Viquipèdia

Museu d'Art de Girona: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
trec la història del palau i la poso al concepte del palau
Línia 45:
Amb el pas del temps aquestes dependències van esdevenir insuficients per a allotjar l'important fons del Museu Diocesà. Així, l'any 1974 la col·lecció fa ser traslladada al Palau Episcopal, que en seria la seu definitiva.
 
== EdificiEdificis ==
=== Palau Episcopal de Girona ===
{{AP|Palau Episcopal de Girona}}
[[Fitxer:Façana Palau Episcopal. Museu d'Art.JPG|thumb|Façana Palau Episcopal. Museu d'Art]]
[[Fitxer:Museu d'Art de Girona Entrada.JPG|thumb|dreta|Entrada pel Palau Episcopal]]
[[Fitxer:Pati Can Falló.JPG|thumb|Pati Can Falló]]▼
 
[[Fitxer:La presó.JPG|thumb|upright=.5|La presó]]▼
=== Descripció de l'edifici ===
El Palau episcopal està format per un Pati central voltat d'edificacions del romànic i el gòtic. A l'oest hi ha la Torre davantera, que configura bona part de la façana que dóna a la Plaça dels Apòstols. A l'est hi ha el Saló del Tron, sobre una cisterna i dues estances amb mitja volta, i la Torre de la Presó, que al darrera té l'edifici de Can Fallo i un edifici amb envoltat de tres jardins: el Jardí dels Escuts amb entrada al carrer dels Alemanys, el Pati del Pou i el Jardí de Rocabertí, amb accés del carrer d'en Pere de Rocabertí.<ref name=masa93/>
 
Al nord hi ha la Galeria romànica que comunica la Torre davantera amb el Saló del Tron, i a la seva esquerra hi ha les capelles. El Cementiri dels Negres està separat per una paret de la plaça. Al sud del pati centra, comunicant amb la Plaça dels Lledoners, hi ha edificis més moderns, dels segles XVI i XVII.<ref name=masa93>{{ref-publicació|cognom=Masabeu|nom=Josep|títol=L'edifici del Museu d'Art. Fases de construcció del Palau Episcopal de Girona|publicació=Annals de l'Institut d'Estudis Gironins.|data=1993|pàgines=433-434|exemplar=XXXIII|url=http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/6577/54132.pdf?sequence=1|consulta=11 març 2015}}</ref>
 
==== Presó del Palau ====
▲[[Fitxer:La presó.JPG|thumb|upright=.5|La presó]]
La presó del Palau, encara visitable, era un espai acollidor en comparació amb la resta de presons de l'època. En comptes de tractar-se d'una [[masmorra]] subterrània, s'ubica al segon pis, oferint als condemnats vistes sobre un pati i la part alta de la ciutat. També estava equipada amb una llar de foc. Els reclusos tampoc eren els ordinaris: es tractava dels religiosos castigats pel bisbe o pels tribunals de l'Església. A les parets cobertes amb [[calç]] encara s'hi poden llegir algunes de les inscripcions que els presoners s'entretenien a fer-hi.
 
==== Casa Falló====
▲[[Fitxer:Pati Can Falló.JPG|thumb|Pati Can Falló]]
El bisbe [[Tomàs Sivilla]] l'any 1898 va comprar la casa Falló amb el Jardí dels Escuts i el Pati del Pou. Actualment a la casa Falló hi ha les oficines, la biblioteca, els tallers educatius, les reserves i el taller de [[Conservació i Restauració|restauració]].
 
=== HistòriaAntic Hospital de l'edificiSanta Caterina ===
{{AP|Antic Hospital de Santa Caterina}}▼
Sovint oblidada, la primera peça destacable del Museu d'Art és el seu propi continent: l'edifici que durant molts anys fou el Palau Episcopal de la ciutat. Recolzat per una història mil·lenària, la primera referència que es té del Palau data de l'any [[988]], quan el bisbe [[Gotmar III]] va comprar una casa al comte [[Borrell]], que estaria ubicada a l'actual zona nord del Palau.
 
No és, però, fins a l'any [[1167]], a la mort del bisbe [[Guillem de Peratallada]], quan es registra a l'obituari de la Catedral que “va construir el palau”. Segurament aquest bisbe havia aprofitat i ampliat l'antiga casa. Tot al llarg del [[segle XIII]] el conjunt es va ampliar seguint els gustos de l'època i va prendre l'aspecte d'un castell, convertint-se en la primera construcció [[Arquitectura gòtica|gòtica]] de Girona. Va ser en aquests anys que es van construir les dues torres: la de la façana oest i la de la presó; el Saló del Tron, que unia les dues torres (on ara s'exposen el [[retaule]] de [[Púbol]] i el de [[Cruïlles]]); i el Saló de l'Arc (on hi ha exposat el retaule de Segueró de [[Pere Mates]]).
 
Durant els segles XV i XVI van continuar les obres i ampliacions del Palau, amb els bisbes [[Guillem Ramon Boïl|Boïl]] i [[Joan Margarit|Margarit]], i fou entre 1500 i 1600 quan l'edifici va passar de castell a palau, amb l'obertura de finestres que donaven pas a la llum. També va ser en aquests anys en què es va dur a terme l'ampliació que enllaça l'ala nova amb la part més antiga i que cobreix des de la Plaça dels Lledoners fins a l'[[arcada]] que cobreix l'actual volta de dóna pas al pati d'entrada al Museu. Així, l'actual sala gòtica del Museu havia estat l'antic menjador del bisbe.
 
Durant la [[Guerra dels segadors]] (vers [[1640]]), els soldats del rei concentrats a Catalunya cometien excessos, també contra l'Església, que van desencadenar una revolta social. Això va fer que bisbes i capellans animessin als revoltats contra les tropes. De fet, uns versos de la cançó popular deixa entreveure la situació:
 
{{cita|el bisbe els va beneir<br>amb la mà dreta i l'esquerra}}
 
Va beneir amb la dreta als revoltats i amb l'esquerra va excomunicar als ocupants. Com a conseqüència, el Palau Episcopal va ser ocupat durant dos anys pels militars. Passada ja la revolta, l'any 1756 el bisbe va rebre al seu Palau al mateix Papa, llavors [[Benet XIV]], un [[privilegi]] llavors extraordinari. Amb motiu d'aquesta visita es va obrir la capella contigua al menjador, conservada encara avui, on els bisbes deien missa cada matí.
 
Al llarg dels setges napoleònics de [[Primer setge de Girona de 1808|1808]] i [[Setge de Girona de 1809|1809]] l'edifici va sofrir nombrosos danys, més encara quan els francesos, després d'haver entrat a la ciutat, el van registrar de dalt a baix amb el pretext de trobar-hi un arsenal d'armes.
No va ser fins a l'any 1898, acabats els conflictes, que l'edifici va adquirir l'aspecte que té avui, quan el bisbe [[Tomàs Sivilla]] va comprar la casa Falló, amb el Jardí dels Escuts i el Pati del Pou.
 
Arran de l'esclat de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]] l'any [[1936]], el bisbe [[Josep Cartañà i Inglés]] va abandonar el Palau i es va pensar a convertir l'edifici en un Museu del Poble.<ref>Narcís Jordi Aragó, ''24 obres clau del md'A''. p.4</ref> Fins i tot es van fer algunes obres, es va habilitar un estatge per al conserge i també es van fer algunes destrosses per la recerca d'un suposat tresor amagat a les parets del Palau.
 
Acabada la Guerra l'edifici va recuperar la seva funció original i el bisbe [[Narcís Jubany i Arnau]] hi va fer, a partir de 1964, les últimes obres que havien de donar un mínim confort a les sales. Va ser el seu successor, [[Jaume Camprodon i Rovira]], l'any 1973, qui ja no va habitar mai el Palau. Tot i això, com a últim record de la seva funció original, encara es manté un despatx. Com a testimonis muts de totes aquestes i d'altres obres, es mantenen els diferents escuts<ref>Jaume Marqués. ''Noves dades sobre el palau episcopal''. [[Revista de Girona]] 106. p. 20-24</ref> repartits per tots els racons del Palau, que commemoren al bisbe que va reformar la part on es troben situats.
 
L'aspecte actual correspon a la restauració del [[segle XVI]]. Durant el 2010 es va construir un ascensor al pati del museus, que va crear polèmica pel que fa a l'impacte estètic de la seva implantació<ref>[http://www.avui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/305169-un-nyap-al-museu-dart-de-girona.html Un nyap al Museu d'Art de Girona]</ref>
 
=== Farmàcia ===
[[Fitxer:Antiga farmàcia.jpg|thumb|Antiga farmàcia]]
La [[farmàcia]] de l'antic Hospital de Santa Caterina presumeix de ser una de les poques farmàcies hospitalàries històriques que es conserven en el seu emplaçament original. La seva restauració, delicada però exitosa, ha permès que sigui visitable. Des de gener de 2014 es realitzen, un cop al mes o a través de visites concertades, visites guiades a tot l'Espai Cultural de l'edifici, organitzades pel Md'A. A la farmàcia històrica s'hi pot accedir a través del pati de les Magnòlies de la seu dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Girona.
Linha 91 ⟶ 67:
Es va construir a finals del [[segle XVII]] i a l'interior es conceben dues estances separades: la farmàcia i el laboratori o rebotiga. La primera dependència està adornada amb pintures del segle XIX que amaguen la decoració anterior original, d'època [[art barroc|barroca]]. La temàtica de les pintures restaurades que s'hi observen, té a veure amb l'ús de la sala: unes donzelles recullen fruits i plantes medicinals, manipulen aparells com alambics, quotidians en la feina d'un apotecari o farmacèutic. A les parets hi ha armaris i prestatges de fusta policromada imitant el marbrejat, destinats a encabir una col·lecció notable de pots de ceràmica i caixes de fusta, tots ells destinats a emmagatzemar substàncies medicamentoses. Al costat esquerre del taulell, una porta condueix al laboratori. La farmàcia en si no és la única joia de l'espai; conserva una extraordinària col·lecció de pots de [[ceràmica]], una de les més importants de Catalunya,<ref>Farmàcia antiga de l'Hospital de Santa Caterina. F.Reixach. Diputació de Girona, 1982</ref> i pots de [[vidre bufat]], així com caixes de fusta d'herbaris, material quirúrgic dels segles XVII i XVIII (aquest últim patrimoni de l'hospital, però exhibit a l'interior de la farmàcia), morters de diversos materials i mides, tractats sobre farmàcia, química i botànica, i diaris professionals dels farmacèutics que han treballat la farmàcia.
 
AvuiLa haCapella perdutde laSanta sevaCaterina funcióté inicialtambé iun sinterés especial. S'ha reconvertit en l'Auditori [[Josep Irla]] dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Girona.<ref>{{format ref}} http://www.gencat.cat/especial/stacaterina/cat/edifici.htm</ref> Aquest nou auditori ha esdevingut un espai més del Museu d'Art de Girona, a banda d'acollir actes oficials i activitats culturals obertes als ciutadans. En aquesta sala es presenta ''[[El gran dia de Girona]]'' de [[Ramon Martí Alsina]], pintura d'excepcionals dimensions (496 x 1.082 cm) que escenifica la defensa de Girona per part dels ciutadans durant la [[Setge de Girona de 1809|Guerra del Francès]] el [[19 de setembre]] de [[1809]].▼
=== Capella de Santa Caterina ===
▲{{AP|Antic Hospital de Santa Caterina}}
Quan es va inaugurar la capella de l'antic Hospital de santa Caterina el 1679, va finalitzar la primera fase constructiva del complex hospitalari. Durant segles, els malalts hi accedien i celebraven la missa amb els parroquians que venien de l'exterior.
 
▲Avui ha perdut la seva funció inicial i s'ha reconvertit en l'Auditori [[Josep Irla]] dels Serveis Territorials de la Generalitat de Catalunya a Girona.<ref>{{format ref}} http://www.gencat.cat/especial/stacaterina/cat/edifici.htm</ref> Aquest nou auditori ha esdevingut un espai més del Museu d'Art de Girona, a banda d'acollir actes oficials i activitats culturals obertes als ciutadans. En aquesta sala es presenta ''[[El gran dia de Girona]]'' de [[Ramon Martí Alsina]], pintura d'excepcionals dimensions (496 x 1.082 cm) que escenifica la defensa de Girona per part dels ciutadans durant la [[Setge de Girona de 1809|Guerra del Francès]] el [[19 de setembre]] de [[1809]].
<gallery>
Fitxer:Antic Hospital de Santa Caterina.JPG|Antic Hospital de Santa Caterina
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Museu_d%27Art_de_Girona»