Arqueoxarxa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
[[File:Spain.Girona.Museu.Arqueologia.de.Catalunya.Int.01.JPG|thumb|Museu d'Arqueologia de Catalunya a la seva seu de [[Sant Pere de Galligants]] ([[Girona]]), un dels membres de l'Arqueoxarxa]]
 
L''''Arqueoxarxa''' representa, juntament amb la [[xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya|Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya]], la [[Xarxa de Museus Etnològics]] i la [[Xarxa de Museus d'Art]], una de les xarxes territorials que s'encarreguen de la gestió i difusió, en aquest cas, dels museus d'[[arqueologia]], equipaments i els [[jaciments]] arqueològics del territori català. Va ser creada oficialment l'any 2010<ref>{{Ref-publicació|cognom = Abella Pons|nom = Jordi|article = El fenomen de les xarxes. Reflexions sobre una nova
forma d’organització i de treball dels museus a Catalunya|publicació = Revista Mnemòsine, núm. 7|url = http://www.museologia.cat/wp-content/uploads/2014/03/3.2.-Museologies-i-Experi%C3%A8ncies.-Mnem%C3%B2sine-7.pdf|data = 2004|pàgines = 111-117}}</ref>, i ja estava prevista al Pla de Museus de Catalunya.
 
La finalitat principal de la xarxa és la de conservar, difondre, dinamitzar i gestionar les col·leccions dels museus i els seus equipaments, a la vegada que fomenta el treball col·laboratiu entre les diverses institucions arqueològiques per tal d'assolir un objectiu final, apropar al ciutadà el passat arqueològic català.
La finalitat principal de la xarxa és la de consolidar la memòria col·lectiva de Catalunya, tot potenciant i dinamitzant els espais històrics que ajuden a entendre aquest passat comú. A la vegada, la xarxa coordina accions de conservació del patrimoni, gestió de les col·leccions i difusió del coneixement, per tal de donar major visibilitat a aquells equipaments amb menys recursos i menor posicionament, mentre que es gestionen amb major eficiència els recursos existents.
 
D'entre les accions per donar a conèixer el patrimoni arqueològic a [[Catalunya]] destaquen el passaport "El gran viatge de l'arqueologia" de 2012<ref>{{Ref-publicació|cognom = A.A.V.V.|nom = |article = Arqueoxarxa presenta el passaport ‘El gran viatge de l’Arqueologia’|publicació = Revista Descobrir|url = http://www.descobrir.cat/ca/notices/2012/05/arqueoxarxa-presenta-el-passaport-el-gran-viatge-de-l-arqueologia-1075.php|data = 15/05/2012|pàgines = }}</ref>, el personatge Piquipala<ref>{{Ref-publicació|cognom = Camps Linnell|nom = Jordi|article = Passaport al passat|publicació = El Punt Avui|url = http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/541214-passaport-al-passat.html?tmpl=component&print=1&page=|data = 19/05/12|pàgines = }}</ref> o la primera exposició itinerant "El sexe a l'època romana"<ref>{{Ref-publicació|cognom = A.A.V.V.|nom = |article = El sexe en l'època romana estrenarà la nova 'Arqueoxarxa' de museus arqueològics|publicació = Aldia.cat|url = http://www.aldia.cat/arts/noticia-sexe-lepoca-romana-estrenara-nova-arqueoxarxa-museus-arqueologics-20120515185644.html|data = 15/05/2012|pàgines = }}</ref>, iniciada també l'any 2012.
 
Des de l'any [[2010]] la xarxa va començar a donar els seus primers passos amb '''dotze [[museus]]''': el [[Museu d'Arqueologia de Catalunya]], que en seria el museu al capdavant i que gestiona cinc museus més com són la de [[Museu d'Arqueologia de Catalunya (Barcelona)|Barcelona]], [[Empúries]], [[Museu d'Arqueologia de Catalunya (Girona)|Girona]], [[Conjunt monumental d'Olèrdola|Olèrdola]] i [[Ullastret]]; el [[Museu Nacional Arqueològic de Tarragona]], el [[Museu Arqueològic Comarcal de Banyoles]], el [[Museu Comarcal de l'Urgell|Museu Comarcal de l’Urgell]], el [[Museu de Badalona]], el [[Museu de Gavà i Parc Arqueològic Mines de Gavà]], el [[Museu Comarcal de la Noguera]] i el [[Museu d'Art i Història de Reus]]. A aquestes institucions cal sumar-hi els 39 jaciments museïtzats distribuïts al territori.
En un origen, l'any 2010 la xarxa va començar a donar els seus primers passos amb sis museus: el [[Museu d'Història de Catalunya]], el [[Museu de Terrassa]], el [[Museu Torre Balldovina]], el [[Museu de Lleida Diocesà i Comarcal]], el [[Museu d'Història de Girona]] i el [[Museu Comarcal de Cervera]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.laxarxa.com/actualitat/cultura-i-xarxes/noticia/neix-la-xarxa-de-museus-d-historia-i-monuments-de-catalunya|títol = Neix la Xarxa de Museus d'Història i Monuments de Catalunya|consulta = |llengua = |editor = La Xarxa|data = 21/10/2010}}</ref>. El juny de 2012 s'hi afegia el [[Museu d'Història de Cambrils]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.revistacambrils.cat/index.php?c_noticia=12999|títol = El Museu d’Història de Cambrils s’incorporarà a la Xarxa de Museus d’Història i Monuments de Catalunya|consulta = 12/03/2015|llengua = |editor = Revista de Cambrils|data = }}</ref> i, a finals de 2014 s'hi van afegir dues institucions museístiques més, el [[Museu de l'Hospitalet]] i el [[Museu d'Història dels Jueus de Girona]]<ref>{{Ref-web|url = http://www.bonart.cat/actual/la-xarxa-de-museus-dhistoria-i-monuments-creix-amb-dues-incorporacions/|títol = La xarxa de museus d'història i monuments creix amb dues incorporacions|consulta = 12/03/2015|llengua = Català|editor = Revista Bonart|data = }}</ref>, sumant un total de nou museus i 43 monuments.
 
== Referències ==