Luis de Góngora y Argote: diferència entre les revisions

Va estudiar a [[Salamanca]], va prendre ordes menors el 1585 i va ser canonge beneficiat de la catedral cordovesa, comissionat per la qual va viatjar en diverses missions del seu capítol per [[Galícia]], [[Navarra]], [[Andalusia]] i [[Castella]]. [[Felip III d'Espanya|Felip III]] el va anomenar capellà reial i per a exercir-hi va haver de viure en la cort fins a [[1626]], arruïnat en el seu afany d'aconseguir càrrecs i [[prebenda|prebendes]] a quasi tots els seus familiars; va morir l'any següent a Còrdova. [[Diego Velázquez|Velázquez]] el va retratar amb el front ampli i aclarit, i pels plets, els documents i les [[sàtira|sàtires]] del seu gran enemic, [[Francisco de Quevedo]], sabem que era jovial i xerraire, molt sociable i amant del luxe i de les diversions profanes, com per exemple els naips i els braus, fins al punt que se li va arribar a retraure molt sovint el poc que dignificava els hàbits eclesiàstics. En l'època va ser considerat mestre de la [[sàtira]], tot i que no va arribar als extrems expressionistes de Quevedo ni a les negríssimes tintes de Juan de Tassis y Peralta, segon [[Comte de Villamediana]], que va ser amic seu i un dels seus millors deixebles poètics. Va morir d'[[apoplexia]] als 65 anys, tot i que anys abans ja havia perdut la memòria. És enterrat a la catedral-mesquita de Còrdova.