Una '''nana roja''' és un tipus d'[[estrella]] caracteritzada per ser petita i relativament freda, situada a l'extrem inferior dret de la [[seqüència principal]] i de [[tipus espectral]] K o M. La majoria d'estrelles són nanes rojesroges i tenen un diàmetre i una massa inferior a un terç del [[Sol]] (si tenen masses menors a 0,08 masses solars ja es consideren [[nana marró|nanes marrons]]) i una tempertauratemperatura superficial inferior a 3.500 [[kelvin|K]]. A causa del baix ritme a que cremen el seu [[hidrogen]], les nanes rojesroges tenen vides molt llargues. Mai inicien la fusió de l'[[heli]] i, per tant, no poden convertir-se en [[gegant vermella|gegants vermelles]]; en canvi es contreuen lentament fins que es consumeix tot l'hidrogen. Totes les nanes rojesroges es troben a la seqüència principal ja que no ha passat prou temps des del [[Big Bang]] perquè la seva evolució les hagi desplaçat. Aquest fet, a més, és una evidència que l'univers té una edat finita.
Un misteri encara no resolt és l'aparent absència de nanes rojesroges sense metalls (en astronomia un metall és qualsevol element que no sigui l'hidrogen o l'heli). El Big Bang prediu que la primera generació d'estrelles només estan formades per hidrogen, heli i [[liti]]. Si entre aquestes estrelles hi havia nanes rojesroges haurien de poder-se observar actualment, però no és així. L'explicació convencional és que sense elements pesants no es poden formar estrelles de massa petita i que les primeres estrelles foren totes de massa molt alta que, per tant, es consumiren ràpidament i generaren elements pesants per a les següents generacions d'estrelles.
