Torre Gironella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 15:
| designació1_data = 22/04/1949
}}
[[fitxer:299 Restes de les muralles vora la torre Gironella (Girona).JPG|thumb
La '''Torre Gironella''' és una antiga [[fortificació]] de la ciutat de [[Girona]], situada al vèrtex oriental i punt culminant de la [[Força Vella]], a la dreta del [[Palau del Bisbe]]. Esmentada ja el 1190, era la més important i la més alta de les torres gironines; s'esfondrà el 1404, i fou refeta a partir del 1411; en la [[guerra civil catalana]] del s XV sofrí nous danys, i tornà a ésser fortificada, per [[Joana Enríquez]], el 1467. Fou feta volar per ordre de [[Napoleó]] el 1814, en retirar-se els francesos de la ciutat; en resten les ruïnes. ▼
[[fitxer:298 Portal de la Reina Joana, jardins de la caserna dels Alemanys (Girona).JPG|thumb
La '''Torre Gironella''' és una antiga [[fortificació]] de la ciutat de [[Girona]], situada al vèrtex oriental i punt culminant de la [[Força Vella]], a la dreta del [[Palau del Bisbe]], darrera de la [[Catedral de Girona]]. És una obra del municipi de [[Girona]] declarada [[bé cultural d'interès nacional]].<ref name="patmapa">{{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_1414 | títol=Torre Gironella | obra=Pat.mapa: arquitectura | consulta=28 febrer 2015 | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}</ref>
== Descripció ==
És un grup de restes de torre avançada que existeix a la part Est de la ciutat. Barreges d'èpoques: bases romanes, llenços medievals i posteriors reforços i ampliacions.<ref name="patmapa"/> Cal ressaltar les restes ben visibles d'una torre quadrada romana, que s'endinsa sota el terraplè i dóna tota la volta. De la mateixa manera, es ressalta la volta de canó de sota el talús i que es recolza a la torre romana. Resten el pati d'accés amb escales de volta de pedra, que pugen damunt el talús, que és un piló de pedres de la muralla de la destrossa en la retirada dels francesos. Al pati hi ha la porta de Joana Enríquez.<ref name="patmapa"/>
== Història ==
▲
Possible primer assentament ibèric, per les restes de ceràmica a la Torre del Telègraf. Del segle III, aproximadament, daten les restes romanes, de la torre i de les restes del que podia ser un possible aqüeducte (arcades incrustades). La torre del Telègraf té base d'origen romà, també. Vers el 1000, el comte Ramon Borrell III creà la torre més a l'est i creà el castell de Gironella, incloent dins el recinte les torres romanes. Al 1404 la torre caigué sola. Al 1411 s'encarregà a Francesc Borrassà la reedificació, de mides més petites. Pels fets de 1462, na Joana Enríquez fa reforçar de nou el castell (porta de Joana Enríquez). Al 1814 els napoleònics van fer-lo volar.<ref name="patmapa"/>
L'arxiver gironí [[Jaume Marquès Casanovas]] (1906-1992) recollí un sonet sobre la seva història.<ref name=infociutat>{{ref-web|url=http://ciutatdegirona.info/monuments/torre-gironella/|consulta=8 març 2015|títol=Torre Gironella|obra=Ciutatgirona.info|editor=Ciutat de Girona}}</ref>
{{Cita|Salve, vetusta torre, que et diuen Gironella! <br />▼
Antany fores un símbol d'excelsa fortitud. <br />▼
Ningú no et sap l'origen i hom et cregué tan vella <br />▼
com l'heroi Gerió, de mítica virtut. <br />▼
Ets obra de romans, que et feren una anella <br />▼
que enllacessis els murs d'un fort no mai retut. <br />▼
Altres van ampliar-te fent-te una meravella <br />▼
i arreu era citada ta altura i amplitud <br />▼
fins que, cert jorn fatídic, al teu per sucumbiries <br />▼
deixant els gironins de paor consternats. <br />▼
Mes ben tost van refer-te i de nou resistiries <br />▼
fortíssims enemics en setges i combats <br />▼
fins que el gavatx, irat, traient foc i guspires, <br />▼
va esmicolar-te a trossos, desfets o decantats. }}<ref name=infociutat/>▼
== Història copyvio ==
{{copyright| 1= http://ciutatdegirona.info/monuments/torre-gironella/| 2= 01 març 2015 }}
La torre Gironella<ref> http://ciutatdegirona.info/monuments/torre-gironella/ </ref> és en el punt més alt de la muralla romana, i es va creure durant molt de temps que allà havia estat el primer nucli habitat de la ciutat. També es recull en la tradició que aquesta torre va estar fundada pel llegendari [[Gerió]]. Es té constància de la seva existència des de l'any [[994]].<ref>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=El urbanismo de los estados cristianos peninsulares |url=https://books.google.es/books?id=gQnhxnvkIgUC&pg=PA217&dq=994+torre+gironella&hl=ca&sa=X&ei=ZaTbVKL6M8S4UaTigLgL&ved=0CCEQ6AEwAA#v=onepage&q=994%20torre%20gironella&f=false |llengua=castellà |editorial=Santa María la Real |data=1994 |pàgines=217 |isbn=841507249X}}</ref>
Linha 25 ⟶ 51:
Als peus de la [[Torre del Telègraf]] hi ha restes d'una altra torre de les mateixes característiques que la Gironella, de la qual estava separada tan sols vint metres. Aquest fet posa de manifest la importància estratègica que tenia aquest emplaçament ja des de l'època romana.
▲[[fitxer:299 Restes de les muralles vora la torre Gironella (Girona).JPG|thumb|left|Restes de les muralles vora la torre Gironella]]
La construcció romana va persistir fins al segle X. Va ser al voltant de l'any 985 quan els musulmans comandats per [[Almansor]] van prendre la ciutat de [[Barcelona]], tot incendiant-la i matant o fent captius tots els seus habitants. El llavors derrotat comte de Barcelona va anar a viure a Girona, on l'any 988 va vendre al bisbe [[Gotmar III]] una gran casa on habitava a canvi de viure-hi mentre visqués. L'any 992 va morir el comte i el seu fill [[Ramon Borrell]] el va succeir. Aquesta època de lluites i de posteriors reconquestes va obligar a refermar les defenses de la ciutat. Va ser llavors quan es va construir una torre rodona més amunt de la torre romana i es va emmurallar, convertint-la en un castell.
Linha 32 ⟶ 57:
L'any 1132 era [[castlà]] de Gironella Guillem (fill) de Ramon. Encara no emprava cognom i es distingia amb el nom del pare posat en genitiu llatí. Potser fill d'aquest, era el castlà de l'any 1188 que s'anomenava Ramon de Gironella. Pot considerar-se el fundador del llinatge.
▲[[fitxer:298 Portal de la Reina Joana, jardins de la caserna dels Alemanys (Girona).JPG|thumb|right|Portal de la Reina Joana, als jardins de la caserna dels Alemanys, vora l'antiga torre Gironella]]
Va ser una torre de defensa del recinte medieval. Durant el segle XI tenia la consideració de castell. També serví de refugi als jueus durant l'atac de 1391. Va ser enderrocada el 1404 i es va tornar a edificar a partir de l'any 1411. Durant el transcurs de la guerra civil del segle XV va patir greus danys, però Joana Enríquez va manar restaurar-la de nou.
L'any 1814, mentre es retiraven les forces franceses de la ciutat, Napoleó va manar destruir-la. Encara que posteriorment va ser reconstruïda, en l'actualitat es troba en ruïnes.
▲{{Cita|Salve, vetusta torre, que et diuen Gironella! <br />
▲Antany fores un símbol d'excelsa fortitud. <br />
▲Ningú no et sap l'origen i hom et cregué tan vella <br />
▲com l'heroi Gerió, de mítica virtut. <br />
▲Ets obra de romans, que et feren una anella <br />
▲que enllacessis els murs d'un fort no mai retut. <br />
▲Altres van ampliar-te fent-te una meravella <br />
▲i arreu era citada ta altura i amplitud <br />
▲fins que, cert jorn fatídic, al teu per sucumbiries <br />
▲deixant els gironins de paor consternats. <br />
▲Mes ben tost van refer-te i de nou resistiries <br />
▲fortíssims enemics en setges i combats <br />
▲fins que el gavatx, irat, traient foc i guspires, <br />
▲va esmicolar-te a trossos, desfets o decantats. }}
==Vegeu també==
Linha 60 ⟶ 67:
{{Referències|2}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat|Torre Gironella|Torre Gironella}}
* {{ref-web | url=http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/jaciments?articleId=HTTP://ARQUEODADA_JACIMENT_6146 | títol=Torre Gironella | obra=Pat.mapa: Jaciments | editor=Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya}}
[[Categoria:Edificis de Girona]]
| |||