Rafael Azcona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i ordre, replaced: Filmografia Se → Filmografia se AWB
Cap resum de modificació
Línia 26:
| imdb = 0044156
}}
'''Rafael Azcona Fernández''' ([[Logronyo]], [[24 d'octubre]] de [[1926]] - [[Madrid]], [[24 de març]] de [[2008]])<ref name="mort">[http://www.elmundo.es/elmundo/2008/03/25/cultura/1206459141.html Mor el guionista Rafael Azcona]</ref>) va ser un [[guionista]] [[espanya|espanyol]].
 
==Biografia==
Va ser un dels principals guionistes del cinema espanyol. Azcona, nascut a Logronyo el 1926, es va instal·lar a Madrid a la postguerra per ser humorista, escriptor i guionista, tot i que llavors odiava el cine­ma perquè no reflectia la realitat del carrer. Va començar com a novel·lista, amb lli­bres com ara ''El repelente niño·Vicente'', i va col·laborar en els seus primers temps amb revistes humorístiques de l'època com ''[[La codorniz]]''. El [[1959]], en col·laboració amb el [[director de cinema|director]] [[italià]] [[Marco Ferreri]], per adaptar la seva [[novel·la]] ''El pisito'' va entrar provisionalment en el món del cinema, que ja mai no abandonaria. Azcona negava el tòpic que la censura fa créixer l'enginy: «L'únic efecte que produeix és la misèria intel·lectual, escriure amb por, l'autocensura», i des­prés de mig segle en l'ofici tenia clar que per fer un bon guió cal «una estruc­tura de ferro, diàlegs amb sentiments, mantenir la tensió dramàtica i que res no sigui gratuït».
Va començar com a novel·lista, amb lli­bres com ara El repelente niño·Vicente, i va col·laborar en els seus primers temps amb revistes humorístiques de l'època com ''[[La codorniz]]''. El [[1959]], en col·laboració amb el [[director de cinema|director]] [[italià]] [[Marco Ferreri]], per adaptar la seva [[novel·la]] ''El pisito'' va entrar provisionalment en el món del cinema, que ja mai no abandonaria.
Azcona negava el tòpic que la censura fa créixer l'enginy: «L'únic efecte que produeix és la misèria
intel·lectual, escriure amb por, l'autocensura», i des­prés de mig segle en l'ofici tenia clar que per fer un bon guió cal «una estruc­tura de ferro, diàlegs amb sentiments, mantenir la tensió dramàtica i que res no sigui gratuït».
Segons les seves paraules: {{Cita| Escric guions perquè em resulta més fàcil que escriure novel·les</cite>.<ref>[http://www.blr.larioja.org/frazcona.html Personatges il·lustres de La Rioja - Rafael Azcona].</ref>}}