Diàspora armènia: diferència entre les revisions

Després de la caiguda de l'[[Imperi Otomà]], els nacionalistes turcs liderats per [[Mustafà Kemal Atatürk]] van prendre la regió d'Armènia Occidental. Com a resultat del genocidi, els armenis van ser forçats a fugir a diferents parts del món (aproximadament mig milió d'armenis es van exiliar) i van crear comunitats armènies noves lluny de la seva terra de naixement. A través dels casaments i de la procreació, el nombre d'armenis a la diàspora que són descendents d'aquells armenis que van sobreviure i van fugir d'[[Armènia Occidental]] és avui en dia de l'ordre de diversos milions. Des de la divisió de la [[Unió Soviètica]], aproximadament un milió més d'armenis es van unir a la diàspora a causa de les difícils condicions econòmiques a [[Armènia]]. Jivan Tabibian, un acadèmic armeni i en el passat membre del cos diplomàtic d'Armènia va dir que els armenis «no estan arrelats a un lloc... però són intensament conscients del seu lloc.»<ref name=ediaspora>{{ref-llibre|cognom=Ember|nom=Melvin|title=Encyclopedia of Diasporas: Immigrant and Refugee Cultures Around the World|data=2005|pàgines=46|url=http://books.google.com/books?id=7QEjPVyd9YMC&pg=PA46&dq=Jivan+Abrahamian&hl=en&sa=X&ei=YTueT9LBLqLH6AGYoITqDg&ved=0CD0Q6AEwAg#v=onepage&q=Jivan%20Abrahamian&f=false|consulta=Març de 2015}}</ref>

 

Durant el [[segle IV]], ja existien comunitats armènies fora de la Gran Armènia. Havien sorgit comunitats armènies de la diàspora a l'[[Imperi Sassànida]] i l'[[Imperi Persa]], i també per defendre les fronteres de l'est i del nore de l'[[Imperi Bizantí]].<ref name="Encyclopedia of Diasporas"/> Per poblar les àrees menys poblades de Bizanci, els armenis van ser traslladats a aquestes regions. Alguns armenis es van convertir a l'ortodòxia grega a l'hora que van retenir l'armeni com a llengua, mentre que d'altres tossudament es van mantenir fidels a l'[[Església Armènia]] malgrat la pressió de les autoritats. Un nombre creixent d'armenis voluntàriament van emigrar o van ser forçats a emigrar cap a la [[Cilícia]] durant els segles [[Segle XI|XI]] i [[Segle XII|XII]]. Després de la caiguda del regne dels [[Mamelucs]] i la pèrdua de la condició d'estat d'Armènia el 1375, al voltant de 150.000 armenis van emigrar a [[Xipre]], els [[Balcans]] i [[Itàlia]].<ref name="Encyclopedia of Diasporas">{{ref-llibre| cognom1 =Ember | nom1 =Melvin | cognom2 =Ember | nom2 =Carol R. | last3 =Skoggard | first3 =Ian | title =Encyclopedia of Diasporas: Immigrant and Refugee Cultures around the World | editorial =Springer | data =2004 | isbn =0-306-48321-1 | pàgines =36–43}}</ref> Tot i que ja existia una diàspora armènia durant l'[[antiguitat clàssica]] i l'[[edat mitjana]], va crèixer amb l'emigració des de l'[[Imperi Otomà]], [[Rússia]] i el [[Caucas]].