Revisió del 02:20, 10 març 2015 modifica Oriolix (discussió \| contribucions) 468 edits →‎Les gramàtiques catalanes ← Edició anterior		Revisió del 21:09, 13 març 2015 modifica desfés Oriolix (discussió \| contribucions) 468 edits →‎Les gramàtiques catalanes Edició següent →
Línia 46: == Les gramàtiques catalanes == Durant l'[[edat mitjana]] i gairebé fins al [[segle XIX]], la gramàtica es referia a l'ensenyament del [[llatí]]. Hom troba uns primers rudiments de la seva aplicació al català al tractat de poètica trobadoresca de [[Francesc d'Olesa]] ([[segle XVI]]), ~~però~~i en obres com la ''Gramàtica catalana breu i clara'' de [[1676]] de [[Llorenç Cendrós]] adreçada a l'ensenyament del llatí. La gramàtica catalana pròpiament dita ~~només~~ pren cos a mitjan segle XVIII., ~~Les~~amb les primeres gramàtiques ~~conegudes són~~com les de [[Josep Ullastre i Llopis]] de 1743, Joan Petit i Josep Llop, que romangueren inèdites. Al començament del [[segle XIX]] foren publicats els breus ''Principis de la lectura menorquina'' ([[1802]]), d'Antoni Febrer, la famosa ''Gramàtica i apologia de la llengua catalana'' ([[1815]]), de Josep Pau Ballot, i la ''Gramática de la lengua mallorquina'' (1835), de Joan Josep Amengual. Més interessant que aquestes i que d'altres gramàtiques —publicades o inèdites—, localistes i conservadores, és la de [[Tomàs Forteza i Cortès\|Tomàs Forteza]], que no sortí fins al [[1915]], al pròleg de la qual Antoni M.Alcover féu un inventari de tots els seus precedents: Pere Puiggarí al Rosselló (1852), Josep Puig (1883) i Josep Nebot (1894) al País Valencià, Magí Pers (1847), Pau Estorch (1857), Antoni de Bofarull (1864, etc.) i d'altres al Principat.

Gramàtica: diferència entre les revisions