Cabaler: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}}
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1:
'''Cabaler''' (derivat de CabaloCabal) o '''fadristern''' és un terme jurídic tradicional del [[dret català]], que es comença a utilitzar durant el segle [[XIV]]. Dins l'estructura organitzativa de la família tradicional catalana, feia referència als fills que no eren hereus, cabalers o fadristerns i que rebien com a herència una compensació econòmica en metal·licdiners o en cabal al moment de casar-se o al morir els seus genitors.
 
Aquesta estructura tenia unes finalitats econòmiques molt determinades. Les raons per les quals es transferia la propietat a les persones d'aquesta manera, cal trobar-les en un sistema basat en una economia de recursos escassos, que propicià un sistema de distribució de l'herència,. queAquesta sistema afavoria l'[[hereu]], a qui arribava el patrimoni hereditari, i deixava els fadristerns o cabalers amb una participació prou curta en l'herènciaheretatge del pare, si no havien estat objecte de donacions en vida. Era fruit d'una societat, relativament petita, formada per propietaris rurals que duien a terme una agricultura "de subsistència", que no permetia la constitució de grans capitals. i precisamentPrecisament aquesta característica econòmica (una agricultura mitjana i, en certes zones, com les pirinenques, una agricultura pobra) imposaimposà una actitud jurídica típica i molt definida, que tindrà com a trets característics el manteniment de la unitat del patrimoni, la seva vinculació a la família i la preferència de la masculinitat. Trets que amb tota seguretat no es corresponen amba la societat catalana d'avui.
 
A l'[[Urgell]], la [[Conca de Barberà]] i una part de la [[Segarra]], s'instituí a més el '''cabalatge''', costum admès i regulat en la compilació del dret català del 1960, per la qual, en les capitulacions matrimonials del cabaler que es casa amb una [[pubilla]], és assignada a aquest una '''soldada'''. Dita soldada consistia en un crèdit que la pubilla solia estipular a favor del seu marit i que, per regla general, deixava de pagar-se al cap de deu anys de celebració del matrimoni. Amb la peculiaritatparticularitat, a més, que el marit noméssols podia disposar-ne en restar vidu o quan deixava la casa amb justa causa.<ref>{{GEC|0211350|soldada}}</ref><ref>{{GEC|0086743|cabalatge}}</ref>
 
==Referències==