Rossinyol: diferència entre les revisions

És un ocell migratori (passa l'hivern a l'[[Àfrica]] del sud) amb una distribució europea ([[Europa central]] i del sud) i de l'Àsia dels sud-oest. A [[Catalunya]] és molt freqüent a gairebé tot el territori).<ref name=on>Del Hoyo, J., Sargatal, J., {{etal}} ''On observar ocells a Catalunya'' Barcelona, 1989. ISBN 84-87334-01-6</ref><ref name="scoc">[http://www.ornitologia.org/scoc/cartografia.php?sp=LUSMEG&projid=1 SCOC, Atles dels ocells nidificants de Catalunya 1999-2002 - Rossinyol] {{ca}}</ref>). Els [[mascle (biologia)|mascles]] fan la [[migració]] de primavera uns dies abans que les femelles, i tornen al mateix territori de l'any anterior, on sovint s'aparellen amb la mateixa femella. Acostumen a cantar sobretot cap al tard i durant la nit, però també de dia, a la primavera, i és difícil veure'ls.

El cant del rossinyol, considerat com el més bell de tots els cants d'ocells, s'anomena ''refilar, xericar, xivicar''. Diuen que té sis o set cants diferents; això explica que el seu cant sigui interpretat de molt diferents maneres, o sigui, que la gent inventi humorísticament mimologies molt diverses del dit cant en relació amb paraules humanes. Així, hi ha qui dóna totes aquestes equivalències del cant del rossinyol: «Per aquí ha passat, per aquí ha passat! Tau tau tau xirivits!»; «La criada del Mas Nou s'ha begut un plat de vi, bo bo bo bo! jo l'he vist!»; «¿Que sembres blat? No en colliràs! no en colliràs!».<ref>{{Ref-publicació|cognom = Gomis|nom = Cels|article = Zoologia Popular Catalana|publicació = L'Avenç|url = |data = 1910|pàgines = 369}}</ref>. En el Rosselló es conta que un vespre el rossinyol es va adormir damunt un cep; la vidalba, enfilant-se per les sarments, va empresonar els peus de l'ocell i no el deixava volar; les formigues se n'aprofitaren per a picar-li el darrere. El rossinyol no ho ha oblidat, i per això canta tota la nit per no adormir-se, i quan canta diu: «Peu, peu, peu, gara la ridorta! Cul, cul, cul, gara la formiga!»