Elisabet de Baviera (emperadriu d'Àustria): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'dos llargues' per 'dues llargues' |
Correccions a nivell ortogràfic i gramatical. |
||
Línia 37:
| escut =
}}
'''Elisabet de Baviera '''(Elisabeth Amalie Eugenie Herzogin in Bayern, o Isabel de Wittelsbach)''', emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria''' ([[Possenhofen]] [[1837]] - [[Ginebra]] [[1898]]), més coneguda com a '''''Sissi''''', va ser pel, seu naixement duquessa a [[Baviera]] amb el grau d'Altesa reial i es convertí, pel seu matrimoni amb [[Francesc Josep I d'Àustria]], en emperadriu d'[[Àustria-Hongria]] des de [[1854]] fins a [[1898]] i [[Regne d'Hongria|reina d'Hongria]], entre altres.
== Biografia ==
=== Orígens familiars i infància ===
Nascuda el [[24 de desembre]] de [[1837]] al [[Castell de Possenhofen]] a vores del [[llac Starnberg]], a l'estat [[Alemanya|alemany]] de [[Regne de Baviera|Baviera]], llavors país independent. Filla del duc [[Maximilià de Baviera]] i de la princesa [[Lluïsa de Baviera|Ludovica de Baviera]], que conformaven una branca secundària de la casa reial bavaresa. Malgrat tot, Elisabet era néta del rei [[Maximilià I Josep de Baviera]] a través de la seva mare i, alhora, era neboda dels reis [[Frederic Guillem IV de Prússia]] i [[Joan I de Saxònia]] i de l'emperador [[Francesc I d'Àustria]].
Elisabeth va ser un dels vuit fills de la parella ducal Ludovica i Max de Baviera (de gran a menor): [[Lluïs Guillem de Baviera|Lluïs]]; [[Helena de Baviera|Helena]], a qui li deien Nené; Elisabeth, era Sissi; [[Carles Teodor de Baviera|Carles Teodor]], el germà predilecte de Sissi, anomenat Gackel (pollet); [[Maria de Baviera|Maria]]; [[Matilde de Baviera|Matilde]], a qui li deien Spatz (pardal); Sofia i Maximilià.
Elisabeth, junt amb els seus germans, va viure una vida senzilla,
=== Adolescència, núpcies i descendents ===
Feia temps que la seva mare, Ludovica, buscava un marit adequat per a Elisabeth però pocs s'interessaven per ella degut a la manca de coneixements de protocol. La seva germana gran, Helena, acostumava a atraure més l’atenció entre els joves rics de la regió a causa de la seva bona educació, bellesa i intel·ligència.
L'arxiduquesa [[Sofia de Baviera (arxiduquessa d'Àustria)|Sofia]] ja feia temps que buscava
El 16 d’agost de 1853, van arribar a Ischl. No portaven equipatge ni cambreres. Les tres dames vestien de dol perquè acabava de morir una tieta. El carruatge que portava tot l’equipatge es va retardar i no es van poder canviar de roba per poder rebre a l’emperador. Mentrestant tota l’atenció la rebia el pentinat d’Helena, ja que no tenia més remei que presentar-se a l’emperador amb un vestit negre i ple de pols del viatge. La jove Elisabeth va haver de preparar-se sola: va portar dues llargues trenes i sense que ella s’adonés, era observada contínuament per la seva tieta Sofia, la qual va admetre que
Així doncs,
Sissi, en un primer moment es va negar per temor a perdre l’amistat de la seva germana gran però finalment va confessar els sentiments que per ell sentia:'' << Com no podria estimar a un home com ell? Com ha pogut fixar-se en mi? Sóc
Durant els nou mesos de relació, la jove parella van viure moments molt bonics. Elisabeth, per la seva part, va fer després contínues i amargues referències del compromís: ''<< El matrimoni és una institució absurda. Una
El [[1854]]
* SAI l'arxiduquessa [[Sofia d'Àustria]], nascuda el [[1854]] a [[Viena]] i morta el [[1856]], amb dos anys, per fortes febres durant un viatge a
* SAI l'arxiduquessa [[Gisela d'Àustria]] nascuda el [[1855]] a [[Viena]] i morta el [[1932]] a [[Munic]]. Es casà amb el príncep [[Leopold de Baviera (príncep de Baviera)|Leopold de Baviera]].
Línia 69:
* SAI l'arxiduc [[Rodolf d'Àustria]] nascut el [[1857]] a [[Viena]] i mort per suïcidi el [[1889]] a [[Mayerling]]. Es casà amb la princesa [[Estefania de Bèlgica]].
* SAI l'arxiduquessa [[Maria Valèria d'Àustria]], nascuda el [[1860]] a [[Budapest]] i morta el [[1924]] al castell de Wallsee a [[Àustria]]. Es casà amb l'arxiduc [[Francesc Salvador d'Àustria-Toscana]]. Maria Valèria és també coneguda com "l'única filla" o com Sissi l'acostumava anomenar "la meva estimada filla hongaressa"
=== Personalitat ===
Línia 75:
Dotada d'una gran bellesa física, Isabel es va caracteritzar per ser una persona rebel, culta i massa avançada per al seu temps. Adorava l'equitació i va arribar a ser una de les millors amazones del seu temps. Sentia una gran estima pels animals; estimava als seus gossos, costum heretat de la seva mare, fins al punt de passejar amb ells pels salons de palau. Li agradaven els papagais i els animals exòtics en general. Fins i tot va arribar a tenir la seva pròpia pista circense als jardins del seu palau a Corfú. Parlava diversos idiomes: l'alemany, l'anglès, el francès, l'hongarès, propiciat pel seu interès i identificació amb la causa hongaresa, i el grec, aquest últim après amb afany per poder gaudir de les obres clàssiques en la llengua original.
Després del naixement del seu fill Rudolf, va començar a cuidar la seva figura d'una manera maniàtica, arribant a fer-se instal·lar unes anelles a les seves habitacions per poder practicar esport sense ser vista. La seva alimentació va donar també molt a dir, ja s'alimentava bàsicament a base de peix bullit, alguna fruita, i suc de carn espremuda i posteriorment cuinada. A partir dels 35 anys no va tornar a deixar que ningú la retratés o prengués una fotografia, per
També, entre altres excentricitats, al final de la seva vida es va fer tatuar una àncora a l'espatlla (pel gran amor que sentia pel mar i les travessies per sentir-se sense pàtria pròpia, com els eterns mariners que vaguen pel món) i es feia lligar al pal del seu vaixell durant les tempestes. Passejava diàriament durant vuit llargues hores, arribant a extenuar a diverses de les seves dames del seu seguici, entre elles [[Ida Ferenczy]] o [[Maria Festetics]]. A més, adorava viatjar, mai romanent en el mateix lloc més de dues setmanes. Va gaudir de la literatura,
=== Mort de l'emperadriu ===
El 10 de setembre de 1889, mentre es passejava pel [[llac Léman]] de [[Ginebra]] amb una de les seves dames de companyia [[Irma Sztaray]] i es disposava a embarcar al vaixell que la portaria al seu següent destí, va ser atacada per un anarquista italià, [[Luigi Lucheni]], el qual va fingir ensopegar amb l'emperadriu i aprofitant el desconcert va lliscar un fi estilet al cor de Sissi. Al principi, Isabel no va ser conscient del
Lucheni estava, en realitat, planejant un atemptat contra el pretendent al ton francès, el príncep d'Orleans. Malauradament, va llegir al diari que la visita es va anul·lar i casualment algú es va assebentar que l'emperadriu es trobava a la ciutat i Lucheni va pensar que seria millor objectiu per passar a la posterioritat.
|