Translatio imperii: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
referència |
||
Línia 12:
La filosofia d'[[Agustí d'Hipona|Agustí]] va ser clau en la creació d'una consciència de continuïtat entre l’Imperi romà i l’Edat mitjana llatina amb la divisió de la història en quatre regnes, l’últim dels quals abans de la fi dels temps era el romà<ref>CURTIUS, ERNST ROBERT. ''Edad Media, Edad Media Latina, Romania'', pàg. 51 (material docent de la UOC)</ref>. El concepte de translatio prové de la paraula ''transferre'' (“traslladar”). El regne, imperi o sobirania es podia transferir d’una entitat política a una altra a causa de les “injustícies, violències, greuges i enganys diversos", és a dir, quan s’havia abusat d’un poder que es considerava atorgat per Déu: ''Regnum a gente in gentem transfertur propter iniustitias et iniurias et contumelias et diuersos dolos ''(''Ecclesiàstic de Jesús ben Sirac'', X, 8)<ref>CURTIUS, E. R., ''Edad Media''... pàgs. 52 i 53</ref> En el segle IV ja havia sorgit entre els cristians romans el concepte de “Roma penitent”, que, no obstant, era incorporable a la Cristiandat en la mesura que purgués els “pecats” –entre els quals la persecució dels primers cristians- i abracés la fe cristiana, com va succeir a partir de l’emperador [[Constantí I el Gran|Constantí el Gran]].
L’absorció de la teoria clàssica de l’imperi a l'Occident medieval cristià per mitjà de la translatio va ser facilitada perquè la cultura política romana es basava en el sentiment de ''pietas'' o pràctica de la ''virtus ''–cristianitzat com a ''virtut''- amb el seu arquetip en l’''Eneida'' de Virgili. La pietas es concretava en valors com la lleialtat a la família, la comunitat i la defensa de la religió. A ''De civitate Dei'', Agustí havia considerat que Déu va confiar als romans la unificació del món abans de la vinguda de Crist per les seves virtuts. Aquesta ètica prescrivia la necessitat de buscar l’''utilitas publica ''(el bé de la comunitat) per sobre de la ''utilitas singulorum'' (el bé propi), el que implicava en últim terme estar disposat a morir per defensar-la<ref>PAGDEN, A. (1995). ''Señores de todo el mundo...'' pàgs. 45-46</ref>. Aquests valors són definitoris de la cavalleria medieval i, readaptats pel cristianisme, van contribuir a legitimar les [[croades]].
==Referències==
| |||