Louis Auguste Blanqui: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
→‎Enllaços externs: Categoria:Diputats a l'Assemblea Nacional francesa
Categoria:Diputats de la Gironda a l'Assemblea Nacional francesa
Línia 1:
{{millorar traducció|Li cal una bona repassada, tant per paraules mal traduïdes, com per manca de redacció de conjunt, com per la ortografia}}
[[Fitxer:Louis_auguste_blanqui.jpg#filelinks|right|200px|thumb|'''Louis Auguste Blanqui''', de jove]]
'''Louis Auguste Blanqui''' ([[Lo Puget Tenier]], [[1805]] - [[París]], [[1881]]) fou un activista polític [[revolucionari]] que va organitzar el [[Moviment estudiantil]] parisenc, va lluitar per la instauració de la [[república]] contra la [[monarquia]] i en favor del [[Comunisme]], líder absolut dels moviments revolucionaris que generaren el [[Blanquisme]] (de Blanqui, el seu cognom), corrent revolucionari que fou el referent ideològic i militant de la [[França]] que va viure. Fou un [[revolució|revolucionari]] [[república|republicà]] [[socialisme|socialista]] [[França|francès]], sovint erròniament associat amb els [[socialisme utòpic|socialistes utòpics]]. Va lluitar per les noves idees en el seu temps, sobretot pel sufragi universal ("un home, un vot"), per la igualtat home / dona, l'eliminació de treball infantil, etc. Va ser anomenat ''« &nbsp;l’Enfermé &nbsp;»'' (''el Tancat'') a causa del fet d'haver passat la major part de la serva vida (trenta-tres anys) a la presó.<ref>Samuel Bernstein, ''Blanqui'', Paris, François Maspero, 1970, p. 30</ref>
 
Auguste Blanqui, tingué un germà, [[Adolphe Blanqui]], teòric i economista [[liberal]], favorable al [[lliure comerç]] i la retirada de l'estat de l'economia. Eren fills de [[Jean Dominique Blanqui]], que va ser el primer sub-prefecte a Puget-Théniers fins a 1814. Va ser [[maçó]].<ref>''[http://www.godf.org/index.php/pages/details/slug/nos-valeurs Nos Valeurs]'', [[Grand Orient de France]]</ref>
És fill de [[Jean Dominique Blanqui]], qui va ser el primer sub-prefecte a Puget-Théniers fins a 1814. Va ser [[maçó]].<ref>''[http://www.godf.org/index.php/pages/details/slug/nos-valeurs Nos Valeurs]'', [[Grand Orient de France]]</ref>
 
== Biografia==
Línia 10:
[[Fitxer:Louis_Auguste_Blanqui.JPG|right|200px|thumb|''Louis Auguste Blanqui, de gran'']]
 
Nasqué a [[Lo Puget Tenier]], [[Alps Marítims]], [[Occitània]], el [[8 de febrer]] de [[1805]] i morí l'[[1 de gener]] de [[1881]] a [[París]]. El [[1824]] va formar part dels [[Carbonaris]], una [[societat secreta]] afavorida per la [[masoneriamaçoneria]] repúblicanarepublicana de França, que en aquesta època va formar els quadres [[moviment estudiantil|estudiantils]] parisencs que li serien lleials durant tot el segle. Es caracteritzà pelper seuun implacable radicalisme que l'aconvertíel convertí en un personatge admirat i criticat per [[Karl Marx]] i [[Friedrich Engels]].
 
===L'insurgent permanent===
El jove Blanqui va estudiar les carreres d'[[advocat]] i [[metge]] a París. El [[1827]] va ser ferit enper una batallamanifestació rondairepolítica en el carrer Saint-Denis de París i el [[1829]] va treballar en el periòdic "El Globus" editat per Pierre Leroux. El [[1830]] va prendre part activa en "la [[Revolució de 1830|Revolució de Juliol]]", i durant aquesta època va ser cofundador de la "Societat dels Amics del Poble" on va fer companyonia amb Buonarotti, Raspail i Armand Barbes.
 
A l'edat de tretze anys, Auguste va anar a París. Resident a la [[institució Massin]], on ensenyava el seu germà [[Adolphe Blanqui|Adolphe]] (futur economista liberal), set anys més gran que ell, va assistir al [[lycée Charlemagne]]. A continuació, va estudiar dret i medicina. Però comença molt d'hora en la política, defensant el republicanisme revolucionari en el regnat de [[Carles X]], [[Lluís Felip I de França]] i de [[Napoleó III]]. Només a l'edat de disset anys, ellja va fer campanya activament contra el judici dels [[quatre sergents de la Rochelle]], condemnats a mort per unir-se a la societat secreta dels [[Carbonaris]] i fomentar el malestar en el seu regiment.
 
A pesar de la seva influent militància revolucionària i en particular republicana contra [[Carles X de França]], no va ser detingut, fins que sota el regnat de [[Lluís Felip I de França]] va dirigir una revolta armada, raó per la qual va ser condemnat a mort el [[14 de gener]] de [[1840]], condemna que li fou commutada per la de [[cadena perpètua]].
Línia 106:
{{ORDENA:Blanqui, Louis Auguste}}
 
[[Categoria:Diputats de la Gironda a l'Assemblea Nacional francesa]]
[[Categoria:Persones dels Alps Marítims]]
[[Categoria:Socialistes francesos]]