denominat ''Informe Roca'',<ref>[http://www.gencat.cat/sial/noticies/informe_ordena.pdf Informe sobre la revisió del model d'organització territorial de Catalunya].</ref> l'antic terme de Talarn havia de ser profundament modificat: la seva meitat meridional, que envolta part del terme, i la mateixa ciutat, de [[Tremp]], havia de passar a ser terme municipal de la capital del [[Pallars Jussà]]. Com a intercanvi, l'antic terme de [[Gurp de la Conca (antic municipi)|Gurp de la Conca]] havia de passar de Tremp a Talarn, amb la qual cosa l'[[Acadèmia General Bàsica de
== Etimologia ==
Línia 32:
Termes municipals limítrofs (l'antic terme municipal de [[Tremp]] queda totalment envoltat pel de Talarn):
{{Límits| E=[[Tremp]]| NE=[[Isona i Conca Dellà]]| N=[[Salàs de Pallars]]| NO=[[Tremp]]| O=[[Tremp]]| SO=[[Castell de Mur]]| SE=[[Gavet de la Conca]]| S=[[Tremp]] [[Castell de Mur]]}}
Dins del terme de Talarn no hi ha cap alçada rellevant, excepte les
[[Fitxer:Talarn. Font de Caps.JPG|200px|thumb|dreta|La [[Font de Caps]]]]▼
El clos murat de Talarn: torres i portals, Sant Martí de Talarn, La casa del Baró d'Eroles i algunes cases senyorials més, la [[font de Caps]], [[Santa Maria de Castelló d'Encús]]
També destaquen les vistes des de la vila cap a Susterris i el [[embassament de Sant Antoni|pantà de Sant Antoni]], les des de la vila cap a [[Tremp]] i la [[Conca Deçà]], des de la vila cap a les serres de l'interior ([[Serra de Costa Ampla]], [[Serra de Santa Engràcia|de Santa Engràcia]], etc.). Des de l'ermita de Sant Sebastià sobre la vila, el terme, Tremp i la Conca Deçà. Per la resta, és un terme planer, constituït bàsicament pel fons de la vall de la Noguera Pallaresa i dels barrancs que en són afluents al llarg de tot el terme.
=== Demografia ===
Linha 38 ⟶ 45:
=== Nuclis de població ===
{{capentcat|right|2006}}
{{entcat|[[Acadèmia General Bàsica de
{{entcat|[[Central FECSA-Nerets]]|34}}
{{entcat|'''Talarn'''|277}}
{{fientcat}}
La [[vila]] de Talarn és l'única entitat de població convencional del terme del mateix nom. Ara bé, a ponent de la vila s'estén el Campament Militar General Martín Alonso, seu de l'[[Acadèmia General Bàsica de
D'altra banda, al sud-est de la vila, als peus de la presa de l'[[Embassament de Sant Antoni]] hi ha un altre nucli de població estable, però que no respon a un poble històric: els habitatges dels empleats de l'empresa hidroelèctrica a la comarca, anomenats oficial [[Central FECSA-Nerets]].
Linha 52 ⟶ 59:
|línies= 1
|peu=
|Fitxer:Acadèmia General Bàsica de Suboficials 5.JPG|[[Acadèmia General Bàsica de
|Fitxer:Talarn. Castilló d'Encús 2.JPG|[[Castelló d'Encús]]
|Fitxer:|[[Central FECSA-Nerets]]
Linha 60 ⟶ 67:
Antigament, dins del terme de Talarn hi havia el lloc de [[Susterris]], seu d'una [[Comanda de Susterris|comanda hospitalera]] organitzada a l'entorn de l'església de [[Sant Antoni de Susterris]]. Actualment han desaparegut quasi tots els vestigis d'aquest antic poblament, però ha quedat el topònim. L'estret de Susterris era just al lloc on es dreça la presa del [[Embassament de Sant Antoni|pantà de Sant Antoni]], el nom del qual es deu a aquesta església i comanda desapareguda. De fet, el lloc fou escollit precisament perquè ja era un estret natural, on construir la presa era menys costós que en qualsevol altre lloc dels entorns.
===
[[Fitxer:Talarn des del nord.JPG|250px|thumb|drets|La vila de Talarn des del nord]]
La vila de Talarn històrica és una antiga plaça forta medieval, amb muralles, torres als portals i als angles principals i portals d'accés a la [[vila closa]]. Una bona part de les muralles ja no existeix, en part perquè van ser aprofitades com a elements constructius de les cases que es van anar dreçant damunt d'elles, però una part de les torres i portals encara són ''in situ''. De tota manera, la constitució urbana com a vila closa és perfectament recognoscible avui dia.
Linha 104 ⟶ 111:
Als ravals de davant de la Torre de Caps, al carrer de la Serra i al Camí de la Font de Caps, moltes de les cases, tot i que extremament senzilles, tenen força antiguitat. Són una bona mostra de les construccions populars dreçades als ravals de les viles catalanes en els segles del [[segle XVII|XVII]] al [[segle XIX|XIX]], per les famílies de baix poder adquisitiu. Més modernament, aquests dos ravals, que s'uneixen poc abans d'arribar a la Font de Caps, han estat continuats amb construccions modernes, més adequades a les necessitats d'habitatge actuals.
==
[[Fitxer:Talarn. Alta-riba 1.JPG|250px|thumb|dreta|La masia i antiga quadra d'Alta-riba]]
La quadra d'[[Alta-riba]] és un petit territori del terme de Talarn, documentat des de molt antic. Hi havia hagut castell i església, dels quals no queda res. És a l'extrem sud del terme de Talarn, molt a prop del poble de [[Puigcercós (Tremp)|Puigcercós]], davant seu i a l'altra banda de la carretera [[C-13]].▼
▲===== Alta-riba =====
▲La quadra d'Alta-riba és un petit territori del terme de Talarn, documentat des de molt antic. Hi havia hagut castell i església, dels quals no queda res.
[[Fitxer:Talarn._El_Calvari.JPG|250px|thumb|esquerra|L'ermita del Calvari]]
▲===== El Calvari =====
Per la seva proximitat a la vila, l'ermita del Calvari pren un protagonisme dins de la vida de la vila. Antigament era el destí final d'algunes de les processons religioses, així com de la benedicció del terme.
===
Hi ha notícies del castell i des despoblat medieval de Casals, a la part sud del peu del [[Serrat de Sant Sebastià (Talarn)|Sant Sebastià]], a 652 m. alt. Fou venut al monestir hospitaler d'[[Alguaire]] el [[1424]] per [[Alfons el Magnànim]], i se sap que a principis del [[segle XVII]] encara pertanyia als hospitalers.
===
[[Fitxer:Talarn. Castilló d'Encús. Les vinyes 1.JPG|250px|thumb|dreta|Les vinyes de muntanya d'Encús]]
Al nord del terme, prop del límit amb l'antic terme de [[Gurp de la Conca (antic municipi)|Gurp de la Conca]], actualment del terme municipal de [[Tremp]] hi ha el territori d'Encús. No es conserven vestigis de l'antic castell d'Encús, o castell de Castelló d'Encús, però sí del poblat que en depenia, [[Castelló d'Encús]], amb l'església de santa Maria, sufragània de Sant Martí de [[Rivert]].
Linha 125 ⟶ 132:
Es tracta de vinyes plantades en costers entre els 700 i els 850 metres d'altitud, en terrenys que ja havien acollit vinyes durant segles abans del desastre de la [[fil·loxera]], a la segona meitat del [[segle XIX]]. Els camps de ceps han estat complementats amb unes modernes instal·lacions per a la producció del vi al costat de les ruïnes del poble de Castilló d'Encús.
===
A part d'Alta-riba, pertanyen a Talarn diverses masies, entre les quals destaquen les del Ballador, el Mas de Gasparó, el del Boix, el de Llansió, el de Llastarn i el del Ros, entre d'altres. També són del terme de Talarn els molins de Talarn, [[Tremp]] i [[Vilamitjana]].
===
A l'oest de la vila de Talarn, a 500 metres de distància, a la partida de Sabaris o Sabarissos, hi ha les restes del despoblat medieval de Sant Esteve de Sabaris, del qual se sap poca cosa.
===
En un document del [[1157]] es parla del ''vilatge de Sant Just, al terme del castell de Talarn'', però no s'ha pogut localitzar el lloc on era, i hi ha dubtes sobre l'existència real d'aquesta església i lloc.{{CN}}
===
Situada a no gaire distància al nord-oest de la vila, l'ermita de Sant Sebastià tingué bastant protagonisme en la vida local, ja que en èpoques de malvestats era objecte del ''vot del poble'', que va motivar l'Aplec de Sant Sebastià, que es convertí en una de les festes locals importants.
===
De ''sots terris'', es tractava d'un gran territori que ocupava la major part del sector nord-est del terme de Talarn. El nom venia d'un nucli de balmes habitades, esplugues, al voltant de l'església de santa Maria. Més endavant, fou aquest territori donat a l'[[orde de Sant Joan de Jerusalem]], els ''hospitalers'', que hi constituïren la [[Comanda de Susterris]], i dedicaren l'església a sant Joan.
Linha 144 ⟶ 151:
Amb el pas del temps, l'església esmentada passà ser advocada a [[Sant Antoni de Susterris|sant Antoni]]. Era una [[església (arquitectura)|església]] [[Art romànic|romànica]], i desaparegué el [[1913]], amb la construcció de l'[[embassament de Sant Antoni]], al qual donà nom. Quedà negada sota les aigües del pantà.
===
==== Límit amb Isona i Conca Dellà (antic terme d'[[Orcau (antic municipi)|Orcau]]) ====
[[Fitxer:Talarn. Pantà de Sant Antoni 2.JPG|thumb|esquerra|La part nord-est del terme de Talarn]]
Linha 180 ⟶ 187:
==== Límit amb Tremp (antic terme de [[Gurp de la Conca (antic municipi)|Gurp de la Conca]]) ====
Des del barranc de Riucós, el termenal marca un arc convex de sud-oest a nord-est fins arriba al [[Barranc del Juncar (Talarn)|barranc del Juncar]], al nord-oest de la ciutat de Tremp. Quan arriba a aquest lloc és el mateix barranc que es converteix en termenal: aquest torç cap al nord-oest, fins a la capçalera del barranc, al lloc conegut com [[los Bacs]], des d'on acaba de pujar a la carena on hi ha la Borda del Cisquet, a 764 m. alt. En aquest lloc torna a canviar de direcció: ara cap al nord, carena amunt, en direcció a lo [[Tossal de Farga]] (de 801 m. alt.), tot i que no hi arriba del tot. Just al sud d'aquest tossal, trenca cap a llevant, i davalla en direcció a la [[llau del Tapó]], a 605 m. alt., i [[els Irlassos]], a prop i al sud-oest de l'[[Acadèmia General Bàsica de
En aquest indret, el termenal torna a canviar de direcció, i emprèn la nord-est, travessant quasi pel mig el Campament General Martín Alonso, on hi ha l'Acadèmia General que s'acaba d'esmentar, i baixant fins al [[barranc de Seròs]]. Quan arriba al barranc, a 600 m. alt., el segueix un petit tros aigües avall, en direcció sud-est, per tornar a virar, ara cap al nord-est, seguint el curs de la [[llau de Gavarnau]], que remunta sobtadament la costa de la [[Serra de Costa Ampla]] fins a la carena d'aquesta serra, a 923 m. alt. Un cop dalt la carena, torna a canviar la direcció, ara cap al sud-est, per seguir la carena baixant progressivament fins a la Tossa, de 887 m. alt. A la Tossa el termenal gira cap al nord-est, i baixa fins a la vora del [[Barranc de les Bruixes (Tremp)|barranc de les Bruixes]], al [[Serrat dels Anganets]], de 756 m. alt., on hi ha el triterme amb Tremp (antic terme de Gurp de la Conca), [[Salàs de Pallars]] i el mateix Talarn.
Linha 199 ⟶ 206:
Hi havia una porció de terreny de possessió controvertida, entre Tremp i Talarn. Es tracta de la Quadra de Margarit, disputada eternament entre les dues viles, però que fou atorgada a Tremp gairebé sempre. El [[1888]] constava com un caseriu de Tremp. Està situada al nord de la ciutat de Tremp, a l'altre costat del barranc de les Adoberies, en un turó que domina la ciutat i el seu territori. Antigament s'anomenava “de les Forques”, perquè en èpoques reculades era el lloc elegit per a situar les [[forques]] on penjaven els condemnats a mort pel batlle de Tremp. Aquest turó tenia en el seu vessant sud-est l'església de Sant Jaume de Pallars, i en el seu cim, el fortí del Xut i, a l'[[edat mitjana]] la torre amb terreny jurisdiccional propi que donà el nom a la ''Quadra de Margarit''. Tot i que sempre s'havia considerat pertanyent a Tremp, el [[1959]] fou definitivament unit al terme de la capital del [[Pallars Jussà]].
===Infraestructures===
[[Fitxer:Talarn. Pont del ferrocarril 1.JPG|250px|thumb|esquerra|El pont del ferrocarril damunt del barranc de Seròs]]▼
▲Dins del terme de Talarn no hi ha cap alçada rellevant, excepte les ja esmentades que en delimiten el perímetre. Caldria destacar, això sí, el lloc on es dreça la vila: acinglerat a 581,8 m. alt. damunt de la [[Noguera Pallaresa]], és una eminència que justifica del tot la importància militar que ha tingut sempre Talarn.
Les comunicacions amb Talarn són exclusivament a través de carretera, atès que la línia de ferrocarril de Lleida-Pirineus a [[la Pobla de Segur]] passa pel terme, exactament per un túnel que parcialment travessa per sota la vila, però no hi té cap mena d'estació. Per poder-lo agafar cap anar a l'[[Estació de Tremp]], bastant propera, o a la més llunyana de [[Estació de Salàs de Pallars|Salàs de Pallars]]. Tot i no haver-hi estació, hi ha una obra relacionada amb el ferrocarril molt notable: es tracta del pont damunt del [[barranc de Seròs]], de cinc arcades de mig punt suportades per pilars alts i esvelts, lleugerament piramidals. Un ràfec amb mènsules d'inspiració romànica coronen el pont. Es tracta d'una bella obra d'enginyeria del [[segle XX]].▼
La carretera [[C-13]] és la més important per a les comunicacions de Talarn; té bastants quilòmetres pel seu terme municipal: hi entra poc abans del punt quilomètric 84, i en surt en el 93. Ara bé, entre el 85,5 i el 87.5 entra en el terme de [[Tremp]].▼
Una altra carretera que trepitja un tros de terme de Talarn és la [[C-1412b]] ([[Ponts (Lleida)|Ponts]] - [[Tremp]]). El seu recorregut en terme de Talarn no arriba al quilòmetre, poc abans d'arribar al Pont del Riu, ja sota mateix de Tremp. A l'extrem de llevant del Pont de Riu comença la pista asfaltada que mena a la [[Central FECSA-Nerets]] en poc menys d'1 quilòmetre.▼
La tercera carretera que creua el terme de Talarn és la [[C-1311]] ([[el Pont de Montanyana]] - [[Tremp]]: el seu tram final és totalment dins de Talarn (2 quilòmetres).▼
Si bé oficialment les carreteres esmentades són les úniques del municipi de Talarn, en realitat n'hi ha més, considerades pistes rurals, però asfaltades i en bon estat. Una d'elles des de Talarn mena en 3 quilòmetres a l'[[Acadèmia General Bàsica de
Una altra, almenys en part, discorre pel terme de Talarn. És la que comença a la C-13, poc més d'un quilòmetre al nord-est de Talarn, i s'enfila cap al poble de [[Santa Engràcia]], de l'antic terme de [[Gurp de la Conca (antic municipi)|Gurp de la Conca]] i actual de [[Tremp]].▼
Encara una altra pista asfaltada és la que surt de Tremp cap a ponent, i duu fins als pobles de [[Tendrui]] i [[Sant Adrià de Tendrui|Sant Adrià]]. Travessa també el terme de Talarn, en aquest cas a penes durant 1 quilòmetre.▼
De serveis d'autobusos, n'hi ha dos de bàsics: el que ve del sud-est, per la C-1412b, i el que ve del sud, per la C-13. El primer se subdivideix en dues línies: la de Barcelona a la Pobla de Segur, i la de Barcelona ath Pònt de Rei.▼
En el primer cas, hi ha tres serveis diaris cap a la Pobla de Segur i tres més cap a Barcelona, ara bé només un en cada direcció para a tots els pobles del terme pels quals passa: [[Tremp]], [[Vilamitjana]], [[Figuerola d'Orcau]], [[Conques (Conca Dellà)|Conques]], [[Isona]], [[Biscarri]] i [[Benavent de la Conca]]. Tots tres passen per Isona, però només dos ho fan per dins de la vila; el tercer té parada a la cruïlla de la C-1412b amb la C-1412bz, a llevant del poble, a un quilòmetre de distància. En direcció a Barcelona, dos circulen al matí i un a la tarda; en direcció contrària, tots tres són a la tarda.▼
En la ruta de Barcelona a [[eth Pònt de Rei]], hi ha dos serveis en cada direcció. Cap a la [[Vall d'Aran]] tots dos són al matí (un d'ells es queda a [[Esterri d'Àneu]]), amb poca estona de diferència. Cap a [[Barcelona]], tots dos (un té l'origen, també, a Esterri d'Àneu) són a la tarda, amb 40 minuts de diferència entre els dos.▼
Per la carretera [[C-13]] circula la línia de transport públic ordinari de Lleida a Esterri d'Àneu, que ofereix, al seu pas per Talarn un sol servei en direcció a Lleida, que passa a quarts de 7 del matí per la vila, i un altre a la inversa, que passa poc després de les 6 de la tarda.▼
Cap d'aquestes línies regulars de viatgers per carretera puja dalt del poble de Talarn. Totes es queden a baix, a la carretera, al lloc anomenat ''l'embrancament'', que és a 500 metres del poble i 50 metres d'alçada per sota seu.▼
Pel que fa a transport escolar, Talarn disposa d'una línia del Consell General del Pallars Jussà, per tal de dur els nois i noies a l'escola o a l'institut de Tremp.▼
== Història ==
Linha 271 ⟶ 301:
* [[Anna Maria Janer i Anglarill]] (Cervera, 1800-Talarn, 1885), monja, fundadora de les ''Religioses de la [[Sagrada Família d'Urgell]]'', beatificada el 2011
* Antoni Mir i Casasses (Talarn, 1830-Tarragona, 1885), doctor en medicina i cirurgia, metge militar, articulista de tema mèdic i històric, i catedràtic d'Història natural de l'institut de Tarragona
=== Administració===
Linha 301 ⟶ 329:
{{col-end}}
El juny del 1927 consten els següents membres del consistori municipal de Talarn:
{{col-begin}}
Linha 358 ⟶ 386:
{{col-end}}
{{cap resultats eleccions|2011}}
{{partit resultats eleccions|verd|[[Convergència i Unió|CiU]]|Antoni Cirera Mir|118|3|44,53}}
Linha 371 ⟶ 399:
* Carles Feixa Lluvia (CiU), regidor
* Julià Rosell Oliva (CiU), regidor, representant de l'ajuntament al Consell Comarcal.
▲[[Fitxer:Talarn. Font de Caps.JPG|200px|thumb|dreta|La [[Font de Caps]]]]
== Activitat econòmica ==
Ultra el funcionariat existent a Talarn des d'antic, a causa de la seu del [[Corregiment del Pallars]], Talarn és un poble que no es diferencia en gaires coses, des del punt de vista de l'activitat econòmica, de la resta de pobles pallaresos. En el terme es produïa molt de vi, oli, gra, llegums, verdures i fruites, i hi havia pastures per a bestiar menut. Els boscos hi eren força extensos: el [[1900]] hi compten els de les Costes, Feixans i les Obagues, amb 685 hectàrees, les Obagues i Neret, amb 187 més, la Torre del Xut, amb 7, Ribial, amb 5 i Gessera, amb 77.
Malgrat la presència a 3 quilòmetres de la població d'una institució com el campament militar General Martín Alonso, Talarn no disposa de gaires equipaments pensats per al visitant. Pel que fa als allotjaments, a ran de [[Embassament de Sant Antoni|pantà de Sant Antoni]], a Susterris, hi ha el Càmping Gaset, de dues estrelles. A part del càmping, hi ha uns apartaments de lloguer (Casa Lola), dues cases rurals (Cal Morralet i Casa Turano), i un alberg, el de la Mare Janer. En el camp de la restauració, hi ha quatre restaurants dalt el poble i un cinquè al càmping Gaset, i un bar de carretera ja a prop del límit nord del terme.▼
== Festes i tradicions ==
Linha 403 ⟶ 415:
Mossèn Vicenç Bosch, capellà de Talarn, ens deixà les anotacions de text i música perquè avui dia coneguem perfectament els balls populars de Talarn.
▲Pel que fa als allotjaments, a ran de [[Embassament de Sant Antoni|pantà de Sant Antoni]], a Susterris, hi ha el Càmping Gaset, de dues estrelles. A part del càmping, hi ha uns apartaments de lloguer (Casa Lola), dues cases rurals (Cal Morralet i Casa Turano), i un alberg, el de la Mare Janer.
▲[[Fitxer:Talarn. Pont del ferrocarril 1.JPG|250px|thumb|esquerra|El pont del ferrocarril damunt del barranc de Seròs]]
▲Les comunicacions amb Talarn són exclusivament a través de carretera, atès que la línia de ferrocarril de Lleida-Pirineus a [[la Pobla de Segur]] passa pel terme, exactament per un túnel que parcialment travessa per sota la vila, però no hi té cap mena d'estació. Per poder-lo agafar cap anar a l'[[Estació de Tremp]], bastant propera, o a la més llunyana de [[Estació de Salàs de Pallars|Salàs de Pallars]]. Tot i no haver-hi estació, hi ha una obra relacionada amb el ferrocarril molt notable: es tracta del pont damunt del [[barranc de Seròs]], de cinc arcades de mig punt suportades per pilars alts i esvelts, lleugerament piramidals. Un ràfec amb mènsules d'inspiració romànica coronen el pont. Es tracta d'una bella obra d'enginyeria del [[segle XX]].
▲La carretera [[C-13]] és la més important per a les comunicacions de Talarn; té bastants quilòmetres pel seu terme municipal: hi entra poc abans del punt quilomètric 84, i en surt en el 93. Ara bé, entre el 85,5 i el 87.5 entra en el terme de [[Tremp]].
▲Una altra carretera que trepitja un tros de terme de Talarn és la [[C-1412b]] ([[Ponts (Lleida)|Ponts]] - [[Tremp]]). El seu recorregut en terme de Talarn no arriba al quilòmetre, poc abans d'arribar al Pont del Riu, ja sota mateix de Tremp. A l'extrem de llevant del Pont de Riu comença la pista asfaltada que mena a la [[Central FECSA-Nerets]] en poc menys d'1 quilòmetre.
▲La tercera carretera que creua el terme de Talarn és la [[C-1311]] ([[el Pont de Montanyana]] - [[Tremp]]: el seu tram final és totalment dins de Talarn (2 quilòmetres).
▲Si bé oficialment les carreteres esmentades són les úniques del municipi de Talarn, en realitat n'hi ha més, considerades pistes rurals, però asfaltades i en bon estat. Una d'elles des de Talarn mena en 3 quilòmetres a l'[[Acadèmia General Bàsica de Suboficials]], i, travessant el campament militar, duu fins al poble de [[Gurp]] en 5 quilòmetres més. Cal demanar permís per travessar el campament.
▲Una altra, almenys en part, discorre pel terme de Talarn. És la que comença a la C-13, poc més d'un quilòmetre al nord-est de Talarn, i s'enfila cap al poble de [[Santa Engràcia]], de l'antic terme de [[Gurp de la Conca (antic municipi)|Gurp de la Conca]] i actual de [[Tremp]].
▲Encara una altra pista asfaltada és la que surt de Tremp cap a ponent, i duu fins als pobles de [[Tendrui]] i [[Sant Adrià de Tendrui|Sant Adrià]]. Travessa també el terme de Talarn, en aquest cas a penes durant 1 quilòmetre.
▲De serveis d'autobusos, n'hi ha dos de bàsics: el que ve del sud-est, per la C-1412b, i el que ve del sud, per la C-13. El primer se subdivideix en dues línies: la de Barcelona a la Pobla de Segur, i la de Barcelona ath Pònt de Rei.
▲En el primer cas, hi ha tres serveis diaris cap a la Pobla de Segur i tres més cap a Barcelona, ara bé només un en cada direcció para a tots els pobles del terme pels quals passa: [[Tremp]], [[Vilamitjana]], [[Figuerola d'Orcau]], [[Conques (Conca Dellà)|Conques]], [[Isona]], [[Biscarri]] i [[Benavent de la Conca]]. Tots tres passen per Isona, però només dos ho fan per dins de la vila; el tercer té parada a la cruïlla de la C-1412b amb la C-1412bz, a llevant del poble, a un quilòmetre de distància. En direcció a Barcelona, dos circulen al matí i un a la tarda; en direcció contrària, tots tres són a la tarda.
▲En la ruta de Barcelona a [[eth Pònt de Rei]], hi ha dos serveis en cada direcció. Cap a la [[Vall d'Aran]] tots dos són al matí (un d'ells es queda a [[Esterri d'Àneu]]), amb poca estona de diferència. Cap a [[Barcelona]], tots dos (un té l'origen, també, a Esterri d'Àneu) són a la tarda, amb 40 minuts de diferència entre els dos.
▲Per la carretera [[C-13]] circula la línia de transport públic ordinari de Lleida a Esterri d'Àneu, que ofereix, al seu pas per Talarn un sol servei en direcció a Lleida, que passa a quarts de 7 del matí per la vila, i un altre a la inversa, que passa poc després de les 6 de la tarda.
▲Cap d'aquestes línies regulars de viatgers per carretera puja dalt del poble de Talarn. Totes es queden a baix, a la carretera, al lloc anomenat ''l'embrancament'', que és a 500 metres del poble i 50 metres d'alçada per sota seu.
▲Pel que fa a transport escolar, Talarn disposa d'una línia del Consell General del Pallars Jussà, per tal de dur els nois i noies a l'escola o a l'institut de Tremp.
== Referències ==
Linha 444 ⟶ 421:
== Vegeu també ==
* [[Llau dels Sabarissos]].
* [[Font dels Terrissos]].
| |||