Gastronomia de la Xina: diferència entre les revisions

La cuina xinesa està íntimament relacionada, no només amb la societat, sinó també amb la filosofia i la medicina xinesa. Distingeix entre l''' cai '' (verdures cuinades i per extensió tot el que acompanya els cereals) i els cereals en si, el '' fan ''. Els aliments '' Yin '' (femenins) són aliments tendres i rics en aigua com les fruites i les verdures, i tenen un efecte resfrescant. Els aliments '' yang '' (masculins) inclouen els plats fregits, especiats iai a base de carns, i serveixen per reescalfar. Si totatot menjar ha de d'harmonitzar els sabors, els menjars xinesesxinesos també han de buscar un equilibri entre el fred i el calent, els colors i la consistència dels diversos aliments. Per això les tècniques culinàries xineses són nombroses i particularment variades.

La successió de plats tal com es coneix en elsals països occidentals és substituïda per la recerca de l'equilibri entre els cinc sabors bàsics (dolç, salat, àcid, amarg i picant). Per això, els plats amb gust exclusivament dolç només s'ofereixen al final dels festins donats amb motiu de grans celebracions. La vista també juga un paper important en la presentació dels plats. Alguns plats se serveixen amb fins essencialment terapèutics, com els nius d'orenetes o les aletes de taurons, que són ingredients insípids. El concepte de la complementarietat entre el fred i el calent, heretat de la medicina xinesa, es pren particularment en compte ena la Cuina del sud de la Xina.

El moviment [[vegetarià]] a la Xina és gairebé nul i, si n'hi ha, solen ser d'origen [[budista]]. Moltes de les verdures a la cuina xinesa no se serveixen crues pel fet que tradicionalment es feien servir les deposicions humanes com a [[Fertilitzant|adob]] en el cultiu.

A la cuina xinesa els [[kuai]] s'empren com estris o [[coberteria]] per menjar aliments sòlids, mentre que les sopes i altres líquids es prenen amb una [[cullera]] especial amb el fons pla (tradicionalment feta de [[ceràmica]]). Es pot comprovar que els bastonets de fusta estan cedint en el seu ús a causa de l'escassetat de fusta i l'excessiva [[tala]] d'arbres a la Xina i en ela l'[[est d'Àsia]], molts xinesos en l'actualitat mengen en els establiments públics amb bastonets fets de [[bambú]] o de plàstic que respecten més el medi ambient. En el passat es van elaborar aquests bastonets amb materials més cars com l'[[ivori]] i l'[[Plata|argent]]. D'altra banda, es té de vegades el costum poc higiènicahigiènic en alguns petits restaurants de reutilitzar els bastonets. En la majoria dels plats de la cuina xinesa, els aliments es preparen en petites porcions (per exemple els vegetals, la carn, el doufu), perquè es puguin menjar directament pinçats mitjançant els bastonets. Tradicionalment la cultura xinesa ha considerat l'ús dels ganivets i forquilles a la taula com un acte "[[bàrbar]]" pel fet que aquests coberts s'empren en la guerra com armes.

El peix s'elabora [[coure|cuit]] i se serveix sencer, els comensals pincespincen els trossos de peix i es mengen trossos del mateix. Aquesta forma de servir el peix garanteix el comensal que està menjant un peix el més fresc possible. Una dita xinèsxinèsa diu: "inclosos cap i cua" fent referència al compliment complet d'una certa tasca, en aquest cas, és similar la dita per la forma de servir el peix.

En unaun menjar xinès, cada comensal té el seu propi [[bol]] d'arròs i els plats se serveixen amb caràcter comunal a una taula en un bol o safata, aquesta forma és coneguda en algunes cuines occidentals com "estil familiar". En el menjar cada comensal pren un tros dels plats comunals pinça amb els bastonets tros a tros, aquest és un contrast evident amb els usos culinaris d'occident en el qual se serveix individualment en els plats al començament dels àpats. Molts dels habitants de la Xina se senten incòmodes permetent que una persona introdueixi els seus propis bastonets (que potser tenen traces de [[saliva]]) en els plats comunals, per aquesta higiènica raó se serveixen sovint uns plats a part perquè es pugui separar aquests aliments.

* [[Pebre de Sichuan]], en realitat no és unaun pebre sinó les baies seques delde l'espinós arbre de freixe, autòcton de Szechuan. Els seus grans s'han de torrar en un [[wok]] i després moldre'l en un morter.