Esclavitud: diferència entre les revisions

'''Esclavitud''', '''esclavisme''' o '''esclavatge''' (totes elles del [[grec bizantí]] ''sklábos'') és la condició que implica el control d'una o més persones contra la seva voluntat, obligades per la violència o d'altres formes de coacció. L'esclavitud s'ha utilitzat per fer treballar les persones o bé per comerciar amb elles. La forma d'esclavitud que implica la propietat legal de les persones actualment està prohibida en tots els països del món.

La [[Convenció sobre l'Esclavitud]] promoguda per la [[Societat de Nacions]] celebrada el [[25 de setembre]] del [[1926]] la va descriure com "... l'estatus o condició d'una persona sobre la que s'exerceixen algun o tots els drets de possessió ...". Així entenem que un esclau és aquell que no pot deixar o abandonar el seu amo, propietari, cap, controlador, ... sense un permís explicit i que serà retornat a aquest si s'extravia o s'escapa. Han de posseir-se o controlar-se de manera informal. El control s'ha de fer complir mitjançant acords oficials i/o tàcits amb la policia o d'altres autoritats - pels amos que tenen alguna influència amb les autoritats, degut a la seva condició de persones riques o posseïdores de terres.

En el sentit estricte de la paraula, esclaus són aquells que treballen per algú altre sense cap tipus de remuneració i que no tenen cap [[dret]]. La paraula prové del [[grec]] bizantí ''sklábos''.

Els esclaus de les ciutats gregues i romanes, oposadament als dedicats a l'agricultura, tenien algun tipus d'oportunitat de [[manumissió]]. A [[Roma]] eren considerats una [[classe social]] (hi ha autors que els consideren els inicis del [[proletariat]]) i l'única propietat que els era permesa era el do de la reproducció. Els esclaus tenien poques esperances de tenir una vida millor i eren poseïtsposseïts i intercanviats, com a bens, pels ''homes lliures''. Tenien un preu com a "instruments humans", però la seva vida no en tenia i els seus patrons podien matar-los amb total impunitat. Tot i això, hi havia una classe d'homes i dones alliberades, anomenat ''liberti'', en tots els períodes de la societat romana. Aquests homes i dones alliberats eren famosos per a donar exemple i esperança a la resta, però tenien alguns drets menys que els homes nascuts lliures. Tot i que esdevinguessin homes rics i poderosos, seguien sent considerats vulgars. Els fills d'aquests homes i dones alliberades eren completament lliures i amb ple dret.