Revisió del 01:18, 21 març 2015 modifica Jerome Kohl (discussió \| contribucions) 38 edits →‎Característiques: restaurar información amb una referència ← Edició anterior		Revisió del 01:26, 21 març 2015 modifica desfés Jerome Kohl (discussió \| contribucions) 38 edits regularitzar formats de referències (posar en les notes) Edició següent →
Línia 1: Els '''modes grecs''' són una organització de sons descendents (que van des d'un [[so]] agut fins a un de més greu) establint distàncies d'un [[to (acústica)\|to]] o de mig to entre els set sons que els conformen.<ref name="Monro1894">{{ref llibre\|autor=David Binning Monro\|títol=The Modes of Ancient Greek Music\|url=http://books.google.cat/books?id=X2SfaS3cLXoC&pg=PA18\|any=1894 \|editorial=Elibron.com \|isbn=9781421213378 \|pàgines=18–}}</ref> Els seus noms deriven dels subgrups grecs ([[doris]]), una petita regió en el centre de [[Grècia]] ([[locris]]), i alguns pobles veïns (no grecs) d'[[Àsia Menor]] ([[lidis]], [[frigis]]). L'associació d'aquests noms ètnics amb l'espècie d'[[Octava (música)\|octava]] sembla precedir [[Aristoxen]], que va criticar la seva aplicació als ''tonoi '' per part de teòrics anteriors a qui ell va anomenar ''Harmonicistes'' (.<ref>Mathiesen 2001a, 6(iii)(d)).</ref> == Modes grecs antics == Els '''modes grecs antics''' (o escales gregues) segons la tradició d'[[Aristoxen de Tàrent]] van ser (<ref>Barbera 1984, 240; Mathiesen 2001a, 6(iii)(d))</ref>:<ref name="britannica">{{Britannica\|386980 Ancient-Greek-modes}}</ref> * [[Mode dòric]]: ''hypate meson–nete diezeugmenon'' (mi′–mi″) * [[Mode locri]] (comú), o [[Mode hipodòric]]: '' ''mese–nete hyperbolaion'' or ''proslambnomenos–mese'' (la′–la″ or la–la′) Línia 18: la sol fa mi re do si la sol mi fa do re si. Depenent de la posició (distància) dels tons interposadats als [[tetracord]]s, poden ser reconeguts tres '' gèneres'' de les set espècies d'octava. El '''gènere diatònic''' (compost de tons i semitons), el '''gènere cromàtic''' (semitons i una tercera menor), i el '''gènere enharmònic''' (amb una tercera major i dos [[quart de to\|quarts]] o [[diesi]]s) (.<ref>Cleonides 1965, 35–36)</ref>. L'interval de quadratge de la quarta perfecta és fix, mentre que les dos tons interns són mòbils. Dins de les formes bàsiques, els intervals dels gèneres cromàtics i diatònics es feien variar respectivament, en tres i dos "matisos" (o '' chroai '')~~, (~~.<ref>Cleonides 1965, 39–40; Mathiesen 2001a, 6(iii)(c)).</ref> == Característiques ==

Modes grecs: diferència entre les revisions